Una de les protagonistes de la setmana a Catalunya ha estat la noia argentina, que s'ha fet famosa per les seves paraules catalanòfobes en un vídeo publicat al TikTok del portal Barcelona Secreta. La repercussió d'aquest vídeo va ser immediata i pocs minuts després de ser publicat, les xarxes ja estaven inundades de comentaris contra el que havia dit, acusant-la de catalanòfoba i racista. "Com més català, més intento evitar-la", expressava en ser preguntada per quina zona de Barcelona intentava evitar. La polèmica ha agafat tanta volada que ella mateixa ha fet un vídeo afirmant que "el racisme ha de partir d'una posició de poder a una posició vulnerable". El vídeo, compartit a la xarxa social X, ha obtingut resposta de Manel Delgado, un dels antropòlegs més coneguts a Catalunya i professor a la Universitat de Barcelona, i això ha desencadenat un debat sobre decolonialisme, esquerra postmoderna, migració i classe social.
Migració, decolonialisme i neoliberalisme en el centre del debat
En el vídeo publicat a X, Paula, la noia argentina que a més d'odiar el català també és dominatrix, defensa que "la migració no és una qüestió de plaer i no s'escull Barcelona perquè ens agradi" i argumenta que els fluxos migratoris actuals "són fruit del colonialisme" de fa segles. "Les nostres economies han sigut sabotejades i robades per Europa i els Estats Units", diu. L'argentina també assegura que el terme "catalanofòbic" és "irreal, racista i xenòfob" i és aquí on assenyala que "el racisme ha de partir d'una posició de poder a una posició vulnerable".
Manel Delgado, en la seva piulada referent al vídeo, defensa que "aquesta dona recull tòpics presents a l’esquerra postmoderna, variant decolonial". El decolonialisme es tracta d'una crítica a la universalitat del coneixement occidental, percebut com a superior a la resta de coneixements. Les perspectives decolonials, per tant, veuen aquesta hegemonia com la base de l'imperialisme occidental i intenta desvincular-se d'aquestes jerarquies de coneixement eurocèntriques per permetre altres formes d'existència. Alguns usuaris que s'han afegit al debat, però, assenyalen que els arguments de l'argentina per defensar el decolonialisme "no surten d'una lògica neoliberal".
La classe social com a element d'interseccionalitat de l'opressió
L'antropòleg, a més, assenyala que no sempre el racisme va des d'una posició de poder cap a una posició vulnerable: "Recordi’s que l’antisemitisme nazi fou una persecució contra un col·lectiu imaginat com més ric i poderós", diu. Un altre usuari li respon que allò es tractava "d'una posició minoritària respecte a la majoria que tenia el poder" i assenyala que "a Catalunya el poder polític, econòmic i social el tenen els oprimits i curiosament els opressors i colons són els andalusos que van venir com a mà d'obra barata i ara els llatins". Amb la qual cosa, Delgado respon que "aquesta fou la lògica del lerrouxisme i de la invenció del mite de la "burgesia catalana", una curiosa burgesia la característica de la qual va ser que no tenia com a contrapartida, com seria previsible, un proletariat català", desmuntant la idea que a Catalunya no existeix (ni havia existit) el proletariat català.