Plataforma per la Llengua ha assegurat que, un any i mig després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, l’aplicació de l’acord "no ha representat cap canvi significatiu en la situació del català". L'ús de la llengua pròpia recula en tots els àmbits, segons els darrers estudis. Després d’haver-ne analitzat el grau de desplegament, l’entitat conclou que només s’ha executat completament el 38,8 % de les mesures previstes per al 2025, mentre que un 30 % no s’ha desenvolupat en cap grau. Per aquest motiu, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, han reclamat aquest dimarts "una revisió profunda del model actual, una implicació real de tot el Govern i l’impuls d’un veritable pacte nacional que comprometi el conjunt dels actors polítics i socials en la defensa de la llengua".
L’organització en defensa del català ha recordat que va adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua perquè considerava que representava "un pas en la bona direcció" i que incorporava una diagnosi encertada de la situació del català, i també recursos per afrontar-la. Tot i això, "ja va advertir que el document no era suficient" per revertir l’emergència lingüística i es va comprometre a fer-ne un seguiment rigorós.
Diagnosi
Segons l’anàlisi elaborada per l’entitat a partir de la informació publicada pel Departament de Política Lingüística i de les comprovacions pròpies, l’execució del Pacte "és clarament insuficient". Sosté que, al marge del 38,8% de les mesures completades, "una part important de les actuacions només s’ha desplegat parcialment o presenten avenços limitats".
L’entitat recorda que una de les principals "debilitats" del Pacte és que, malgrat el nom, "no constitueix un autèntic pacte nacional". Segons apunta, es tracta, principalment, d’un pla d’acció del Govern de Salvador Illa que "no ha aconseguit implicar plenament la resta d’administracions ni generar compromisos polítics estables que transcendeixin els canvis de govern". A més, fins i tot per a objectius més limitats, calen "uns mínims compartits per les principals forces polítiques i per la societat civil que garanteixin continuïtat en les polítiques lingüístiques més enllà dels cicles electorals". Alhora, per a Plataforma per la Llengua, la normalització plena del català requereix canvis profunds en el marc legal estatal que escapen a les competències actuals de la Generalitat.
L’organització també denuncia que moltes de les mesures incloses en el Pacte "manquen d’indicadors clars, planificació realista i mecanismes d’avaluació". A parer de l’entitat, l’ús reiterat de formulacions genèriques dificulta determinar el grau real de compliment dels compromisos adquirits i impedeix aplicar correccions quan els objectius no s’assoleixen.
Departaments assenyalats
Pel que fa a la responsabilitat política dels resultats, Plataforma per la Llengua reconeix" la implicació" del Departament de Política Lingüística. En canvi, considera que la participació d’altres departaments ha estat "escassa". Per a Plataforma per la Llengua, "molts departaments continuen tractant la llengua com una qüestió sectorial i no com un objectiu transversal que afecta totes les polítiques públiques". L’entitat assenyala especialment els departaments de Salut, Empresa o Drets Socials d’entre aquells que "han mostrat menys implicació" en el desplegament de les mesures assignades. Al juliol, la meitat de les actuacions que tenia encomanades el Departament de Drets Socials encara no s’havien aplicat de cap manera, assegura.
Davant d’aquest escenari, Plataforma per la Llengua insta el Govern a "reforçar" de manera immediata les polítiques lingüístiques en els àmbits que considera "estratègics per al futur del català": l’ensenyament, la salut i les cures, l’esport i el lleure, el comerç, el treball i l’empresa, i els mitjans de comunicació públics.
Accions prioritàries
En l’àmbit educatiu, l’entitat reclama assegurar que tots els alumnes acabin l’ensenyament obligatori amb un domini ple del català. També demana reforçar la presència de la llengua en la formació professional i a les universitats i posar fi als incompliments del dret d’opció lingüística dels estudiants. En salut i cures, Plataforma per la Llengua alerta de l’augment de les queixes per vulneracions dels drets lingüístics dels usuaris i reclama un calendari per fer complir la llei de política lingüística en la sanitat.
Pel que fa a l’esport i el lleure, l’entitat defensa que són espais fonamentals de socialització i cohesió social i que han de convertir-se en entorns de normalitat lingüística per als infants i joves. En l’àmbit del comerç, l’empresa i el treball, exigeix l’aplicació efectiva de les obligacions que ja estableixen la Llei de política lingüística, el Codi de consum i la Llei de comerç, serveis i fires, i reclama una normativa més clara que permeti garantir l’atenció en català als consumidors. Igualment, demana polítiques decidides perquè el coneixement del català sigui un element necessari per desenvolupar una carrera professional a Catalunya. Finalment, l’entitat considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha d’assumir amb més determinació la seva funció de referent lingüístic i de motor de normalització del català.
Plataforma per la Llengua conclou que continuarà "fiscalitzant i assessorant les actuacions públiques" i "denunciant els incompliments" per garantir que les administracions compleixin els compromisos adquirits amb la llengua catalana i amb els drets dels parlants.