El Papa Francesc ha anunciat avui la nova Constitució Apostòlica de la cúria romana, en la qual porta treballant des que va ser escollit el 2013. Es titula Praedicate Evangelium (Anunciar l'Evangeli, en llatí), i substitueix la Constitució Pastor Bonus, publicada per Joan Pau II el 1988. D'aquesta forma es renova el funcionament de l'administració romana i en certa manera es converteix en el testament de Francesc sobre el govern de l'Església catòlica, que caldrà aplicar a partir del 5 de juny i en les dècades vinents. Es tracta d'una reforma històrica que permetrà a qualsevol catòlic laic batejat, incloses les dones, dirigir la majoria dels departaments del Vaticà sota una nova constitució per a l'administració central de la Santa Seu.

La reforma de la cúria era una de les grans demandes que tenia el Papa Francesc des de la seva elecció el 2013. Encara que en realitat, una part de les reformes que van instituir els dos-cents cinquanta articles ja s'han fet efectius durant el pontificat, però de manera dispersa. Els canvis durant els temps de Francesc han sigut constants; s'han agrupat dicasteris, s'han reorganitzat d'altres, la governança econòmica ha viscut els inicis de la racionalització, s'ha nomenat cap de comunicació un laic, etc. Però amb la nova constitució s'han agrupat, en un sol text de cinquanta-quatre pàgines, les noves disposicions que s'organitzen clarament al voltant dels pocs principis rectors proposats per Francesc durant nou anys, i que es veuen reforçats.

La nova Constitució suggereix "harmonitzar millor l'exercici actual del servei de la cúria amb el camí d'evangelització que l'Església". Les altres dimensions, incloses les qüestions de doctrina, han de servir aquest propòsit principal. A més, la congregació per a la doctrina de la fe, considerada fins ara el primer dels dicasteris, se situa al mateix nivell que tots els altres: "Tots jurídicament iguals". Però en l'ordre dels articles, és el Dicasteri per a l'Evangelització el que arriba en primer lloc, just després de la Secretaria d'Estat, que coordina els diferents departaments. A més, i això també és nou, estarà presidit pel mateix papa.

El segon principi central del Papa Francesc és el que l'Església anomena "sinodalisme", és a dir: la capacitat de treballar col·lectivament. A més, aquesta dimensió és actualment objecte d'una àmplia consulta a l'Església, que arribarà a la seva conclusió l'any 2023. Aquesta "sinodalitat" va de bracet del tercer principi, el d'una certa descentralització a favor de les conferències episcopals i les seves conferències regionals o regionals. El papa argentí fa anys que repeteix que la cúria ha d'estar “al servei” del papa, i també dels bisbes. 

El pontífex és conegut per ser trencar amb la manera de fer de l'antiga església. De fet, no fa gaire, va reformar el Llibre VI del Codi de Dret Canònic sobre les sancions penals a l'Església catòlica. La reforma destaca per la inclusió de la pederàstia com a delicte contra la dignitat de les persones. Segons s'especifica a l'article 1398 del Codi podrà ser "castigat amb la privació de l'ofici i amb altres justes penes, sense excloure, si el cas ho requereix, l'expulsió de l'estat clerical". La reforma inclou també la tinença o la creació de pornografia, sobre la qual recauen les mateixes penes que contra la pederàstia. La reforma entrarà en vigor el 8 de desembre de 2021 i pretén "respondre adequadament a les exigències de l'Església catòlica en tot el món resultava evident la necessitat de revisar també la disciplina penal promulgada per sant Joan Pau II, el 25 de gener de 1983", ha explicat el papa Francesc.