La Plataforma per la Llengua ha impulsat, juntament amb sindicats i entitats educatives, un manifest per reclamar mesures urgents per reforçar la immersió lingüística, garantir el coneixement del català al final de l'escolarització obligatòria i fer front a les sentències que amenacen el model d'escola catalana. L'entitat en defensa de la llengua ha sumat al text els sindicats educatius USTEC-STEs, Comissions Obreres, la UGT i la Intersindical-CSC, com també la Plataforma Pública i en Català, entitat defensora de l'educació pública. El manifest, amb el lema "A l'escola catalana, la llengua no es toca!", denuncia la regressió de l'ús del català als centres educatius i les amenaces judicials contra el model d'escola catalana. Per això, reclama a la Generalitat mesures urgents per reforçar la immersió lingüística i el coneixement de la llengua i demana als sindicats que incorporin les seves reivindicacions en les negociacions que mantenen amb el Departament d'Educació.
Per a l'entitat, l'escola continua sent una eina indispensable per garantir la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la transmissió de la llengua pròpia del país. Per aquesta raó, defensa que la preservació de la immersió lingüística és una condició necessària perquè el català continuï sent la llengua de tota la ciutadania, independentment de l'origen o la llengua dels alumnes. Per fer-ho, insta el conjunt de la societat catalana a adherir-se al manifest i signar-lo a través de la seva pàgina web. Als sindicats els demana incorporar els continguts del manifest en les seves negociacions amb Esther Niubó i el Departament d'Educació, ja que consideren que, "en les últimes mobilitzacions, la llengua ha deixat de ser una prioritat general, a diferència del que ha passat al País Valencià".
Les entitats que impulsen el manifest reclamen al Govern que actuï de manera decidida per protegir el model educatiu català davant les ingerències judicials. El text assenyala, en aquest sentit, la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga els centres educatius a incorporar el castellà en la seva retolació i alerta sobre la resolució del Tribunal Constitucional sobre la imposició generalitzada d'un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules catalanes. Recorden, però, que el relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de minories ja va advertir el 2023 que aquesta imposició no s'ajusta al dret internacional i posa en risc l'aprenentatge del català.
Cinc propostes principals
En aquest context, presenten cinc demandes principals. La primera és fer que els centres educatius avaluïn el nivell de català del seu alumnat. També volen que s'executin les mesures pendents del Pacte Nacional per la Llengua, així com incrementar els recursos destinats a l'educació. En especial, destaquen la reducció de les ràtios i el reforç de les aules d'acollida per enfortir la immersió lingüística i complir l'objectiu d'arribar al 6% del PIB en inversió en educació. D'altra banda, demanen que es garanteixi que les direccions de les escoles compleixen i fan complir els projectes lingüístics dels centres, amb la intervenció, si cal, de la inspecció educativa, i la generació d'entorns realment immersius en català mitjançant la formació adequada del personal docent per fer-ho possible.