Aquella sensació ben agradable quan algú et corregeix alguna cosa. O quan algú està sent perepunyetes en una conversa o lligamosques en una discussió. I la sensació ja no és tan agradable. Doncs bé, és aleshores que em ve al cap el “nyinyinyi” de l’Hatori, el ninja, uns dibuixos que feien pel K3 quan encara es deia K3. Dibuixos que feien costat a l’Azuki, el Detectiu Conan, Inuyasha, Kochikame, Ranma, Doraemon o Shin Chan.

Altres èpoques, sí. Però encara em segueix venint al cap quan algú s’enquista en una idea i l’aferra tan fort que no la deixa anar. Se li ha dit centenars de milers de vegades que això no és com ho està entenent però les persones tossudes ja se sap. Cal dir que la paraula tiquismiquis, la versió castellana de perepunyetes, és la que més ràpid em ve al cap quan penso en el “nyinyinyi” que li diria a la persona que tinc al davant.

"Nyinyinyi" és la típica expressió per acabar definint el mot lligamosques quan no et ve al cap la paraula correcta o quan no li vols dir a algú que és un pedant, un saberut o un mestretites. O potser és per falta de lèxic. O de definició.

És possible que en tot això hi tingui a veure no saber identificar correctament les emocions a cada moment. Igual són molts deures pendents, qui sap. Posar etiquetes al que ens passa a cada moment no és tan fàcil. I verbalitzar-ho, menys. Endreçar els mobles del piset, que ningú ha dit mai que fos bufar i fer ampolles.

Però també és possible que no tot sigui culpa de saber o no identificar què ens passa pel cap. Quan parlem en altres idiomes, com traduïm les paraules? Una altra paraula que em genera la mateixa dificultat que “lligamosques” a l’hora de traduir és la de “garbuix”, “xiuxiuejar”, “moixaina”, “amanyagar” o “aixopluc”.

A banda de ser paraules boniques, recullen la mar de bé tot allò que es vol transmetre. el que m’agrada definir com “paraules que abracen”, vaja. Ja no s’empolainarà més que encara ens hauríem de punxar insulina. Està clar, però, que primer s’ha de saber què es vol dir o fer sentir. Si no, sempre es pot acabar tot amb un “nyinyinyi” de l’Hatori.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
unsplash gandula estiu muntanya
DES DE LA GANDULA Jo vaig a la muntanya, 'onta' vaig? Anna Solé Sans