Tal com es va anunciar a mitjans de maig, el Govern ha impulsat ja la nova direcció general per promoure l'ús d'eines d'intel·ligència artificial en l'administració pública i agilitzar així els processos administratius. Sota el nom de direcció general d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l'Administració, el nou òrgan s'aprovarà dimarts en el Consell Executiu i estarà desplegat abans de l'estiu per dedicar-se a "coordinar, liderar i executar l'estratègia d'innovació digital" entre els treballadors de la Generalitat de Catalunya, tal com ha avançat aquest diumenge 3Cat. Així, des del Govern de Salvador Illa volen que la IA esdevingui una "política de país".
La nova direcció general dependrà de Departament de Presidència, ara en mans del conseller Albert Dalmau; més concretament, estarà sota la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, que és l'òrgan que ha estat a càrrec de la majoria dels projectes d'innovació de l'Executiu d'Illa, i que dirigeix el secretari Albert Tort. Així, la direcció general de la IA se sumarà a les altres dues direccions generals que ja estan sota el paraigua del secretari: la de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana i la d'Infraestructures Digitals. En suma, es tracta d'un òrgan similar al que ja va crear el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública el novembre de 2024.
Partint de l'objectiu general de millorar l'eficiència en els processos interns de l'administració pública, el Govern ha plantejat tres objectius concrets que haurà d'aconseguir el nou òrgan dedicat a la intel·ligència artificial. En primer lloc, que tota la plantilla de la Generalitat de Catalunya, més de 60.000 treballadors, emprin la IA en el seu dia a dia, per ajudar-los en la feina i aconseguir una productivitat més gran. El Govern espera que almenys un 60% de la plantilla l'empri ja a finals d'any i que la totalitat dels treballadors públics ho facin a la fi del mandat, el 2028, segons detalla El Periódico. En segon lloc, desplegar una vintena de projectes innovadors destinats a millorar l'eficiència i la qualitat del servei que ofereix l'administració pública catalana. Finalment, redissenyar al llarg dels pròxims quatre anys fins a 120 procediments administratius per incorporar eines automatitzades amb IA, per a la qual cosa es prioritzaran els tràmits que més utilitza la ciutadania.
Triplicar la inversió en IA
La realitat és que la IA ja s'empra en l'administració pública catalana, però de manera aïllada, com a solucions a necessitats concretes. En el marc del programa GovTech, al llarg dels darrers anys el Govern ha destinat 11,5 milions d'euros per a uns 200 projectes relacionats amb la IA que han donat solucions "amb un abast limitat", apunten fonts de la Generalitat a la radiotelevisió pública catalana. Tanmateix, ara es vol triplicar la inversió anual en la matèria i destinar enguany uns 6,6 milions d'euros perquè els projectes d'IA desenvolupats deixin de ser un pegat per a qüestions concretes i esdevinguin una eina transversal a tots els departaments i tots els tràmits.
Atenció ciutadana, ajut en la redacció o assistència a la web
I per a què pot servir la IA en l'administració pública? Fins al moment, s'han desplegat eines com l'AI4Justice, que ajuda els jutges en la redacció de sentències; també s'ha emprat la IA per analitzar les imatges que es capten en drons per controlar la població de conills en les zones agrícoles; també s'ha creat una IA d'agent policia, amb el nom de MIA, que pot atendre la població i redactar denúncies de manera automatitzada amb una conversa; o s'ha aplicat IA en l'assistent web que ajuda per tràmits en el portal digitals de l'administració. Ara, es volen idear i desplegar més projectes similars.