Les plaques de pissarra en forma de mussol de fa 5.000 anys localitzades en tombes prehistòriques al sud-est de la península Ibèrica podrien haver estat fetes per nens i ser emprades com a joguets, segons una investigació publicada aquest dijous per la revista Scientific Reports.

Liderat per Juan José Negro -investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científica (CSIC) a l’Estació Biològica de Doñana (EBD)- i fet per investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), la Universidad de Huelva i la Universidad Complutense de Madrid, l’estudi mostra una nova visió pel que fa a l’origen i l’ús d’aquests objectes arqueològics, segons informa Efe.

Les plaques de pissarra amb representacions de mussols van ser localitzades en tombes i fosses de la península Ibèrica i tenen entre 5.500 i 4.750 anys. La majoria (n’hi ha unes 4.000 en total) tenen dos cercles gravats amb ulls i un cos delineat a la part de baix que emula el plomatge.

“Els mussols són un grup d’espècies d’aus molt diferents de totes les altres i es poden reconèixer fàcilment”. Per la seva “peculiar anatomia s’han representat sempre des dels primers gravats en cavernes fa 30.000 anys fins ara de la mateixa forma: mostrant la seva part frontal, o amb el cap girat i mirant a l’observador”, diu Negro.

Al llarg de més d’un segle, els científics i arqueòlegs han especulat sobre l’origen d’aquestes plaques i es creia que tenien un significat ritual i que representaven a deïtats o persones que havien mort. Però després de reexaminar algunes d’aquestes figures, l’equip creu que podrien haver estat creades per nens basant-se en espècies de mussol presents a la zona i que podrien haver estat utilitzades com a ninots, joguets o amulets.

Les similituds amb els dibuixos de nens i nenes de 4 i 13 anys

Els autors van analitzar i classificar un centenar de figures i les van comparar amb un centenar de dibuixos de nens i nenes d’entre 4 i 13 anys, i van observar moltes similituds. “Els nens d’alguna forma han percebut que l’essència d’un mussol és aquest caparrot amb dos ulls grans que et miren. Els pinten així d’ençà que són capaços de sostenir un llapis. A la prehistòria probablement els van representar així d’ençà que aprenien a gravar una pedra fent servir una altra pedra”, explica Guillermo Blanco, investigador del MNCN i coautor del treball.

Quant als dos forats que les figures tenen a la part superior, els investigadors opinen que servien per posar plomes i representar els plomalls emplomats, similars a les orelles, que tenen al cap algunes espècies de mussols presents a la zona, com el mussol petit o Asio otus.

“Aquestes plaques de pissarra, tan característiques de l’Edat de Coure a Ibèria, van poder ser part del procés d’aprenentatge del maneig d’objectes de pedra”, suggereix Víctor Díaz. Investigador de la Universidad Complutense.

Que s’hagin trobat nombroses plaques en contextos funeraris indica que també es van poder fer servir com a tribut dels joves als difunts, a aquells que regalaven objectes que havien estat fabricats per ells mateixos o als quals tenien estima, segons l’estudi. A més a més, aquestes figures podrien aportar informació sobre el comportament infantil a les societats de l’Edat del Coure.

Per al catedràtic de Prehistòria de la Universidad de Sevilla, Leonardo García Sanjuán, aquest treball és “d’una gran simplicitat conceptual i metodològica” perquè només ha analitzat unes quantes plaques de totes les que tenen motius biomòrfics que, al mateix temps, només són el 8% d’aquests objectes arqueològics.

El catedràtic, citat per Science Media Center d’Espanya, també critica la conclusió que aquestes representen aus nocturnes perquè -apunta- es basa en “apreciacions subjectives” dels autors, com la idea que fossin realitzades per nens després de comparar-les amb dibuixos actuals de nens de 4 a 13 anys.

Per aquest catedràtic, “la idea subjacent en aquest treball, derivada d’un eurocentrisme condescendent abandonat fa més d’un segle, és que l’art prehistòric és infantil”.