Passejant pels carrers empedrats d’Estocolm, és fàcil quedar captivats per l’elegància tranquil·la d’una ciutat que combina història i modernitat amb una naturalitat envejable. Des dels reflexos daurats del palau reial sobre les aigües fins a les llibreries acollidores i els cafès amb vista als canals, tot sembla respirar ordre, cultura i estil nòrdic. Aquí és també on, cada desembre, es prenen decisions que impacten el món sencer: els Premis Nobel, símbol del coneixement i el progrés, troben a Estocolm el seu escenari principal. I com no, és també la ciutat natal d’ABBA, el grup suec més internacional, que encara fa ballar generacions. Però més enllà del seu encant i de les seves icones culturals, hi ha un detall que no passa desapercebut per al visitant: pràcticament ningú fuma. A diferència d’altres capitals europees, a Estocolm l’aire és sorprenentment net de fum de cigarreta. I això no és casualitat. Suècia és el primer país del món lliure de fum, i un dels factors clau darrere d’aquest èxit és un producte típicament suec: l'snus, una forma de tabac sense combustió que ha canviat radicalment la manera com la població sueca consumeix nicotina.
Com ha estat possible?
Per entendre com Suècia ha aconseguit que només el 4,5% dels seus adults siguin fumadors, cal tirar la vista enrere, ja que fa dècades que el país aposta per les alternatives sense fum. El que crida més l’atenció és que Suècia té un nivell de consum de nicotina similar a la mitjana europea, però registra un 41% menys d'incidència de càncer i la meitat de les morts relacionades amb fumar que la resta d'Europa. L’explicació té dos noms: bosses de nicotina i snus.
El snus és un producte de tabac sense combustió que es consumeix per via oral, es col·loca entre el llavi superior i la geniva i es deixa actuar. Té els seus orígens al segle XVIII, quan a Suècia es va adaptar l'“snuff” francès (pols de tabac inhalat) i es va començar a consumir en forma humida, col·locant-lo sota el llavi superior. Aquesta pràctica va esdevenir molt popular entre la població sueca, especialment a les zones rurals. El 1915 es va fundar l'empresa estatal Svenska Tobaksmonopolet (Monopoli Suec del Tabac) i el 1917, Svenska Tändsticks AB, una empresa de fabricació de llumins. De la fusió d'aquestes dues històriques empreses sueques el 1992 va sorgir Swedish Match, que avui dia és una de les companyies sueques més reconegudes que fabriquen snus tradicional suec i altres formes més modernes de nicotina oral com bosses de nicotina, que no contenen tabac.
Part de l'impuls d'aquests últims productes sense fum s’ha fet des de l’any 2022, quan la multinacional nord-americana Philip Morris International (PMI) va adquirir Swedish Match com a part del seu objectiu de transformar-se en una empresa “sense fum” (smoke-free). Swedish Match aportava una línia de productes sòlida, ja consolidada al mercat escandinau i creixent a països com els EUA. L’objectiu és clar; que el 2030 els productes sense combustió de Philip Morris representin més de dos terços dels ingressos nets i es converteixi així en una empresa substancialment lliure de fum.
És un cas reproduïble a altres països?
Sabent tot això, sorprèn que no hi hagi més països que es fixin en l'experiència de països com Suècia amb el snus i les bosses de nicotina. Ambdós productes formen part de la identitat cultural i de la història social del país. El snus ha estat present a la societat sueca des de fa més de 200 anys, i el seu ús es va consolidar molt abans que el cigarret esdevingués hegemònic. A més, durant el segle XX, mentre el tabaquisme augmentava en altres països, molts suecs ja usaven snus com a alternativa.
Per què si aquesta opció és menys perjudicial que fumar i hi ha informes científics i dades de salut pública que ho demostren, com que Suècia té els índexs de mortalitat per càncer de pulmó i tabaquisme més baixos d’Europa, el model no es copia a més països? Malgrat els avantatges comparatius de l'snus i les bosses de nicotina respecte del tabac fumat, hi ha diversos obstacles culturals, legals i psicològics que en dificulten la implantació fora de Suècia.
D'entrada, la Unió Europea prohibeix la venda de snus en tots els seus estats membres excepte Suècia (gràcies a una exempció negociada en el moment d'adhesió). Respecte a les bosses de nicotina, es tracta d'un producte molt desconegut fora de Suècia i amb una forma de consum molt diferent dels cigarrets. A més, moltes campanyes antitabac posen tots els productes amb nicotina en el mateix sac, sense matisos. El cas suec és un exemple d'estratègia de reducció de danys que ha funcionat. No obstant això, extrapolar aquest model a altres països implica trencar barreres culturals, legals i perceptives. La clau no sols és demostrar que les bosses de nicotina poden ser menys nocives que fumar, sinó que siguin una alternativa acceptable, i socialment legítima per als fumadors.
Què hi diu Espanya?
Sense anar més lluny, si bé el snus està prohibit a la resta de la UE, les bosses de nicotina sí que es troben a Europa, inclosa Espanya, encara que de manera molt minoritària. Ara bé, el ministeri de Sanitat espanyol ha iniciat una batalla contra aquest producte, per més que hi hagi estudis mèdics que apunten que és molt menys perjudicial que els cigarrets.
De fet, com es reflecteix en la seva proposta reguladora, el ministeri presenta més aviat una visió de rebuig cap a aquests productes sense fum. El ministeri vol impulsar mesures com limitar la concentració de nicotina de les bosses, limitar el contingut de nicotina en els cigarrets electrònics i també prohibir que els cigarrets electrònics i les bosses tinguin sabors. Per a Philip Morris, si s'implementessin aquestes mesures, “Espanya estaria negant una eina de menor mal en comparació amb els cigarrets”.
Des del ministeri, mitjançant un Projecte de Reial decret, es vol reduir la quantitat de nicotina d'aquests productes a un 0,99% mg per bossa, una quantitat que és tan baixa que no seria suficient per a sadollar les ganes de fumar d'una persona fumadora. Caldrà veure com avança, però els suecs ho tenen clar: per a ells que Espanya vulgui imposar una prohibició de facto de les bosses de nicotina és com si Suècia prohibís la venda de vi espanyol.
El contrast amb el cas suec, on aquests productes han contribuït a reduir el tabaquisme, mostra que una estratègia de salut pública basada en la reducció de danys és possible, però requereix un debat profund i basat en ciència. El futur d'aquestes bosses a Espanya dependrà de si les autoritats opten per prohibir, regular o aprofitar una oportunitat per a frenar el consum de cigarrets amb una eina que, de moment, avança per la via discreta.