Una dècada més tard que tingués lloc l'accident del Metro de València, en el qual van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides, la causa judicial continua oberta i els encreuaments d'acusacions polítiques continuen sent una constant.

Ja aquest dilluns 27 de juny, el Jutjat d'Instrucció número 21 de València va resoldre investigar l'exgerent dels Ferrocarrils de la Generalitat valenciana, Marisa García, i cinc exdirectius més amb l'objectiu d'evitar la prescripció dels delictes, en cas que n'hi hagués.

Concretament investigaran l'exdirector de l'auditoria i seguretat en l'explotació, el director d'operacions, l'excap de manteniment de les instal·lacions fixes, l'excap dels tallers de València Sud i l'excap de la Línia 1 del Metro.

Avui, deu anys després, els delictes que hi puguin haver haguessin prescrit si la jutgessa no hagués decidit investigar aquestes persones, però ja va avisar que l'informe pericial que està elaborant l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària no estarà a punt fins aquest octubre i que, per això, mantindrà els exdirectius com a investigats. Aquest informe permetrà "concloure o no si hi ha responsabilitats penals".

Torna 'Jesús'

Fa tres dies, tècnics del Metro van tornar a canviar el nom del Metro després que el Govern valencià del Partit Popular decidís tornar-li el nom Jesús, que el van canviar el 2010 per Joaquín Sorolla sota l'argument que l'estació compartiria nom amb la nova estació de l'AVE.

Això va produir un fort malestar entre les víctimes de l'accident, que asseguraven que amb el canvi de nom era "un acte més per afavorir l'oblit", així com "un pas més en l'estratègia del silenci". Dos anys més tard, en un intent per calmar els ànims dels familiars de les víctimes, a l'estació s'hi va afegir també el nom originari Jesús i així ha estat fins fa un parell de dies.

La vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, quan va anunciar el canvi de nom, ja va dir que fer-ho era "una altra manera de reparar la memòria de les víctimes". 

Tancant el dol

"Podem tancar en gran part l'etapa del dol". Amb aquestes paraules, la presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, Rosa Garrote, anima en una entrevista a EFE els familiars de les víctimes a anar deixant anar el dolor, perquè en els últims mesos "hem viscut una etapa més gratificant i esperançadora", després que el Govern valencià canviés el rumb de la seva política i reobrís la investigació del cas.

I és que abans que això passés, l'associació va passar per una etapa de "molt desànim i frustració" perquè no trobaven cap sortida que els obrís una escletxa d'esperança a l'hora d'identificar els responsables polítics.

Ara, "almenys ha quedat constància al dictamen de la comissió que les coses es van fer molt malament", assegura Garrote amb un to més animat, i ha explicat que en quatre mesos aproximadament inauguraran just a dalt de la corba on es va produir l'accident un monument que serveixi per recordar les víctimes, però també per no oblidar l'accident més greu de la història d'Espanya. 

10 anys de versió oficial confusa...

Era un dilluns 3 de juliol del 2006 i faltaven només cinc dies perquè el papa Benet XVI visités la ciutat. Unes 150 persones viatjaven al metro de València sobre la una del migdia quan, de sobte, el comboi va descarrilar en una corba propera a l'estació de Jesús. Van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

La manca de confiança de les víctimes i la ciutadania cap al Govern valencià de llavors apuntava a una ocultació de la informació, ja que la versió oficial assegurava que l'accident es va produir per un excés de velocitat que doblava el límit permès en aquell tram. Quan va intentar frenar, el tren ja havia descarrilat, bolcant i provocant un gran impacte contra el terra. Però aquesta només és la versió oficial.

La realitat és que les crítiques anaven destinades al sistema de seguretat del metro, que tenia un sistema d'emergència 40 vegades més barat que la resta dels metros de l'Estat, menys el d'una línia del de Barcelona que comptava amb el mateix sistema que València. Però, per més inri, en aquesta mateixa corba ja s'havia produït un descarrilament el 2003 i, en lloc de canviar el sistema, l'únic que s'havia fet era instal·lar un senyal que limitava la velocitat del tram. 

El sistema ATP hauria permès frenar el comboi de manera automàtica. I no només això. També limita la velocitat del tren a tota la línia, no solament als trams de risc. 

...i de censura

El pitjor, però, va ser que Canal Nou no va canviar la programació el dia de la tragèdia. Els seus treballadors es van queixar reiteradament i, anys més tard, el dia en què s'anunciava el tancament de la televisió valenciana per motius econòmics, van demanar perdó a les víctimes públicament. 

A més, el 2007 el jutjat va arxivar la causa concloent que la responsabilitat penal quedava extingida amb la mort del conductor i que l'únic responsable del descarrilament havia estat l'excés de velocitat. Van haver de passar set anys perquè aquest jutjat –obligat per l'Audiència Nacional– reobrís el cas. 

Fins al juliol del 2015 –tot i que cada vegada amb una afluència de gent més discreta–, molts dels familiars i amics de les víctimes s'han anat congregant cada dia 3 de mes a la plaça de la Verge per recordar els seus familiars i exigir responsabilitats per un accident que consideren que podria haver-se evitat amb més mesures de seguretat. Ho feien sota el cant "43 morts, 47 ferits i 0 responsables".