El que hauria d’haver estat només un partit de futbol s’ha convertit en una possible condemna. La selecció femenina de l’Iran podria afrontar presó o fins i tot la mort després de quedar eliminada de la Copa Asiàtica femenina a Austràlia, enmig de les sospites que algunes jugadores han desafiat el règim del seu país. La situació arriba, a més, en ple 8 de març, Dia Internacional de la Dona, convertint el cas en un símbol brutal de la repressió que moltes dones continuen patint.
Diumenge a la nit, al Gold Coast australià, una cinquantena de manifestants van envoltar l’autobús que transportava les jugadores quan sortia de l’estadi després de la derrota per 2-0 contra les Filipines. Alguns dels protestants portaven banderes amb el lleó i el sol, un antic símbol iranià anterior a la revolució islàmica del 1979 que avui utilitzen els opositors al règim.
Silenci durant l'himne iranià
La tensió al voltant de l’equip no té tant a veure amb el resultat esportiu com amb un gest que va sacsejar el torneig. En el seu primer partit, les jugadores van restar en silenci durant l’himne nacional iranià, un acte interpretat internacionalment com una protesta silenciosa contra el govern de Teheran. Activistes i organitzacions de drets humans temen ara que aquest gest pugui tenir conseqüències greus quan les esportistes tornin al país.
Milers de persones a Austràlia han signat una petició demanant al govern que ofereixi protecció immediata a les jugadores. El document alerta que es troben davant d’una situació “impossible”: tornar a l’Iran, on podrien ser acusades de traïció, o intentar quedar-se a l’estranger amb el risc que les seves famílies pateixin represàlies.
Segons diversos informes, membres vinculats al règim formen part de la delegació de l’equip i controlen els moviments de les futbolistes durant el torneig. Les jugadores no podien moure’s lliurement i les seves comunicacions estarien restringides o vigilades.
La periodista esportiva Raha Pourbakhsh, de la televisió Iran International, assegura que les autoritats han exercit una pressió directa sobre les esportistes. Segons explica, i recull el New York Post, se’ls ha advertit que podrien perdre les seves carreres esportives o acabar a la presó si mostren qualsevol signe de dissidència.
Després de la polèmica inicial, l’equip sí que va cantar l’himne nacional en el següent partit del torneig. Segons activistes iranians a l’exili, aquest canvi no va ser voluntari, sinó resultat de les amenaces rebudes.
Conseqüències per a les jugadores
La por és real. El futbol femení iranià ja ha pagat un preu alt en les protestes contra el règim. La jugadora Zahra Azadpour, de 27 anys, va morir al gener després de rebre trets de les forces de seguretat durant una manifestació. També va ser assassinada una àrbitra de 23 anys mentre protestava a Isfahan.
Diverses veus a Austràlia reclamen ara una resposta política clara. Alguns diputats i activistes demanen que el govern ofereixi asil a les jugadores que ho vulguin i que garanteixi que puguin parlar amb autoritats sense la presència de representants del règim. Per als defensors dels drets humans, el cas ha superat fa temps l’àmbit esportiu. El futur d’aquestes futbolistes pot dependre de decisions preses lluny dels terrenys de joc.