El barceloní Igor Cortadellas ha estat l’home més perseguit de Catalunya des que aquest dimecres, l’espectacle de música, llums i drons de la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família va deixar bocabadat el món i va rebre una onada d’elogis unànimes, comparat fins i tot amb una de les grans fites de Barcelona, com les cerimònies dels Jocs Olímpics del 1992. Cortadellas, director creatiu, realitzador audiovisual i músic català, fundador d’Igor Studio —un estudi especialitzat en projectes vinculats a la música, les arts escèniques i les experiències immersives—, és el cervell i la cara visible d’aquest èxit, que ell insisteix que és coral i fruit de l’esforç de molta gent que ha treballat durant un any i mig per oferir un espectacle carregat de simbolisme i espiritualitat, amb una escenografia basada en la llum, la música i la tecnologia, que havia de ser "elegant, poètica, neta i humil". Cortadelles explica a ElNacional els missatges ocults de l’espectacle de llum, música i drons.
Què creu que hauria opinat Gaudí d’aquest espectacle?
Si Gaudí hi fos, el que m'hauria encantat és demanar-li feina. M'hauria encantat demanar-li, si us plau, que m'acceptés a treballar per a ell.
M'hauria encantat demanar-li feina a Gaudí, que m'acceptés per treballar amb ell
L'ha impressionat tot el que ha descobert de Gaudí durant aquest any i mig?
Molt. És que et quedes atrapat. Té una transcendència i una comprensió del món i del més enllà que deixa atrapat. Quan entres a la basílica, realment t'hi sents molt acollit, i alhora és una cosa molt transcendent, universal, que et fa qüestionar moltes coses.
Gaudí era un visionari, un arquitecte avançat al seu temps, amb una concepció del món, de l’espiritualitat, de la fe de Déu única, però creu que en aquell moment, fa cent anys, es podia entendre el seu missatge o ara, amb el pas del temps, podem entendre’l millor?
És que jo crec que ni ara arribem a entendre'l del tot. Quan realment hi ha un geni visionari com ell que projecta aquest somni impossible, es faltarà molt de temps per entendre fins on arriba la seva dimensió. Gaudí és quasi la prova de l'existència de Déu.
Va tenir algun retorn directe del papa Lleó XIV o del seu entorn? Va poder saludar-lo personalment?
No, no va ser possible. Hi havia una complexitat tècnica amb tot el xou. Els sistemes de seguretat, l’evacuació, tot… No vam poder tenir aquesta possibilitat. No va ser possible, però jo el vaig veure després a la tele, quan aplaudien, i vaig veure que semblava que havia connectat. Semblava que havia entrat en tota la dinàmica de l'acte. Estava... se’l veia content.
Vaig veure el Papa quan aplaudia i semblava que havia connectat, que havia entrat en la dinàmica de l'acte. Se'l veia content
Aquest gran èxit, amb un gran ressò internacional, pot representar un punt d'inflexió per a la seva carrera professional i la projecció del seu estudi?
La veritat és que nosaltres hem fet el mateix que fem sempre, però la Sagrada Família és una icona mundial. Ens ha sorprès la repercussió, de cop i volta tenia 500 missatges al mòbil, però la manera de treballar o de fer és la manera que tenim amb tots els projectes que fem. I la veritat és que no ho sé, no ho penso en el que pot passar a partir d’ara. Ja estem molt contents amb el que va venint i el que tenim ara entre mans, els futurs projectes, que no els teníem aquí, a Catalunya. Encara no es poden explicar, però estem molt feliços. El que hagi de venir vindrà.
Has explicat que el que et va inspirar la concepció del seu espectacle va ser la frase de Gaudí que es va poder llegir formada pels drons: “Primer l'amor i després la tècnica”. Què creu que volia dir Gaudí amb aquesta frase? Creus que tothom l'entén?
Hauríem de fer l'esforç d'intentar entendre-la i assimilar-la, perquè té moltes capes, no. Si t’apliques la frase com un mantra a l'hora de desenvolupar un projecte, a l'hora de relacionar-te, a l'hora de reflexionar, pot ser molt útil. I ajuda molt que les coses funcionin molt millor: la cooperació, les aliances, la manera de relacionar-te. I sobretot en un projecte professional com aquest, amb tants actors i amb tanta personalitat. Tens les televisions, tens llenguatges molt forts, i trobar aquest equilibri, aquest balanç, es troba amb l'amor. És molt natural anar posant massa l'accent en la tècnica i al final perdem el missatge, que és el motor del món, i que és l'amor. Aquest és el motor-reactor que hauria de moure-ho tot. I a partir d’aquí, trobar les solucions perquè això passi. A la que es gira, et pots trobar que es perd el relat, perds l’enfocament, i quedes mal aparcat.
Si apliques la frase de Gaudí 'primer l'amor, desprès la tècnica' com un mantra pot ser molt útil, ajuda que les coses surtin molt millor
Creu que aquest missatge de l'amor és el que fa comprensible aquest espectacle per algú de Barcelona, però també des de qualsevol altre lloc del món?
El de Gaudí és un llenguatge universal. Al final, té aquesta visió de geni, que projecta des de fa molts anys, però veiem que avui en dia és més vigent que mai. L'hem de recordar més que mai. I pots pensar, ostres, com va pensar posar 600 cantaires a les cantories, és impossible que poguessin anar junts, però ell ja sabia que quan la Sagrada Família estigués construïda, tècnicament i tecnològicament, es trobaria la manera, i s'ha trobat, perquè amb monitors, posant el director, s'ha solucionat una cosa que era impossible, era ciència-ficció en el seu moment. Jo crec que ell, al final, està parlant d'alguna cosa molt universal, com la seva obra. I en aquest sentit això fa que tots hi puguem connectar. També és el que fa que, finalment, estigui parlant d'emoció. O sigui, quan tu entres a la basílica, el que sents és una transformació interior. O sigui, surts transformat. Igual que quan veus un concert, una òpera. Tu entres d'una manera i surts d'una altra. I això és... És genial.
Què creu que hauria pensat Gaudí de l'ús dels drons?
Al final és tecnologia, però el servei d'una idea. I penso que també et diré que en tota la construcció del projecte hi ha hagut molta cooperació, molts equips de primeríssim nivell, molt talent. Hem tingut un il·luminador fantàstic, com el Juanjo Saunier, hem tingut la televisió, al Paulí Subirà, que ha estat duent a terme això. I al final és una construcció també molt gaudiniana, sigui, molt des d’una part manual, però amb gran tecnologia, amb innovació, creativitat. S’ha demostrat que cooperant i junts es poden fer grans coses.
És com una mica com un trencadís, no?
Exacte, és un trencadís en el qual el que és bonic és que els primers espectadors del mateix acte d'il·luminació hem sigut nosaltres. O sigui, nosaltres, ningú dels que hem estat participant, no l'hem vist fins al dia que l'hem compartit amb el món. I això és bonic perquè això fa també que tingui la màgia de l'error, el fet que al final no ho hem pogut tampoc controlar tot. Tot ha estat treballadíssim, però al final no és possible fer un assaig general, no pots provar la pirotècnia a la Sagrada Família, no pots provar Gaudí, no pots fer moltes proves, però hi ha una part que ja no controles, i això també ha de ser aquest component, sinó, no pots anar més enllà.
No haviem vist l'espectacle fins que l'hem compartit amb el món. Hi ha una part que no controles i això fa que tingui la màgia de l'error
Això és el que li feia més por, el fet de no poder-ho controlar tot?
No, no em fa gens de por, ho abraço, al revés. Crec que és necessari, també. El control excessiu fa que al final ja et quedis en el món de la tècnica. I has de poder confiar, treballar-ho molt bé, treballar totes les parts, que després, també, si hi ha inconvenients o imprevistos, la solidesa pròpia de totes les hores de feina i el que s'ha fet, doncs, que et mantingui la idea i la connexió amb la gent de manera intacta.
Aquí hi ha dos elements molts claus en l’espectacle, la llum i la música. En quin moment va tenir clar que la llum havia de ser el protagonista del relat?
Quan vaig veure que havíem de fer un homenatge a les generacions que ho havien fet possible i sumar-nos a ells, i com podem transformar la gent en estels o en estrelles, per poder ser nosaltres o el passat, per projectar-ho al futur. La llum era una solució per poder fer aquest cant d'homenatge a tota la gent que ho ha fet possible. Per això primer som persones del present, i quan les llums s'encenen, passem a ser estels i la gent que ho ha fet possible. Per mi això era com molt important, i era una manera de poder explicar. I que, a més a més, aquest dia que es commemora i s'encén la llum, si a més a més ho hem fet amb els que ja no hi són, doncs penso que tenia un sentit d'homenatge que era molt important aquell dia destacar. I és una cosa que és intrínsec amb els valors de la Sagrada Família: el simbolisme, l'espiritualitat. També per fer una cosa elegant, poètica, neta, humil. Això era important, i que fos la gent, que la voluntat del poble com deia Gaudí, fos la que il·lumina i va encenent i construint la basílica amb llum.
La llum era una solució per poder fer aquest cant d'homenatge a tota la gent que ho ha fet possible, del present i del passat, amb els valors de la Sagrada Família: simbolisme i espiritualitat
Hi havia 10.000 fanalets, quin era el seu paper?
Sí, 10.000 punts de llum, fanalets, que es transformen en punts de llum. Hi havia 5.000 a dins i 4.000 a fora. També és bonic que els escolans estaven al mig, a la ferradura, suspesos allà, fent aquesta frontissa, entre el dins i fora. Era bonic, perquè llavors veus que un punt de llum a l'univers és petit i es fa preguntes, però quan els uneixes tots, llavors ja ballen, llavors ja poden connectar-se, i de cop i volta passa a ser una transformació d'un altre estat que et permet fer grans coses, com encendre la llum de la Creu de Jesús, aquesta llum que il·lumina la foscor, que ens ajuda davant del dubte, i que de cop i volta pots invocar i de les estrelles connectar-te amb el cel i que aparegui Gaudí. També és bonic veure com la música es va filtrant per les espitlleres, i fem sonar aquest orgue de pedra i llum, perquè al final és el llenguatge més universal que hi ha, la música. Llavors ens ajuda a viure aquest moment connectat també amb les estrelles.
Perquè vostè és músic, toca l’oboè…
Sí. La meva formació és la de músic, he tingut una vida molt rica i plena i feliç. He estat al conservatori, he tocat amb moltes orquestres simfòniques i és la meva base de tot, la música, o sigui... m'acompanya a tot arreu, en tots els projectes. Penso que és un llenguatge essencial en tot el que fem i en el que faig. I per això també és molt important, en tots els projectes.
I quan dissenya un espectacle, pensa primer com a músic, com a director d'escena o com un creador visual?
No, va a la vegada. O sigui, l’ou o la gallina, no? Va a la vegada. La música es va construint, i en aquest cas ho hem treballat amb un compositor que m'hi entén moltíssim, moltíssim, que és el Dani López, que creativament connectem moltíssim, i amb el que hem anat construint aquest relat en funció del que volíem veure. És un viatge molt bonic i molt íntim, de veritat, i molt difícil de fer, perquè quan el compositor està poant a dins tota l'estona, i has de poder trobar aquest equilibri de flexibilitat, de referències, d'imatges, i també de textures i harmonies.
Com s’ha creat la música de l’espectacle?
Amb el Danilo hem fet la composició de l'obra, tot és composició original, l'hem fet els dos, excepte el Santus, Santus, Santus, que és gregorià. L'hem estat treballant durant molt de temps, per al final poder-la gravar amb tots els músics, l'orquestra de Liceu, amb el Josep Pons, amb el Cor de veus de Granollers, amb l'Escolania a Montserrat… El que és molt bonic és començar amb un arranjament d'un cant gregorià, que també es va fer a la missa, i allò anar-ho portant de mica en mica cap a la llum, fins a fer-ho eclosionar, i acabar amb la pirotècnia, que també ja és més moderna la base, però també deixa aquesta nostàlgia i melancolia, perquè la música et faci viure els petards amb molta intensitat.
O sigui, que el que es va sentir era enregistrat?
És clar, el que vam fer és gravar a l'Escolania, al Liceu, o sigui, ho vam gravar amb ells, però quan fas un esdeveniment d'aquesta magnitud, sempre ho enregistres i després ho cantes allà, perquè és la manera de poder treballar amb seguretat que tot funcioni, que tot vagi bé.
Això et va permetre, per exemple, que no es notés que faltaven 600 cantaires quan la policia els va retenir per voler cantar Els segadors i voler mostrar estelades?
Exacte. Bé de fet, es notava molt, perquè, clar, perquè no hi eren i es va haver de tirar endavant. Ho vaig saber tres minuts abans de començar i després d'un any i mig de feina, doncs, bé, vam haver de veure en tres minuts com solucionem la llum, perquè teníem els plànols televisius que havíem treballat durant molt de temps preparats per enfocar-los. Vaig haver de trucar al realitzador i dir-li: “Paulí, no tindràs cap cantant”. Vam haver de reaccionar molt de pressa, però, bé, al final ho vam ajustar ràpidament, perquè, els equips són professionals de màxim nivell, i res, i vam anar endavant. Nosaltres no teníem la gestió dels cantants, perquè eren els de la missa. Nosaltres el que havíem fet és que, com que sabíem que estarien a la missa, els vam convidar a sumar-se en el projecte, i vam assajar amb ells el dia 8, però ells no són els que canten a la gravació, però sí que se sumaven. Em va saber molt greu, però ho vam haver de resoldre deixant les escales buides.
Vaig saber tres minuts abans de començar que no tindríem els 600 cantaires. No són els que canten a la gravació, però havíem treballat els plànols televisius per enfocar-los, i ho vam haver de solucionar