La primavera del 2026 ha estat la més càlida des que hi ha registres a Catalunya, amb anomalies superiors a 1 ºC respecte de la mitjana climàtica en el 95% del territori, segons el butlletí estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). L’informe, fet públic aquest divendres, assenyala que en comarques com la Noguera, el Solsonès, l’Urgell, el sud de l’Alt Urgell, la Val d’Aran, així com en sectors del massís del Garraf i el Collsacabra, les temperatures van superar en més de 2 ºC els valors de referència del període 1991-2020.
Així la primavera s’ha situat com la més càlida dels darrers 113 anys a l’Observatori Fabra de Barcelona i la quarta més calorosa en els 122 anys de registres de l’Observatori de l’Ebre, a Tarragona, per davant del precedent del 2023. Segons la cap de Serveis Climàtics del Meteocat, Anna Rius, l’episodi respon principalment a un mes d’abril amb temperatures “inusualment elevades i persistents” i a un tram final de maig que va acumular nombrosos rècords de màximes i mínimes, d’acord amb dades de prop de 200 estacions automàtiques. Tot i que el març va mantenir un comportament “força normal”, una massa d’aire molt càlid procedent del nord d’Àfrica va disparar els termòmetres per sobre dels 35 ºC a l’abril i va avançar les primeres nits tropicals i tòrrides de l’any.
Primavera seca al 60% del territori
Pel que fa a la precipitació, la primavera ha estat seca en més del 60% del territori, normal en un 25% i plujosa en prop d’un 10%, amb els episodis més destacats concentrats al Pirineu oriental, la serralada Transversal i el massís del Port. Els registres de pluja acumulats han oscil·lat entre els 50 mm en punts de Ponent i més de 450 mm als cims pirinencs. Amb tot, el Meteocat conclou que, en conjunt, les anomalies pluviomètriques s’han mantingut moderades i properes a la mitjana, lluny tant de l’excepcional primavera plujosa del 2025 com de la sequera severa del 2023.
En valors absoluts, la precipitació recollida abasta des de quantitats al voltant de 50 mm a indrets de Ponent, fins a més de 450 mm a cims del Pirineu, segons l'informe del Meteocat. En algunes estacions amb més de 20 anys de dades aquesta primavera ha estat la tercera més seca de la sèrie, com és el cas de Baldomar (Noguera), o la quarta, a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), Oliola (Noguera), Artés (Bages) i Bonaigua (2.262 m) al Pallars Sobirà. Malgrat això, explica el Srrvei Meteorològic de Catalunya, globalment no ha estat una primavera destacable ni per plujosa, com sí ho va ser la primavera del 2025, ni per seca, com la primavera de 2023. Els valors d’anomalia han estat majoritàriament discrets, relativament propers a la mitjana.