La crisi migratòria de Ceuta entra en una nova fase. Després de gairebé dos mesos dedicats a contenir l'emergència, buscar allotjament per a milers de persones i reforçar la frontera, el govern espanyol prepara ara el pas que pot resultar més delicat: canviar les regles per accelerar el retorn al Marroc d'una bona part dels migrants que encara continuen a la ciutat autònoma. L'Executiu treballa en un decret llei que pretén portar al Consell de Ministres de dimarts i que reduiria de manera dràstica alguns dels terminis administratius i judicials vinculats a les peticions de protecció internacional, segons avança El País. La principal novetat és especialment significativa: en determinades circumstàncies, Espanya podria executar el retorn d'un migrant abans que s'hagin esgotat tots els tràmits i recursos relacionats amb la seva petició d'asil. És un canvi substancial respecte a les garanties que estableix actualment la legislació espanyola. La llei d'asil assenyala que, una vegada presentada una sol·licitud de protecció internacional, la persona estrangera no pot ser retornada, expulsada o extradida fins que la petició sigui resolta o inadmesa.
El gran obstacle: les peticions d'asil
Aquest és precisament el coll d'ampolla que el govern espanyol intenta eliminar. Després de l'entrada massiva del 30 i 31 de juliol, milers de persones han iniciat els tràmits per demanar protecció internacional, un procediment que dificulta que Interior pugui executar immediatament el retorn al Marroc. La Moncloa ja havia deixat clar que considerava prioritari agilitzar aquests expedients. El reial decret llei aprovat l'1 de setembre per afrontar les conseqüències de la crisi reconeixia que l'Oficina d'Asil i Refugi havia reforçat els seus equips davant un possible increment exponencial de sol·licituds i recordava, alhora, que l'examen individualitzat de cada cas és obligatori tant per la legislació espanyola com per l'europea i internacional.
Ara, però, l'Executiu de Pedro Sánchez vol anar un pas més enllà. Segons la informació publicada per El País, el decret eliminaria en aquests expedients l'examen previ de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi (CIAR), de manera que Interior podria avançar directament cap a una resolució. També es reduirien els terminis judicials: en determinades denegacions d'asil, el migrant disposaria de només cinc dies naturals per presentar recurs, i els tribunals haurien de tramitar aquests casos de manera preferent.
Retornar-los mentre l'asil encara es tramita
Però el canvi més profund afecta els efectes que té actualment una petició d'asil sobre una expulsió. Mentre continuï vigent la situació d'interès per a la seguretat nacional declarada a Ceuta el 25 d'agost, el text en preparació permetria retirar l'efecte protector de la sol·licitud a determinats grups de migrants. Entre aquests hi hauria els ciutadans procedents de països considerats d'origen segur, les persones que presentin peticions successives de protecció o aquelles que siguin considerades una amenaça per a l'ordre públic o la seguretat nacional. Aquesta categoria afecta directament una gran part dels migrants arribats a Ceuta perquè el Marroc forma part des del febrer de la llista comuna de països d'origen segurs de la Unió Europea, juntament amb Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l'Índia, Kosovo i Tunísia. El reglament europeu recorda que onze estats membres ja consideraven el Marroc un país segur i que la taxa de reconeixement de protecció internacional dels marroquins al conjunt de la UE havia estat del 4% el 2024.
Això, però, no significa que tots els marroquins puguin ser expulsats automàticament. Cada expedient continua havent de ser examinat individualment per comprovar si existeixen circumstàncies personals que justifiquin la protecció internacional. El mateix govern espanyol ho reconeixia en el decret aprovat a principis de setembre.
L'asil es podria resoldre amb el migrant ja al Marroc
La conseqüència més cridanera del nou sistema és que, en aquests casos, l'expulsió podria executar-se sense esperar que s'hagin resolt definitivament tots els recursos. El procediment d'asil no desapareixeria. L'Administració continuaria estudiant-lo, però ho podria fer quan el sol·licitant ja hagués estat retornat al Marroc.
Interior també estudia una altra mesura especialment controvertida: considerar abandonada una petició d'asil quan el migrant deixi el centre d'acollida on està allotjat a Ceuta, cosa que podria comportar l'arxivament de l'expedient i obrir la porta a l'expulsió. La mesura encara està en discussió entre els ministeris implicats.
Més de 10.000 migrants encara a Ceuta
El decret intenta donar resposta a un problema que, gairebé dos mesos després de l'entrada massiva, continua sense resoldre's. Segons les últimes dades comunicades pel govern espanyol, més de 10.000 migrants encara continuen a Ceuta, repartits entre centres d'acollida i assentaments improvisats. Interior ja havia començat a reforçar els equips encarregats dels expedients. A començaments de setembre, l'executiu va enviar més policies i funcionaris i va habilitar entrevistes per videoconferència per accelerar tant les sol·licituds d'asil com els procediments de devolució.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska també havia advertit aquesta setmana que l'objectiu era accelerar els expedients dels migrants que no tinguessin dret a protecció internacional. I el 17 de setembre va demanar formalment a la Comissió Europea instruments per poder agilitzar els procediments d'asil i retorn davant crisis migratòries excepcionals com la de Ceuta. El decret que ara prepara el govern espanyol intenta portar aquesta voluntat al terreny legislatiu.
Una batalla jurídica gairebé assegurada
El problema és que la via escollida presenta un encaix jurídic delicat. L'article 86 de la Constitució permet al govern d'Espanya aprovar decrets llei quan existeix una situació d'"extraordinària i urgent necessitat", però estableix que aquestes normes no poden afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució. A més, les lleis orgàniques només poden ser modificades mitjançant una votació per majoria absoluta del Congrés. I part de les normes que regulen la situació dels migrants es troben precisament en legislació de rang orgànic. El Tribunal Suprem ja va posar límits aquest estiu a les devolucions immediates a Ceuta i Melilla en sentenciar que el mecanisme de rebuig en frontera previst per la llei d'estrangeria no es podia aplicar automàticament als migrants interceptats al mar quan intentaven arribar nedant, perquè la norma es refereix als qui intenten superar elements físics de contenció fronterera.
L'executiu intenta, per tant, construir un text capaç d'accelerar les expulsions sense vulnerar les garanties del dret d'asil ni el principi de no-devolució, que impedeix enviar una persona a un país on pugui patir persecució o un tracte contrari als drets humans.
De l'emergència humanitària a les devolucions
Si el Consell de Ministres acaba aprovant la norma dimarts, serà un nou gir en la resposta de l'Executiu a la crisi iniciada el 30 de juliol. La primera etapa va ser contenir l'entrada i reforçar la frontera. La segona, trobar espais per allotjar els milers de persones que dormien als carrers i les platges. Després va arribar la declaració de Ceuta com a situació d'interès per a la seguretat nacional i un primer decret llei amb recursos extraordinaris per a la ciutat. Ara comença la fase probablement més complexa: decidir qui pot quedar-se i com retornar ràpidament al Marroc qui no tingui dret a fer-ho. I per aconseguir-ho, el govern espanyol no només vol accelerar l'administració. Vol modificar, almenys temporalment, algunes de les garanties que fins ara feien que una petició d'asil pogués mantenir aturada una expulsió durant mesos.