El papa Francesc ha mort aquest Dilluns de Pasqua amb 88 anys després que d'uns mesos en els quals la seva salut havia empitjorat a causa d'una pneumònia bilateral que el va mantenir 38 dies hospitalitzat. La defunció ha estat a les 07.35 hores, ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell: "El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del Pare". Francesc no havia participat en cap de les cerimònies de la Setmana Santa i va reaparèixer aquest Diumenge de Resurrecció al balcó de la basílica de Sant Pere per a la benedicció 'urbi et orbi'. Assegut a la cadira de rodes i amb visibles dificultats per mantenir-se despert, el pontífex argentí es va limitar a desitjar una "bona Pasqua" a les persones congregades en la plaça i va cedir la paraula per llegir el seu missatge. L'últim missatge al món d'un Papa trencador, històric, en el qual va fer una crida a la pau a l'Orient Mitjà i va instar les potències mundials a aturar el rearmament i a prendre les "armes de la pau: combatre la fam i construir el futur, en lloc de sembrar la mort".
🔴Mor el papa Francesc, DIRECTE | Reaccions i última hora del Vaticà
Jorge Mario Bergoglio va ser elegit per succeir Benet XVI al tron de Sant Pere després de la renúncia del papa alemany i així, Francesc va esdevenir el primer papa llatinoamericà i jesuïta. Es va presentar al món amb un senzill "germans i germanes, bona tarda", que van marcar la inauguració d'una nova etapa a l'Església catòlica. El seu pontificat no ha estat singular només per la seva procedència, sinó perquè des de la seva arribada al Vaticà, Francesc va dedicar esforços a construir una relació més propera amb els fidels i a modernitzar la institució per adequar-la al segle XXI. La lluita contra la pederàstia i els abusos sexuals a l'Església, l'obertura progressiva a què les dones tinguin un paper més rellevant a la Cúria Romana i una major acceptació de la comunitat LGTBI li han valgut la reputació de papa progressista. Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat el papat de Francesc és la defensa de la pau i la fraternitat, i haver promogut una Església més oberta i acollidora.
Bergoglio va néixer el 1936 a Buenos Aires, a l'Argentina, en el si d'una família on el catolicisme era ben present. En la seva joventut va treballar com a tècnic químic en un laboratori, però amb 22 anys va decidir entrar com a novici a la Companyia de Jesús. En els anys següents va estudiar Humanitats a Santiago de Xile, i quan va tornar al seu país natal es va llicenciar en Filosofia, va exercir com a professor de Literatura i Psicologia i va cursar els estudis de Teologia. El 1969, amb gairebé 33 anys, va ser ordenat sacerdot, i uns anys més tard, després de completar la seva formació com a jesuïta, va ser nomenat provincial de Buenos Aires, càrrec que va ocupar durant sis anys. Durant aquest període va esclatar la dictadura militar al país, i en secret, Bergoglio va dissenyar una xarxa clandestina per garantir la sortida de l'Argentina d'opositors perseguits pel règim. El 1992, amb 55 anys va ser ordenat bisbe auxiliar, i sis anys després es va convertir en arquebisbe de Buenos Aires. Després d'una dècada com a bisbe, el papa Joan Pau II el va nomenar cardenal, i com a tal, va participar en el conclave de l'any 2005, en què es va escollir el cardenal Ratzinger com a papa Benet XVI. Aquest any, Bergoglio també es va convertir en president de la conferència Episcopal Argentina, que va liderar fins a l'any 2011.
Inusual humilitat al Vaticà
Les seves formes de fer com a bisbe i cardenal, amb una gran dedicació als col·lectius més desfavorits i una mostra d'inusual humilitat, van ser un preludi de com seria el seu pontificat. Com a bisbe, Bergoglio va rebutjar la residència episcopal i el transport privat, en favor d'un petit apartament i el transport públic. Com a Papa, va declinar viure al Palau Apostòlic i es va establir a la Casa de Santa Marta, on viuen els cardenals; i així mateix, va substituir l'or per la plata en les joies, va elegir vestir-se amb la sotana blanca, sense sobrepellís i musseta vermella, i va canviar les sabates vermelles per unes de negres. A més, Francesc va optar per desfer-se del papamòbil blindat i passejar en un cotxe descapotat, del qual sovint baixava per saludar i beneir algunes persones. Aquest canvi dràstic d'imatge, sumat al fet que el nou papa feia servir un llenguatge directe i entenedor en les homilies, van atorgar-li una gran popularitat.
Una Església oberta a tots
El propòsit de Francesc va ser des del principi construir una església sinodal, entesa com una gran comunitat, on tenen cabuda totes les persones, que caminen juntes cap a Déu; i en oposició al clericalisme, que el pontífex va denunciar com “una forma de mundanitat que embruta i danya” l’Església. “No necessitem una Església paralitzada i indiferent, sinó una Església que recull el crit del món i s’embruta les mans per servir-lo”, va reivindicar el Sant Pare en una missa en el marc de l’Assemblea Sinodal l’octubre del 2024. Al llarg del seu papat, Bergoglio també va reiterar la idea que tothom —inclòs ell mateix— és pecador, però que això no impedeix que l’Església els aculli.
A banda de les paraules, també va predicar aquestes idees amb l’exemple, i així, va impulsar els coneguts com a “divendres de misericòrdia”, en què visitava persones en situació de vulnerabilitat o exclusió, incloent-hi refugiats, ancians, malalts, prostitutes, toxicòmans o presos. En aquest sentit, Francesc va convertir en un símbol personal el clàssic lavatori de peus del Dijous Sant, ja que va trencar amb la tradició, i va portar aquesta acció fora de les parets del Vaticà, rentant els peus a 12 representants de determinats col·lectius, incloent-hi també dones i persones de religió musulmana.
Un altre dels senyals d'identitat del papa argentí va ser el seu posicionament davant conflictes globals. Així, va advocar per la fi de les guerres d’Ucraïna i de Gaza, va denunciar la mort d’immigrants al Mediterrani i va reclamar accions per aturar el canvi climàtic. En aquesta línia, va ser un gran defensor del jovent com a motor de canvi al món, i sovint instava els joves a assumir riscos, a mantenir l'esperança i lluitar per causes justes malgrat que la societat els volgués amansir. "Feu enrenou!", va dir a la Jornada Mundial de la Joventut de 2013 a Rio de Janeiro, una frase que va esdevenir tot un lema.
Bergoglio també es va mostrar més obert respecte al col·lectiu LGTBI, acceptant la possibilitat de beneir parelles del mateix sexe, tot i que sense equiparar-ho al matrimoni, o de batejar persones transsexuals. Malgrat això, el Papa es va mantenir inflexible davant la possibilitat d’admetre seminaristes homosexuals, i de fet, va protagonitzar una important polèmica en afirmar a porta tancada que ja hi havia “massa mariconeria”.
Reconeixement dels abusos a l'Església
En arribar al tron de Pere, el principal repte del papa va ser afrontar l'escàndol d’abusos a l’Església catòlica arreu del món. Va demanar perdó a les víctimes i els va prometre “mesures concretes”, i amb aquest objectiu, va impulsar una Comissió Pontifícia per a la Protecció dels Menors, i va aprovar un protocol únic a totes les diòcesis per la denúncia d’abusos. Les normes aprovades obliguen a bisbes, superiors religiosos i líders catòlics laics a denunciar qualsevol sospita d’abús, i reconeixen com a possibles víctimes a infants i adults vulnerables. També va reformar el Codi de Dret Canònic per reconèixer la pederàstia com a delicte, castigat amb la privació de l’ofici i altres penes.
Un altre dels assoliments de Bergoglio va ser la publicació, el març del 2022, de la nova Constitució Apostòlica de la cúria romana, que va suposar una reforma històrica del govern de l’Església, ja que contemplava que dones i persones laiques poguessin ocupar alts càrrecs de l’administració romana. Seguint aquest precepte, Simona Brambilla va ser nomenada a principis de 2025 com a prefecta, el primer cop que se situava una dona al capdavant d’un dicasteri, com es coneix els ministeris del Vaticà.