El Departament d'Educació habilitarà més aules d'acollida per facilitar la integració intensiva i l'aprenentatge de l'alumnat nouvingut a Catalunya. Un increment "substancial" que la consellera Esther Niubó exposarà amb més detall en roda de premsa abans d'iniciar el curs 2026-2027, tal com ha avançat aquest dijous El Periódico. També s'incorporaran tècnics sanitaris a la meitat dels centres educatius per atendre les necessitats de l'alumnat i s'anunciaran "mesures addicionals" per millorar les condicions laborals dels docents. D'aquesta manera, el Govern respon a la convocatòria de vaga prevista coincidint amb l'inici del nou curs escolar. Durant l'estiu, la consellera Niubó s'ha reunit amb més de 200 directors, docents i professionals per mesurar l'ambient de les aules i recollir necessitats per impulsar mesures que millorin el dia a dia de cara al nou curs.
L'inici del curs, el 8 de setembre, començarà amb vaga als centres públics, tal com van acordar mestres i professors a l'Assemblea Educativa de Catalunya en una cimera al juliol amb representants dels sindicats USTEC, CGT, Intersindical CNT, COS. Aquesta setmana la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, va avisar que és complicat que es desconvoqui la vaga prevista per al primer dia de curs als centres educatius perquè no hi ha hagut cap diàleg amb el Departament d’Educació més d'enllà d'una reunió que van tenir a principis de juliol. "El Govern ha de posar molt de la seva part per reconduir una crisi greu", va apuntar. A banda de la vaga, centenars de centres educatius mantenen la negativa a organitzar excursions i colònies, en considerar que suposen moltes hores extra no remunerades i una gran responsabilitat de cura pel que fa als menors que no volen assumir més de la mateixa manera que fins ara.
Aquesta nova mobilització arriba després d'un curs passat especialment turbulent per un seguit de vagues massives i històriques del professorat. Denunciaven una situació de crisi a l'educació per la manca estructural de recursos i la creixent complexitat que es troben a les aules. La mobilització va desembocar després de mesos de tensió en un acord subscrit per Professors de Secundària, CCOO i UGT, al qual USTEC finalment no es va adherir —tot i haver donat el seu vistiplau a les negociacions— perquè una majoria de docents el va rebutjar en una consulta. Aquella entesa segellada preveu que aquest curs vinent hi hagi unes 40 aules d'acollida noves a Primària i 25 a Secundària, amb la intenció que es multipliquin de cada l'any 2029. L'acord també preveia un augment de sou pels docents d'uns 700 euros bruts anuals, que se sumen als més de 800 que ja es van començar a cobrar el curs passat —tot plegat, entre els complements específics a càrrec de la Generalitat i les pujades de sou a tots els funcionaris impulsades per l'Estat—. I altres compromisos per reduir la ràtio d'alumnes per aula i la burocràcia progressivament i per incorporar uns 1.700 nous professionals que reforcin l'escola inclusiva. Després d'aquest acord, que Educació considera uns fonaments ampliables en el futur, la consellera va donar per tancada la carpeta i va descartar les noves negociacions que reclama USTEC.
El conflicte sindical es manté
El sindicat majoritari a l'educació catalana reclama passos més enllà com establir un calendari "real" de reducció de ràtios, limitar la matrícula viva —el nombre d'alumnes que arriben amb el curs ja començat, que és especialment alt a secundària i genera un important repte logístic i educatiu a les aules catalanes—, incrementar els desdoblaments i garantir normativament les dotacions de professionals dels centres d'educació inclusiva. També ha exigit un pla d'inversions per millorar les infraestructures educatives i adaptar-les al canvi climàtic, recursos per garantir una escola plenament en català i reforçar el model d'immersió lingüística. USTEC també defensa l'obertura d'una negociació a la mesa general de Funció Pública per incorporar una clàusula salarial que eviti noves pèrdues de poder adquisitiu i aplicar la jornada laboral de 35 hores i menys càrrega lectiva.