La consultora Metyis va advertir aquest dijous del risc de canviar els objectius de descarbonitzar el sistema elèctric, per l'impuls a la generació d'hidrogen verd. Francisco Ruiz, soci de Metyis, va manifestar que, "si bé és important promoure aquest nou recurs energètic per ser més sostenibles i per enfortir el paper d'Espanya com a proveïdor europeu d'hidrogen verd en el futur proper, els plans han de combinar-se amb les necessàries actuacions per descarbonitzar el nostre sistema de generació elèctrica".

La consultora va assenyalar que l'aposta per l'hidrogen verd com a vector energètic de futur és clara per part d'administracions de tot el món i va destacar que la Comissió Europea, per exemple, es fixa l'objectiu de produir fins a 10 milions de tones d'hidrogen verd a l'any per a 2030, importar uns altres 10 milions de tones, i invertir 200.000 milions d'euros per assolir els objectius de l'estratègia d'hidrogen en el seu pla RepowerEU.

Per la seva part l'IEA (International Energy Agency) ja ha assenyalat que el desenvolupament de la producció i consum d'hidrogen verd serà estratègic en la transició energètica cap a models més sostenibles. Tot això, unit al context energètic actual, que no té aparences de millorar en el curt o mig termini, impulsa la tendència d'augment de la demanda d'hidrogen verd i s'espera que el seu consum es multipliqui per sis fins a 2050, va indicar la consultora.

Ruiz va afegir que, de fet, "la nova Directiva d'Energia Renovables II (XARXA II) ja promou la generació renovable per a la producció d'hidrogen verd en lloc de posar focus en la descarbonització del sistema elèctric", on el juliol de 2021, com a part de l'aplicació del paquet del Pacte Verd Europeu, la Comissió va proposar una modificació de la directiva sobre fonts d'energia renovables per adaptar els seus objectius, proposant d'augmentar l'objectiu vinculant de 2030 del 32% al 40%.

Així, des de la consultora apunten la necessitat de prendre mesures paral·leles per reconfigurar el sistema de fonts energètiques, de manera que sigui més sostenible en el seu conjunt, però també més sostenible en el temps. D'altra banda, subratlla que els plans aprovats fins ara pel govern per aconseguir sistemes energètics més sostenibles proposen l'electrificació de l'economia com una de les mesures clau.

"Des del nostre punt de vista, el plantejament ha d'estar enfocat amb dues perspectives, una d'estratègica i una altra més a curt termini. D'una banda a llarg termini caldrà promoure i establir que l'hidrogen permeti descarbonitzar molts sectors econòmics i indústries calor-intensives; però en el curt i mig termini, hem de basar-nos en fonts d'energia de baixes emissions com el gas natural per assegurar el subministrament mentre s'escometen les inversions en renovables, emmagatzemament energètic i hidrogen verd," va afirmar Ruíz.

Així mateix, va agregar que un dels grans reptes per garantir la descarbonització del sistema elèctric serà l'atracció d'inversions, que permetin emprendre una transformació i digitalització de les infraestructures existents. "Si bé en aquest àmbit les empreses energètiques van fent passos, encara necessitem avançar molt i treure el màxim partit a tecnologies com la intel·ligència artificial, el 'blockchain' o el IoT, que ajudaran a comptar amb xarxes de gas i electricitat més intel·ligents que ens permetran accelerar la integració dels actius de generació i emmagatzemament distribuïts, juntament ambadoptar nous mecanismes de balanç de demanda en temps real, etc.", va explicar.

A més, va assegurar que tampoc no s'ha d'obviar que ara mateix el cost de producció d'hidrogen verd "està molt per sobre de l'hidrogen gris i gas natural", a la qual cosa s'afegeix, segons va dir, el model de certificació equivalent al de les Garanties d'Origen, similar al qual ja utilitza l'electricitat, que està desenvolupant per part del Gestor Tècnic del Sistema (Enagás), per exemple, per potenciar el seu ús i consum per part de les empreses.

"O la creació del Banc Europeu de l'Hidrogen anunciat el mes de setembre passat per la Comissió Europea, per mitjà del qual es pretén donar un impuls ràpid a l'hidrogen i garantir la seva adquisició, segons paraules textuals de la seva presidenta Von Der Leyen, va apuntar Metyis. "Aquests factors que encara han d'evolucionar representen una mostra de per què hem de continuar treballant per descarbonitzar el nostre sistema elèctric, més enllà d'impulsar la generació d'hidrogen verd" va apuntar el soci de Metyis.

Per tot això, juntament amb notícies recents com el pacte firmat per França, Portugal i Espanya sobre el projecte BarMar d'interconnexió de les xarxes de gas europees, "les iniciatives milionàries d'inversió d'energètiques, fons i fins i tot empreses poc o gens relacionades amb el negoci gasista (com Maersk), podem afirmar que s'estan fent passos importants cap a la descarbonització donant-nos suport en vectors com l'hidrogen renovable" conclouen des de Metyis.