El jutjat d'Instrucció 1 de Tremp (Lleida) ha rebut una nova querella contra la direcció de la residència Fiella, on van morir 64 persones grans dels 142 residents, relacionat amb la pandemoia de la covid-19. Aquesta nova querella, relacionada amb els drets dels treballadors, es va presentar dilluns i encara no ha estat admesa a tràmit, segons ha informat aquest dimecres el gabinet de premsa del TSJC. En concret, dues treballadores han denunciat que en la querella que la residència Fiella de Tremp va celebrar la festa de la Castanyada 20 dies abans del brot de covid, detectat el 19 de novembre de 2020, i sostenen que pot ser constitutiu d’un delicte contra la seguretat en el treball en considerar que la llavors directora, Remei Navarri, i el Patronat Fundació Fiella van posar en risc els treballadors -a més dels residents- permetent aquesta festa i incomplint les mesures sanitàries, segons ha informat l’ACN, que -precisa- que també ha tingut accés a les imatges que s’han aportat al jutjat, on es veuen residents de diverses plantes barrejats, sense mascareta i sense respectar les distàncies.
La Fiscalia de Lleida va presentar, el febrer de 2022, al jutjat d'instrucció de Tremp una denúncia contra la residència Fiella de Tremp pels delictes d'homicidi imprudent, tracte degradant i contra la seguretat al treball. Després d'un any d'investigació, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, el ministeri públic va considerar que hi ha indicis de "disfuncions gravíssimes" que haurien influït de manera decisiva en el brot de covid-19 detectat el novembre de 2020 que va causar la mort de 64 dels 142 residents. La fiscalia apunta concretament a la llavors directora del centre i a la responsable d'Higiene Sanitària, a qui els atribueix "dèficits organitzatius" que van propiciar el tràgic desenllaç. L'abril de l'any passat, la Generalitat va decidir apartar definitivament a la fundació Fiella de la gestió de la seva residència de gent gran, i la va assumir l'hospital Sant Joan de Déu, que la mantindrà els pròxims quatre anys. El titular del jutjat encara no ha citat a declarar a les dues exresponsables del centre.
La querella de les treballadores
En la nova querella es detalla que la festa de la Castanyada es va fer el 30 d'octubre de 2020, durant la segona onada de la pandèmia, quan les mesures anticovid de la Generalitat impedien trobar-se en grups de més de 6 persones i obligaven a dur mascareta, entre d'altres. El 25 d'octubre de 2020, el govern espanyol havia aprovat el segon estat d'alarma.
A la querella presentada per les dues treballadores s'hi incorpora informació, plànols i fotografies per il·lustrar que per la castanyada del 2020 es van barrejar usuaris a la 'sala del parquet', on es va celebrar la festa i es van estar elaborant panellets. S'hi veuen usuaris de la planta d'homes (planta baixa), la planta 0 (edifici nou), la planta 1 i la planta 2, tots junts i en alguns moments sense mascareta, segons detalla l’ACN. S’hi assegura que aquesta festa "podria haver estat la causa principal de l'inici del brot de covid a la residència". Les denunciants consideren que la llavors directora de la residència, amb el beneplàcit dels membres del Patronat, va fer una "mala gestió" pel que fa a la implementació de mesures i precaucions anticovid, com ara que no es prenia la temperatura als treballadors.
Les treballadores també denuncien que, tant abans com durant la pandèmia, es treballava de manera "precària" i en condicions que incomplien les mesures de prevenció de riscos laborals. Hi sostenen que la jornada laboral era de més de 70 hores a la setmana, incloent-hi caps de setmana sense descans, un horari "extenuant" i més tenint en compte l'edat avançada d'algunes de les treballadores.