La comissió creada a Montserrat per estudiar els possibles casos d'abús sexual a menors ha conclòs que el monjo Andreu Soler va ser un "depredador sexual i un pederasta". Després de sentir els relats de les seves víctimes —fins a 12 persones l'han denunciat— el col·lectiu assegura que el monjo no només no va mostrar penediment en cap moment, sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i que fins i tot va arribar a fer servir la violència. A més, treu a la llum que un altre monjo, V.T.M., ja fora del monestir, hauria abusat com a mínim de dos menors. L'Abadia de Montserrat ha avançat que traslladarà els resultats de la investigació a la fiscalia, el Síndic de Greuges i organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa congregació benedictina.

En declaracions a l'ACN, el pare Bernat Juliol, portaveu del monestir i integrant de la comissió, lamenta els fets i el dolor que han pogut causar. El mateix pare abat, Josep Maria Soler, té intenció de demanar públicament perdó a les víctimes en l'homilia d'aquest diumenge.

El pare abat, que l'any 2000 va rebre la denúncia d'una de les víctimes, va apartar el monjo Andreu Soler dels escoltes i el va enviar al monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors. Ara, entrevistat per la comissió, diu que "actuaria de manera diferent", de manera "més ferma i contundent", ja que es tracta d'una "xacra social molt greu".

12 persones van denunciar haver estat víctimes

D'ençà que es va constituir la comissió, del 24 de gener fins al 27 de febrer, fins a 12 persones van denunciar haver estat víctimes del monjo. Vuit van accedir a ser entrevistats per un integrant de la comissió, com també membres de la comunitat monàstica.

Segons la comissió, el comportament del monjo Andreu Soler va empitjorar amb els anys. Aquest era el responsable de l'agrupament escolta i les denúncies rebudes van del 1972 al 2000. Els denunciants llavors tenien entre 15 i 18 anys. "Va ser un depredador sexual", diu el pare Bernat Juliol, que reconeix que viure des de dins la investigació i sentir els testimonis "ha estat dur". "Sentir uns testimonis tan dolorosos i saber que qui ha fet el dolor és la teva comunitat no és fàcil", explica, i ha remarcat que el més important és haver donat a les víctimes "l'oportunitat de parlar" i ara "poder-les ajudar".

El modus operandi d'Andreu Soler

En la majoria dels casos els relats de les víctimes del monjo són molt semblants: intentava un acostament cap al menor per guanyar-se la seva confiança i poder abusar així sexualment d'ell. Tot i això, també hi va haver situacions en què va fer servir la violència, no coneixia el menor o l'acabava de conèixer. Amb els anys, segons ha dictaminat la comissió, l'actitud del monjo va empitjorar i el delicte no només es va agreujar, sinó que el monjo actuava "amb més urgència".

Segons la investigació, algunes víctimes van patir abusos reiterats i, en altres casos, va ser una sola vegada. També hi va haver situacions en què es va tractar d'intents d'abús, ja que el menor va tenir la reacció o l'estratègia suficient per evitar l'actuació del monjo.

En tots els casos, però, diuen des de la comissió, les conseqüències emocionals i psicològiques per al menor —ja adult—, han estat "inesborrables" i, malgrat el pas dels anys, n'hi ha que encara estan greument afectats.

El cas d'un segon monjo

En paral·lel, en el si de la investigació la comissió va rebre un informe d'uns antics escolans en què parlaven de dos abusos perpetrats per un segon monjo, V.T.M., que era responsable de l'escolania. Aquests haurien tingut lloc entre el 1964 i el 1968. El portaveu del monestir explica que desconeixien "completament el cas". V.T.M., que encara viu, va ser entrevistat per la comissió. Segons aquesta, malgrat que la seva conducta és totalment "reprovable" i "condemnable", a diferència d'Andreu Soler, sí que mostra "penediment".

El llavors pare abat, Cassià M. Just, va actuar amb "celeritat" i "transparència". Després de reunir-se amb els pares de les víctimes de V.T.M. i amb els escolans més grans, va prendre "decisions concretes i definitives" per allunyar el monjo del contacte amb menors. "El va enviar a l'estranger i, quan va tornar, no va tenir contacte amb menors. Als anys vuitanta va marxar del monestir", explica el pare Bernat Juliol.