Davant el gran repte que té Catalunya endavant pel que fa a les aules, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar dilluns passat que impulsarà un debat al voltant de l'educació amb totes les parts implicades per assolir un "gran consens de país". També va anunciar el compromís d'assolir el 6% del PIB d'inversió en l'educació, que és el que marca com a desitjable la Llei d'Educació de Catalunya i una demanda històrica de la comunitat educativa. El Consell d'Educació de Catalunya, que aplega centres, famílies, docents, administracions i món local, serà l'instrument per albergar aquest debat per salvar l'educació, si bé s'espera que sigui un procés participatiu obert a tota la societat. Aquest dilluns, el president Illa ha oficialitzat aquest encàrrec. Després, la consellera d'Educació, Esther Niubó, i el president del Consell, Joan Manuel del Pozo, han donat el tret de sortida al procés, que s'espera que acabi l'abril del 2027, i han ofert més detalls de com serà i quins debats s'abordaran.
La consellera Niubó ha explicat aquest dilluns en roda de premsa des del Palau de la Generalitat que aquest diàleg col·lectiu haurà d'analitzar les qüestions sobre les quals "no hi ha una visió compartida després de canvis socials, educatius i tecnològics". Niubó ha afirmat que cal "refer consensos" amb la mirada posada en la pròxima dècada, vint anys després ja del Pacte Nacional per l'Educació del 2006, que va desembocar en la Llei d'Educació de Catalunya. Tot plegat, per idear i fer les accions que siguin necessàries "millorar el sistema educatiu i tornar-lo a situar a nivells d'excel·lència". La consellera ha justificat l'elecció del Consell com a instrument "idoni" perquè, amb els seus 75 membres, representa docents, direccions, centres públics i concertats, famílies, alumnat, sindicats, agents socials, l'administració i el món local.
La consellera ha admès que dues dècades després, l'educació i la societat "han canviat" i ara tenim aules més diverses, una societat més fragmentada, les tecnologies han irromput a un ritme vertiginós i hi ha malestar en els centres educatius. Així, Niubó ha asseverat que cal un moment de reflexió i un debat constructiu, serè i amb compromís, que sumi, que no divideixi la comunitat educativa i que deixi enrere la crispació i la polarització, ha resolt. Sobre quines carpetes s'han d'abordar, la consellera ha dit que es tracta de les qüestions "on cal un nou consens" i ha esmentat, a tall d'exemples, l'acollida de l'alumnat nouvingut, l'educació inclusiva, la formació i carrera docent, el debat pedagògic sobre l'aprenentatge de l'alumnat, el paper de la tecnologia als centres o l'autonomia dels centres. Tot plegat, amb l'horitzó del 6% del PIB, que Niubó ha defensat com un objectiu que s'ha d'aconseguir de manera "progressiva i sostenible".
Niubó ha asseverat que aquest debat no ha de ser l'enèsim diagnòstic, perquè ja n'hi ha molts, sinó que és "passar a l'acció" i superar el malestar acumulat per "necessitats desateses durant anys", per dibuixar un projecte per a l'educació per a la dècada vinent. El Govern vol que tothom hi tingui veu i la consellera avisa que l'educació "necessita estabilitat i això requereix el màxim consens social, polític i educatiu". Preguntada per si això inclou els partits d'extrema dreta, Niubó ha afirmat que s'han d'escoltar "totes les veus", perquè puguin aportar. De fet, aquest dilluns el Govern ja ha enviat una convocatòria a tots els grups parlamentaris amb representació per reunir-se divendres al matí al Palau de la Generalitat per abordar la qüestió educativa.
Al seu torn, el president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, ha donat alguns detalls del calendari i el funcionament del procés de diàleg. Abans, però, ha lamentat que després del curs "convuls" de l'any passat, ha quedat a la comunitat educativa un ambient "d'enfrontament i desconfiança", per la qual cosa ha fet una crida a la "serenitat" i a una deliberació "ben feta", amb honestedat i bona fe. Del Pozo ha explicat que la voluntat és que al procés hi participin centenars o milers de persones, però que estarà tot canalitzat en cinc o sis temes de debat centrals acordats entre el Govern i el Consell amb grups dedicats a cadascun i convidats de tota mena. Els grups podran ser de mínim 40 persones i màxim d'un centenar, segons ha plantejat.
Pel que fa al calendari, aquest mes s'acabarà de concretar el procediment i en les pròximes setmanes s'iniciarà un procés d'escolat de posicions i intercanvi d'informació, que acabarà cap al novembre. Després, començarà la deliberació, per establir prioritats i veure com promoure les idees que hagin sortit; un procés que acabarà al febrer. Al març o abril hi haurà les conclusions, que de manera intencionada hauria de ser abans de les eleccions municipals. En suma, mig any de feina al davant. Res no és definitiu encara, però, ha advertit Del Pozo. La intenció és que les conclusions no siguin només reflexions, sinó que portin propostes concretes d'acció.
El PP no hi participarà
Des del PP català, però, ja s'han volgut desmarcar de l'entesa de país per l'educació que impulsa el Govern. El secretari general dels populars, Juan Fernández, ha confirmat aquest dilluns que els seus no participaran en la cimera que Salvador Illa vol celebrar aquesta setmana, en considerar que es tracta d'"un teatre que no va enlloc". En una roda de premsa aquest matí, Fernández ha asseverat que per millorar l'educació a Catalunya s'ha de començar per cessar la consellera Niubó i complir les sentències sobre un mínim de castellà a l'escola. El PP creu que Niubó no pot liderar el seu Departament perquè és "incapaç" de resoldre el problema i posar-se d’acord amb els sindicats. "Aquest model de l’educació ha entrat en fallida", ha dit, i per això ha afirmat que Catalunya "no necessita pactes, observatoris, comitès d’experts o més paradetes", sinó un "canvi radical".