L'alimentació també és una manera de cuidar les persones. I encara més quan es tracta d'un pacient ingressat en un hospital, d'una persona gran que viu en una residència o d'un infant que fa els primers àpats fora de casa. La qualitat del que arriba al plat no és una qüestió menor, però durant anys ha estat condicionada pels pressupostos, els sistemes de contractació i el funcionament de les cuines col·lectives. Ara, el govern espanyol vol canviar aquesta situació amb un nou reial decret que estableix, per primera vegada, que almenys el 25% de la despesa en aliments d'hospitals, centres residencials i escoles bressol s'haurà de destinar a productes de producció ecològica. Una mesura que acompanya de restriccions als precuinats, fregits i aliments amb excés de sucres, greixos saturats i sal.
La normativa, aprovada pel Consell de Ministres aquest dimarts passat, a proposta del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 que dirigeix Pablo Bustinduy, afecta hospitals, residències i escoles bressol de 0 a 3 anys, tant públics com privats, i també determinats equipaments de titularitat pública, com biblioteques, universitats i museus. L'objectiu és garantir menús més saludables, equilibrats i sostenibles, especialment per als col·lectius que depenen diàriament de l'alimentació que els ofereixen aquests centres.
La quota ecològica, però, no s'aplicarà de cop. Durant els primers quatre anys, el mínim obligatori serà del 10% de la despesa alimentària, fins a arribar posteriorment al 25%. El percentatge es calcula sobre el cost total de compra dels aliments, no sobre el nombre de racions ni de plats servits. Aquesta implantació gradual vol facilitar l'adaptació dels centres, de les empreses de restauració col·lectiva i dels productors que els subministren aliments.
Menys precuinats i fregits, més fruita, verdura i llegums
El decret va més enllà de potenciar l'agricultura ecològica. També estableix unes condicions nutricionals més estrictes per als menjadors col·lectius. Als hospitals i residències, els plats precuinats quedaran limitats a un màxim de tres racions mensuals. La restricció serà encara més exigent en els menús destinats a menors hospitalitzats i infants de les escoles bressol, que només en podran rebre una ració al mes. Els fregits tampoc no podran superar les dues racions setmanals. La fruita i les hortalisses hauran de tenir una presència diària, i almenys el 90% de la fruita i el 30% de les hortalisses hauran de ser fresques i de temporada. També es promourà el consum de llegums, peix i cereals integrals, mentre que els menús hauran d'estar supervisats per professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica. Una altra novetat és que s'hauran d'adaptar a les necessitats específiques dels usuaris i que, sempre que sigui possible, els àpats s'hauran d'elaborar a les cuines dels mateixos centres.
Un impuls per als productors ecològics
L'associació professional de la producció ecològica Ecovalia considera que el decret representa un avenç significatiu, no només per a la qualitat de l'alimentació, sinó per a l'economia agrària. Espanya disposa de més de tres milions d'hectàrees certificades de producció ecològica i de més de 60.000 productors, elaboradors i comercialitzadors vinculats al sector. Segons Ecovalia, les administracions destinen aproximadament 3.000 milions d'euros anuals a l'alimentació en escoles, hospitals i residències. La nova quota pot contribuir a convertir una part d'aquesta despesa en una demanda estable de productes ecològics, afavorint el mercat interior i els agricultors que han apostat per aquest sistema de producció.
Veritas celebra un "salt històric"
La cadena catalana de supermercats ecològics Veritas ha rebut la nova normativa amb satisfacció. L'empresa, fundada a Barcelona el 2002 i especialitzada en alimentació ecològica, la considera "un salt històric en la protecció de la salut pública" i destaca que, per primera vegada, l'administració incorpora una quota obligatòria de productes ecològics a l'alimentació de col·lectius especialment vulnerables. "Durant més de vint anys hem defensat que l'alimentació ecològica no és una tendència passatgera, sinó una eina innegociable de salut pública", afirma Silvio Elías, president i fundador de Veritas, que considera la decisió "una victòria de tota la societat".
Tanmateix, la companyia creu que la reforma hauria d'anar més lluny. Si les escoles bressol ja estaran obligades a incorporar aliments ecològics, per què no fer el mateix amb els menjadors de primària i secundària? Aquesta és la pregunta que planteja Veritas, que reclama estendre la quota del 25% a totes les etapes educatives obligatòries. "Aquest decret és un èxit col·lectiu, però no podem aturar-nos aquí: no té sentit protegir els infants fins als 3 anys i deixar-los fora de la transició ecològica precisament durant la seva etapa clau de desenvolupament físic i cognitiu", sosté Elías.
La companyia disposa de més de cent supermercats i d'una divisió especialitzada, Veritas Food Service, que subministra aliments ecològics i de proximitat a menjadors col·lectius. Segons les dades de l'empresa, dona servei a més de 650.000 persones i arriba a 1.640 menjadors escolars només a Catalunya.
Els consumidors aplaudeixen la reforma, però reclamen més recursos
La Federació de Consumidors i Usuaris CECU també ha celebrat l'aprovació de la normativa, tot i que considera que encara hi ha marge per millorar-la. En un comunicat, l'organització valora especialment la reducció dels precuinats i fregits i l'obligació de destinar una part de la despesa a productes ecològics, però lamenta que els mínims de verdures fresques, aliments de temporada i productes de proximitat siguin poc ambiciosos. CECU també voldria més presència de proteïnes vegetals. Durant la tramitació del decret, havia proposat que els menjadors que ofereixen un únic àpat principal servissin almenys dos plats setmanals amb proteïnes exclusivament vegetals, en lloc d'un.
Però la principal advertència de l'entitat és econòmica. De poc servirà exigir aliments de més qualitat si els centres no disposen de recursos, personal i cuines adequades per preparar-los. "Una alimentació de qualitat forma part de les cures. Per garantir-la, hem de prestar atenció als aliments que arriben als menús, a com es preparen i als recursos de què disposen hospitals, residències i altres centres", assenyala Sarahi Boleko, tècnica de l'àrea d'Alimentació de CECU.
El sector de la restauració col·lectiva assegura que està preparat
Les empreses que gestionen els menjadors d'hospitals, residències i centres educatius també van reaccionar a la reforma. La patronal Food Service España va assegurar a EFE que el sector està preparat per assumir les noves exigències i que rep la normativa amb normalitat, a l'espera de conèixer-ne el text definitiu publicat al BOE. Segons la patronal, moltes de les mesures ja formen part dels menús que els equips de dietistes i nutricionistes de les empreses elaboren des de fa anys, adaptant-los a les necessitats de cada pacient o resident. Això inclou la limitació de fregits i precuinats, la reducció de sucres, greixos i sal, i una presència més gran de fruita, verdura i llegums.