Un any més, l’arribada del mes d’octubre indica que ja és a prop una nova edició del Festival d’Arquitectura 48 Open House, el certamen que convida la ciutadania a visitar edificis i construccions habitualment tancats al gran públic. L’edició d’enguany, la 16a, tindrà lloc el cap de setmana del 25 i el 26 d’octubre, amb una programació de 199 edificis visitables, 139 d’ells a Barcelona. La resta de construccions se situen en municipis propers com Badalona, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt i Sitges. Les propostes d’aquest 2025 s’engloba amb el leitmotiv Sent l’arquitectura.
Per als habituals a l’Open House un punt d’interès especial són les novetats i en aquesta edició hi ha previstes visites en 57 espais que no havien format mai part de la programació del festival i de la que oferim una selecció d’una desena. Es tracta només d’una mostra, un petit tast, d’un programa que és, de fet inabastable, ja que en dos dies no és humanament possible visitar els gairebé dos-cents espais que obren portes, ni tan sols la cinquantena llarga de novetats, entre les quals destaquen construccions com el Palau del Marquès d’Alfarràs per als més clàssics, el nou edifici Estel i el Tanatori Àltima Ronda de Dalt pels més moderns.
Palau del Marquès d’Alfarràs
El Palau del Marquès d’Alfarràs -també conegut com a Palau Desvalls-, situat a l’entrada del parc del Laberint d'Horta, viu una nova vida després d’ostentar durant dècades el dubtós mèrit de ser un dels espais patrimonials de Barcelona en pitjor estat de degradació. Una llarga intervenció entre 2022 i 2025, amb un cost de gairebé 5 milions d’euros, ha recuperat aquest edifici, que torna a lluir amb tota la seva esplendor. Catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, el rehabilitat palau obre ara a visites guiades a l’espera que se li trobi un destí en l’àmbit cultural. El més destacable de l’edifici és el seu atrevit estil historicista amb elements orientalistes que, amb tot, conformen un monumental enganyatall, un artifici on la decoració de la façana aparenta ser en tres dimensions, però en realitat és tota pintada.
- Carrer Germans Desvalls, s/n (Horta-Guinardó)
- Arquitectes / any: Segle XIV; Segle XVIII
- Ús actual: Cultural
- Estil: Historicisme orientalista
- Visita: Dissabte 25 i diumenge 26 de 10 a 19 h
Edifici Estel
Després de molts anys en un estat de semiabandonament, l’antiga seu de Telefónica ha recuperat la vida amb una intervenció integral que ha transformat el seu volum imponent en un edifici obert, porós i habitable. La reforma recupera la llum i les visuals, substituint les pantalles opaques per tribunes de vidre, reinterpretant l’esperit de Mitjans amb criteris contemporanis. L’arquitectura s’expandeix cap a l’exterior amb terrasses i una nova façana solar que estructura l’edifici des de l’avinguda de Roma com un gran llenç urbà. Un projecte que posa al centre les persones, la sostenibilitat i la relació amb l’entorn i que es dedica a oficines.
- Avinguda de Roma, 81 (Eixample)
- Arquitecte / any: Francesc Mitjans, 1972-1975
- Ús actual: Oficines
- Estil: Contemporanis
- Visita: Dissabte de 10 a 19 h
Torre i Cripta del Convent dels Àngels
El conjunt del Convent dels Àngels, integrat dins del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), està format per diversos espais d’origen gòtic i renaixentista que daten, principalment, de la segona meitat del segle XVI. Els espais originals que se’n conserven són la nau gòtica, de cinc trams amb absis poligonal, la capella annexa del Peu de la Creu —considerada l’única capella renaixentista de la ciutat— i una torre-mirador que destaca per la posició estratègica dins la trama urbana. Amb motiu de les reformes urbanístiques de finals del segle XX, el convent va ser rehabilitat pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, que hi van incorporar nous volums i el van adaptar als nous usos culturals. La visita permet accedir a dos espais que habitualment estan tancats al públic: la cripta, situada sota el Convent dels Àngels, i la torre-mirador, des d’on s’obté una visió panoràmica de 360 graus sobre la ciutat.
- Plaça dels Àngels, 5 (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Segle XVI; Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, 1982 - 1993
- Ús actual: Museu
- Estil: Històric / Contemporani
- Visita: Dissabte 25 i diumenge 26 de 10 a 15 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*
Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya
Situat en un dels accessos del Park Güell, aquest conjunt monumental va ser promogut per la congregació de Mares dels Desemparats com a casa d’acollida per a infants orfes. L’autor del projecte va ser Francesc Berenguer Mestres, col·laborador de Gaudí, tot i que els plànols van ser signats per l’arquitecte municipal Miquel Pasqual i Tintorer. El conjunt es compon de tres edificis diferenciats —església, llar i casa de novícies— organitzats en una composició simètrica i d’aires monumentalistes, amb accés mitjançant una doble escalinata imponent. L’església, de nau única amb transsepte i absis semicircular, encara conserva detalls decoratius originals, malgrat les destruccions que va patir durant la Guerra Civil. En destaquen la gran capella del Santíssim Sagrament, la decoració escultòrica i elements com ara vitralls i mosaics restaurats. Les formes i els detalls decoratius evoquen el llenguatge floral i expressiu de Berenguer.
- Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 25 (Gràcia)
- Arquitectes / any: Francesc Berenguer Mestres, 1892-1902
- Ús actual: Religiós
- Estil: Monumentalista
- Visita: Diumenge 26 de 15 a 19 h
Habitatge al passeig Manuel Girona
L’Open House no ofereix només visites a espais patrimonials amb una càrrega històrica al darrere, sinó que, pensant especialment en els professionals de l’arquitectura, ofereix visites a espais privats, com aquest habitatge rehabilitat integralment situat en un bloc plurifamiliar de 13 plantes construït als anys 60. El projecte organitza, des de l’accés, una gran zona comuna oberta (sala, menjador i cuina) orientada al sud-est i una seqüència d’espais privats i semiprivats cap a l’est. Un nucli central compacte, que agrupa serveis i estances menors, actua com a gran articulador del conjunt, i permet fer un recorregut circular i continu a l’habitatge. D’aquesta manera, es potencia la fluïdesa de l’espai entre les diferents zones amb llargues connexions visuals entre estances i cap a l’exterior, i, alhora, s’aconsegueix un aprofitament màxim de la llum natural cap a l’interior. Una construcció acurada i precisa està acompanyada de l’ús de materials nobles i clars.
- Passeig Manuel Girona 15, 5è 2a (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / any: Cuixart Amorós arquitectes, 2025
- Ús actual: Residencial
- Estil: Contemporani
- Visita: Diumenge 26 de 10 a 14 h
Casa Granell
Aquest edifici residencial va ser projectat l’any 1901 per l’arquitecte Jeroni F. Granell i acabat el 1903. Està catalogat com a bé cultural d’interès local i destaca per un modernisme sobri però ric en solucions ornamentals inspirades en la natura amb una façana que presenta una composició singular, amb balcons als costats i obertures centrals aparellades. A l’interior, el vestíbul i el celobert central destaquen per l’ornamentació en marbre, ceràmica vidrada i estucs policromats amb motius vegetals, especialment iris i plomes de paó. Granell, que residia a l’edifici, també hi va intervenir com a vitraller, a través del taller Rigalt i Granell, del qual era soci. L’any 1987, l’arquitecte Antoni Solanas va dur a terme una rehabilitació de les façanes principal i posterior, i va recuperar els colors originals de les persianes i l’aspecte general de la finca, respectant-ne la concepció modernista original.
- Carrer de Girona, 122 (Eixample)
- Arquitectes / any: Jeroni F. Granell i Manresa, 1901-1903; Antoni Solanas, 1987
- Ús actual: Residencial
- Estil: Modernisme
- Visita: Diumenge 26 de 10 a 14 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda*
Torre Diagonal One
La Torre Diagonal One és un bon exemple d’arquitectura contemporània que destaca per la seva altura, com a porta de Barcelona des de Sant Adrià de Besòs. Fa 110 metres d’altura, té 24 pisos i una superfície de lloguer d’oficines de més de 26.000 metres quadrats, a més d’un auditori amb llum natural, una espectacular terrassa mirador a més d’altres espais com sales de reunions i gimnàs. El seu senyal identificador és la façana de vidre i acer, que reflecteix la llum i el paisatge, i genera una relació dinàmica amb l’entorn. El disseny aposta per la claredat estructural i la funcionalitat de plantes diàfanes i llum natural abundant.
- Plaça d'Ernest Lluch i Martin, 5 (Sant Martí)
- Arquitectes / any: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), 2011
- Ús actual: Oficines
- Estil: Contemporani
- Visita: Dissabte 25 de 10 a 19 h
Arxiu de rajoles (Edifici la Vilella)
L’edifici Vilella és una joia patrimonial del barri del Poble-sec, construït a principis del segle XX per l’arquitecte Salvador Puiggròs. Originalment, va acollir la fàbrica de sifons Vídues Vilella, com encara recorda la façana característica, amb un gran frontó de línies arrodonides i el nom de la marca ben visible. Al llarg dels anys, l’espai ha anat canviant d’ús, des d’equipament cultural fins a escenari de teatre experimental, i actualment acull un projecte singular: l’Arxiu de Rajoles Hidràuliques, un espai dedicat a recuperar i difondre aquest element clau d’arquitectura domèstica. Tot i que l’espai encara no ha obert oficialment al públic, ja s’hi treballa intensament: s’hi netegen i restauren peces originals, es recuperen mosaics malmesos i es transformen en objectes nous, tant decoratius com funcionals.
- Passeig de l'Exposició, 95 (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Salvador Puigròs, segle XX
- Ús actual: Museu
- Estil: No definit
- Visita: Diumenge 26 de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Casa Rocamora
Aquest palauet isabelí de mitjan segle XIX va ser la residència de Manuel Rocamora i Vidal (1892-1976), pintor, escriptor i un dels grans col·leccionistes d’art del segle XX a Barcelona. L’edifici, de dues plantes, golfes i jardí, conserva encara avui l’aspecte original, i acull la seu de la Fundació Rocamora. Des del 1935, Rocamora hi va reunir més de vint col·leccions: ceràmica, pintura, escultures, mobiliari, indumentària, mascarons de proa, autòmats… Una mostra única que reflecteix la seva passió pel patrimoni i la cultura material. Destaca especialment el fons d’indumentària antiga, que va donar origen al Museu Tèxtil i d’Indumentària de la ciutat. La casa, reformada el 1942 per l’arquitecte Josep Plantada, va patir la reducció del jardí arran de la construcció de la ronda del General Mitre. Tanmateix, conserva encara el caràcter recollit d’una casa museu privada, amb peces singulars, com el reclam d’Els Quatre Gats dissenyat per Picasso i quadres de Ramon Casas.
- Carrer de Ballester, 12 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / any: 1860
- Ús actual: Cultural
- Estil: Isabelí
- Visites: Dissabte 25 a les 10, 10.30, 11, 11.30, 12, 12.30, 13 i 13.30 h
Tanatori Àltima Ronda de Dalt
Visitar un tanatori sense que el motiu sigui el trapàs d’algú és una oportunitat que ofereix l’Open House per coneixer un espai singular. En aquest cas, el Tanatori Àltima Ronda de Dalt és un exemples de la nova generació d’equipaments funeraris apareguts a Barcelona després de la liberalització del servei, l’any 1996. El projecte aposta per una arquitectura racionalista, serena i moderna, que contrasta amb la complexitat urbana de l’entorn. L’edifici es presenta com un paral·lelepípede blanc de línies netes, de tres plantes en alçada visibles des de la Ronda de Dalt, que s’estenen a dues plantes més subterrànies, destinades a serveis interns i aparcament. Aquest tanatori representa un canvi de paradigma en l’arquitectura funerària contemporània, en què el disseny, la llum i el paisatge contribueixen a generar un espai d’acompanyament íntim, sobri i respectuós.
- Carrer d’Scala Dei, 17-37 (Horta-Guinardó)
- Arquitectes / any: Ribas&Ribas Arquitectos – Josep Ribas Gonzalez i Josep Ribas Folguera, 2004
- Ús actual: Infraestructura
- Estil: Contemporani
-
Visita: Diumenge de 10 a 14 i de 16 a 19h