El Teatre Lliure obre la Temporada 25—26 amb El Mestre i Margarita, una versió de la novel·la de Mikhaïl A. Bulgàkov que es podrà veure fins al 19 d'octubre a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc. Dirigeix un Àlex Rigola, figura imprescindible de les nostres arts escèniques, que ahir confessava al diari ARA que aquest espectacle li ha generat tant estrès, que fa setmanes que no dorm. Esperem que, un cop representada la primera funció, i es constanti que l'espectacle protagonitzat per Nao Albet, Francesc Garrido i Laia Manzanares (els acompanyen Frank Capdet, Nil Cardoner, Biel Duran, Jordi Figueras, Miranda Gas, Roger Julià, Sandra Monclús, Carlota Olcina, Jordi Rico, Carles Roig i Xavi Sáez i completen el muntatge l'escenografia de Patricia Albizu, el vestuari de Vera Moles, la il·luminació de Raimon Rius i el so d'Igor Pinto) és un èxit, pugui agafar un son ben profund i relaxant.

El dimoni arriba al Lliure

L'obra, que conté una triple història, comença a Moscou als anys trenta del segle xx quan el dimoni —Garrido (hi haurà cap obra, sèrie, pel·lícula en la qual l'actor gelidenc no faci de dolent— i el seu seguici irrompen en la ciutat i sacsegen les estructures culturals. També hi ha la jove Margarita —Manzanares— que estima el Mestre —Albet—, un escriptor castigat pel règim i que no pot publicar la seva obra. Mentrestant, en un pla narratiu a dinou segles de distància, l’apòstol Mateu, Ponç Pilat i Caifàs discuteixen sobre l’existència i la mort de Jesucrist. Bulgàkov, que va patir la censura sistemàtica de Stalin, va escriure El Mestre i Margarita entre els anys 1928 i 1940, però l'obra no va ser publicada fins després de la seva mort. Actualment, és considerada una de les millors novel·les en llengua russa del segle xx, una obra de culte, romàntica i dissident, en què la sàtira, la tragèdia, el misticisme i la crítica social van de la mà. "A dia d’avui segueix viva perquè parla sobre el relat, el seu poder i la seva manipulació", explica Rigola. 

Vinc a una sala gran a fer una cosa especial, que veritablement tingui un sentit i que ens faci a tots molta il·lusió

El director, que ha creat un espectacle 100% Rigola: el text per sobre de qualsevol recurs i recomana assistir al Lliure totalment... lliure (perdoneu la redundància) de prejudicis (és a dir, com si no s'hagués llegit la novel·la) n'ha fet una versió —a partir de la traducció de Xènia Dyakonova— més reduïda però força fidel a l'original. Diu Rigola que, tot i que fa setmanes que no dorm, feia temps que tenia ganes de portar a escena el muntatge per la seva dimensió èpica i creu que ara és un bon moment. "Hi ha una figura que sacseja els fonaments de la societat contemporània i, en especial, d’una societat com la nostra, que està totalment alienada". Era impossible dur a escena el muntatge en un espai petit, tant pel repartiment format per 14 intèrprets com pels elements que entren en joc. "Vinc a una sala gran a fer una cosa especial, que veritablement tingui un sentit i que ens faci a tots molta il·lusió", explica Rigola, que no dirigia a la Sala Fabià Puigserver des d'Ivànov, el 2017. "Quan vas a una sala gran s’ha de fer espectacle i aquí es veurà com jugo jo. No és nou respecte al que feia fa 15 anys, però els últims anys no s’ha vist". Admet que ara hi ha més experiència, més saviesa i més veterania per dur a terme certes escenes.