A només 3 hores i 45 minuts d’avió des de Barcelona s’hi pot conèixer una realitat sorprenent: la d’un país pràcticament lliure de fum. Amb menys d’un 5% de la població que fuma cigarretes, Suècia s’ha convertit en un cas d’estudi internacional gràcies a l’ús estès de productes alternatius com l’snus i les bossetes de nicotina. A diferència dels mètodes tradicionals de consum de tabac, aquests productes es consumeixen sense combustió, un fet clau per entendre el seu menor impacte en la salut pública.
Un dels noms més respectats en aquest camp és el psicòleg clínic Karl Fagerström, una veu referent en la recerca sobre dependència a la nicotina i estratègies de reducció de danys. Reconegut mundialment pel test que porta el seu nom, utilitzat per mesurar el grau de dependència al tabac, Fagerström defensa un enfocament basat en l’evidència científica per abordar l’addicció a la cigarreta. El Nacional.cat ha pogut conversar amb el psicòleg a Estocolm, on ens va oferir una visió clara i provocadora: no tots els productes amb nicotina són iguals, i alguns poden jugar un paper important en la lluita contra el tabaquisme.
El cas suec
A Suècia fuma molt poca gent, però sorprenentment el país té un consum de nicotina molt similar a la mitjana europea. Això es deu a productes alternatius sense fum com són el snus i les bosses de nicotina, el primer dels dos porta tabac i el segon no. La Unió Europea prohibeix la venda de snus en tots els seus estats membres excepte Suècia, però, en canvi, les bosses de nicotina sí que es poden comprar a la resta de països i cada vegada s'estan fent més populars (tot i que Espanya les vol regular mitjançant un Reial decret). El snus ha estat present a la societat sueca des de fa més de 200 anys, i el seu ús es va consolidar molt abans que el cigarret esdevingués popular.
Així doncs, aquests productes han contribuït al fet que el dia d'avui, segons dades del Registre Nacional del Càncer de Suècia, el país presenti una de les taxes més baixes de càncer de pulmó a Europa, especialment entre els homes. Aquest fet s'ha atribuït, en part, a la baixa prevalença del tabaquisme i a l'ús de les alternatives al tabac fumat.
Els casos de càncer a Espanya
El psicòleg clínic Karl Fagerström és probablement un dels experts que més en sap d'addicció al tabac, ja que el 1975 va obrir la seva primera clínica per atendre i ajudar gent que volia deixar de fumar. Fagerström ens explica que aviat va entendre que el problema no era la nicotina i que per això sempre ha treballat amb productes amb nicotina que substitueixin la cigarreta. Sent aquesta la seva premissa, es fa creus de la intenció d'Espanya de prohibir aquests productes i celebra que Itàlia, Suècia, Grècia, Romania, Croàcia, Hongria i la República Txeca hi estiguin en contra. Fagerström es pregunta com pot ser que un país accepti les cigarretes, "que són molt més perjudicials", i es negui a les alternatives sense fum. "Si els espanyols haguessin tingut els mateixos hàbits de consum de tabac (oral) que els suecs, hi hauria cada any 29.000 morts menys", adverteix l'especialista referint-se a dades de l'Organització Mundial de la Salut.
La relació entre el snus i el càncer
Són diversos els tipus de càncer que venen provocats o agreujats pel consum de tabac mitjançant les cigarretes, però les dades canvien si el consum de tabac es fa via oral, sense fum, a partir del snus. Una anàlisi conjunta de nou estudis prospectius a Suècia no va trobar una associació significativa entre l'ús del snus i el risc de càncer oral. De fet, els usuaris de baixa intensitat (≤ 4 llaunes/setmana) mostraven un risc reduït. Pel que fa al càncer colorectal, un estudi que va analitzar dades de més de 417.000 homes no va trobar una associació clara entre l'ús del snus i el càncer colorectal en general. Una altra anàlisi sueca de dades de més de 424.000 homes, tampoc ha trobat una associació significativa entre l'ús del snus i el risc de càncer de pàncrees.
I les bosses de nicotina?
Les bosses de nicotina, per part seva, són productes sense tabac que alliberen nicotina a través de la mucosa oral. Encara que la nicotina no és considerada cancerígena, és addictiva i el seu ús està totalment contraindicat per a embarassades, adolescents i persones amb problemes cardíacs ja que el seu ús en aquests casos pot comportar altres riscos per a la salut, com a problemes cardiovasculars i afectacions al desenvolupament cerebral en adolescents, però, actualment, no hi ha evidència concloent que relacioni directament l'ús de bosses de nicotina amb un augment del risc de càncer.
Ara, el govern espanyol ha decidit regular les bosses de nicotina, fins ara sense una normativa clara, com a part del nou Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme. El projecte de Reial decret estableix limitacions com un màxim de 0,99 mg de nicotina per bossa, la prohibició de sabors atractius per als joves (com fruites o dolços), l’obligació d’envasos neutres i l’etiquetatge amb advertències sanitàries. També s’inclouen altres productes com els vapers i les herbes per escalfar. Aquestes mesures busquen frenar el consum entre els joves i controlar millor els riscos associats a aquests productes. El problema és que, segons Fagerström, és "estúpida" la reducció del contingut de nicotina, ja que "permetre un producte amb 0,99 mg de nicotina és massa poc perquè un fumador pugui satisfer la seva necessitat i deixi de fumar". De fet, a Suècia el snus i les bosses de nicotina es venen d'entre 3 i 16 mg. És més, el psicòleg clínic considera que aquestes dosis tant baixes són, precisament, les que poden atreure la gent jove.
"Si pogués aconsellar a les autoritats espanyoles els diria que mirin el sistema de regulació estricta que tenim per a l'alcohol, sobre la base del nivell de graduació alcohòlica que només pot obtenir-se en determinats locals i molt cars i d'una manera controlada. Volem protegir els joves de l'alcohol fort i volem que l'alcohol fort s'usi poc o gens perquè hi ha una diferència en termes de la psico-toxicitat. Amb l'alcohol, un s'emborratxa i pot posar-se agressiu, però amb la cafeïna i la nicotina, no hi ha psico-toxicitat", conclou Fagerström.