Groenlàndia arrossega cicatrius profundes. La bellesa remota del seu paisatge amaga una realitat molt més dolorosa: suïcidis en cadena, addiccions arrelades i una població jove marcada per la desesperança. Les ferides socials que travessen el país són tant estructurals com invisibles, i sorgeixen d’un llarg historial de desarrelament, desatenció institucional i decisions imposades des de fora. En moltes comunitats, una sola baixa en els serveis socials pot desmantellar tot un sistema local, mentre que el consum d’alcohol i drogues s’ha convertit, massa sovint, en un refugi davant la falta de perspectives i suport. Aquest malestar no és només individual: és col·lectiu, i parla d’una identitat ferida que, tot i tot, comença a reclamar-se i reconstruir-se. El passat 2 d’octubre, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va pronunciar una disculpa oficial davant desenes de dones inuit a Nuuk, la capital de Groenlàndia, pel conegut escàndol dels DIU. Tal com recollia la BBC, la líder danesa va demanar perdó per “la injustícia comesa contra vosaltres. Perquè éreu groenlandeses. Perdó pel que se us va prendre. I pel dolor que us va causar. En nom de Dinamarca, perdó”.
➕ Groenlàndia, més enllà del gel: suïcidis, addiccions i el somni de la independència
➕ Imaqa: la paraula en groenlandès que tot estranger acaba odiant (o estimant)
Aquestes paraules feien referència a un programa de control de la natalitat dut a terme durant les dècades dels 60 i 70, que va afectar almenys 4.000 dones, gairebé la meitat de les groenlandeses en edat fèrtil en aquell moment, segons les conclusions d'una investigació oficial citada pel mateix mitjà. En molts casos, es tractava de nenes o adolescents, i els dispositius anticonceptius van ser implantats sense el seu consentiment ni coneixement, fins i tot en edats tan joves com els 12 anys.
Una de les veus més destacades en aquest cas és la de Naja Lyberth, una de les primeres afectades a trencar el silenci. Segons declaracions recollides per la cadena britànica, Lyberth va afirmar que “si volem avançar, l'excusa és crucial”, però també va criticar que la investigació no abordés possibles violacions de drets humans. L’acte de disculpa no va estar exempt de tensions.Una dona es va girar d’esquena a la primera ministra amb una mà negra pintada sobre la boca, en protesta pel silenci imposat durant dècades.
Una altra testimoni, Elisa Christensen, va declarar al mateix mitjà que les paraules de Frederiksen la van commoure, però va remarcar una absència notable: no es va parlar de compensació econòmica. Christensen va afirmar que “va ser gairebé com paraules buides”, i es va preguntar: “On són els fills i nets que hauria d’haver tingut?”.
El govern danès ha anunciat la creació d’un “fons de reconciliació”, però encara no ha detallat a quantes dones s’oferirà ni quan es materialitzarà. Mentrestant, 143 dones afectades han presentat una demanda col·lectiva per demanar compensacions.
El futur de Groenlàndia: lluny de la UE?
En paral·lel a aquest acte de reparació històrica, Groenlàndia projecta també el seu futur polític. Aquesta setmana, primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, va intervenir per primera vegada davant el Parlament Europeu, on va rebutjar de manera clara tant una futura adhesió a la Unió Europea com qualsevol intent d’annexió per part dels Estats Units.
Segons recull Euronews, Nielsen va afirmar: “No ens unirem a cap altre país”, responent directament a preguntes sobre si Groenlàndia preferiria ser part de la UE o dels EUA, arran de l’interès expressat per l’expresident Donald Trump. “Ara mateix no tenim plans per ser membres de la Unió Europea”, afegia tot i destacar que es volen reforçar les aliances existents, especialment en àmbits com l’educació, els minerals estratègics, la digitalització i el turisme sostenible.
Groenlàndia, amb uns 56.000 habitants, és un territori autònom dins del Regne de Dinamarca. De fet, Groenlàndia representa el 98% del territori danès. En aquest sentit, obtenir el seu autogovern el 2009, després d’una primera etapa d’autonomia parcial des del 1979. La seva sortida de la Comunitat Econòmica Europea es va produir el 1985, després d’un referèndum celebrat el 1982.
El poder de Groenlàndia
Malgrat no formar part de la UE, Groenlàndia manté acords de col·laboració estratègica. En paraules de Nielsen, “els minerals crítics de Groenlàndia tenen el potencial de canviar l’equilibri global i de seguretat. Però cal actuar ràpidament”. El país compta amb 24 dels 34 minerals estratègics identificats per la UE, claus per a la transició energètica i la indústria tecnològica europea.
La cooperació també s’estén a la pesca, el principal sector econòmic groenlandès. Segons Euronews, el país manté un acord de pesca sostenible amb la UE des del 1985, que permet a vaixells europeus pescar en aigües groenlandeses a canvi d’una compensació econòmica i l’accés lliure d’aranzels als productes pesquers. Tot i considerar l’acord “satisfactori”, Nielsen ha expressat la voluntat d’ajustar-lo a la realitat actual del sector pesquer del país.
Però no tot són acords i bones paraules. En el seu discurs, Nielsen va demanar a Brussel·les que reconsiderés la prohibició de la venda de productes de foca dins del mercat europeu, que segons ell ha tingut “efectes greus sobre la caça tradicional” i ha fet caure tant el consum intern com les exportacions. “És la sang vital de la nostra cultura i identitat”, va dir davant els eurodiputats.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va respondre amb to conciliador: “Groenlàndia sempre trobarà un soci fort a la Unió Europea”, i va destacar que Brussel·les arriba a Nuuk “amb esperit de respecte mutu i amistat”, no amb imposicions.
De la disculpa a la fermesa política
Aquestes dues escenes —la de la disculpa pública pel passat i la de la fermesa política davant d’aliances externes— poden semblar independents. Però comparteixen un fons comú: la voluntat de Groenlàndia de construir el seu futur a partir del reconeixement dels errors del passat i del respecte per la seva identitat pròpia.
Com va dir el primer ministre Nielsen durant la seva disculpa, en paraules recollides per la BBC: “No us van preguntar. No vau tenir oportunitat de parlar. No vau ser escoltades. No vau ser vistes”. Aquest mateix desig de fer-se escoltar és el que ara mou Groenlàndia a l’escena internacional. Lluny de voler tancar-se al món, el país busca aliances que respectin la seva cultura, les seves necessitats i el seu dret a decidir. I això passa tant per exigir justícia per les víctimes d’un passat colonial, com per defensar el control sobre els seus recursos i la seva política exterior.