Plegar un parell de pantalons. Unes samarretes. Una tovallola de platja, el banyador. I quatre coses més d’higiene personal. O en definitiva, fer-se la bossa per fer una escapadeta curta aquí al costat.

Si al desembre ens imaginàvem com seria l’estiu 2020 o vint vint, un any que, per altra banda, prometia ser l’any de les nostres vides, els plans han quedat truncats. Truncats perquè enguany els viatges a Laos o Colòmbia no hi tenen cabuda. Tampoc dormir en una iurta al mig de Mongòlia. Aquest any, cal deixar de banda el ciríl·lic i moure’s per aquí a la vora.

Una ruta en cotxe. El camí de Sant Jaume o fer una visita curta a la Catalunya Nord. Capbussar-se a l’estany de Banyoles, saludar el Tren Pinxo o atrevir-se en una petita cala del cap de Creus i nedar entre peixos mentre aguantes la respiració per observar què fan. Mirar si hi ha crancs a les roques o perdre una goma del cabell en un gorg. Fer amics a la piscina o un arròs al Serrallo. Quilòmetres a la carretera. Intentar relaxar-se en aigües termals per tornar a l’estrès del món real i les xifres de contagis per coronavirus en menys de dos minuts. Tenir temps per endreçar el pis i els mobles. No els físics, els mentals. Veure si el gerani té alguna possibilitat per revifar entre les males herbes o si cal deixar-lo morir per trobar-ne un de nou.

I amb tot aquest garbuix i olor de sal també venen memòries d’altres estius. Estius en família en què les calorades potser eren més suportables o potser no ens hi fixàvem tant. Berenar a la platja, menjar-se un sandvitx als Pirineus o perdre’s a la Seu Vella. Acabar el dia amb un Frigo Pie i mirar el Grand Prix del verano amb els amics del poble.

Tal com calia esperar, els estius també tenen banda sonora. Està mal dit recordar-ho en un any tan estrany i sense festes majors. Però la banda d’estiu no cal que sigui una cançó eroticofestiva del David Civera o Chayanne.

La cançó d’estiu pot ser la cosa més rebuscada o més simple del món. Una memòria, unes engrunes de sorra, una alga enganxada a la cama, unes postals antiquades o algú que s'ha conegut de la manera més inesperada possible. Però per a les excursions, sortides, viatges i quilòmetres d’asfalt, A la muntanya.