Si es generalitzen els discursos que criminalitzen els menors estrangers que arriben sols a Espanya, incidents com els ocorreguts en un centre d'acolliment madrileny es reproduiran i aniran en augment. Però fins i tot qui condemna aquests missatges no els vol com a veïns: "Com a societat, som molt hipòcrites", afirma en una entrevista amb Efe el fiscal de sala Coordinador de Menors, Javier Huete, que nega taxativament que aquests nois siguin responsables d'un major nombre de delictes que els menors nascuts a Espanya.
"No s'ha de negar la realitat: hi ha menors migrants que cometen fets delictius, però no tots són delinqüents", subratlla. Sí que hi pot haver, admet, més mesures cautelars adoptades sobre ells perquè de vegades "els fets delictius són més greus", però "en general no és un col·lectiu que cometi més delictes que la resta de menors".
Aquests nois "no són ni migrants ni nacionals, són menors, i cal considerar-los com tals", insisteix (i argumenta que estan augmentant els delictes comesos per menors, de tots els orígens).
A falta d'estadístiques oficials que diferenciïn els delictes perpetrats per menors segons la seva nacionalitat i si estan o no tutelats, les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), corresponents a 2018, revelen que de les 24.340 infraccions penals comeses per nens i adolescents, en 19.294 casos (el 79,2%) eren espanyols i en 5.046 estrangers.
Igualment, van ser condemnats 13.664 menors, la immensa majoria (11.162, el 81%) espanyols, i també es van imposar mesures sobre 22.812 nois, 18.032 d'ells espanyols.
El percentatge d'estrangers només ha estat més gran en els casos en els quals es va decretar internament tancat (4,3% espanyols i 1,3% estrangers); semiobert (15,7% i 9,5%) i llibertat vigilada (45,1% i 42,3%).
Contra la xenofòbia
De generalitzar-se el relat estigmatitzador i "totalment reprovable" que són "una colla de delinqüents", adverteix Huete, "problemes" com els esdevinguts en el centre d'acolliment del barri madrileny d'Hortaleza, que la setmana passada va haver de ser desallotjat en detectar-se una granada a les seves instal·lacions, aniran en augment. "Amb conceptes així, des de fora, llançats d'aquesta manera amb una finalitat de generar intranquil·litat, perquè en el fons no és més que això, crec que hi ha risc que es puguin reproduir novament", alerta.
De fet, considera que el mateix terme de mena, acrònim de menor estranger no acompanyat, "funciona exclusivament per al control del registre", però s'està utilitzant de "forma espúria" com a "arma llancívola", pel que aposta per parlar de menors migrants o menors sense adult de referència al territori.
Reclamen més mitjans per a l'acollida
La Fiscalia General de l'Estat avisava en la seva Memòria de 2018 d'un "augment espectacular" de les arribades en pastera de nens i adolescents sols a l'Estat espanyol (7.026 front als 2.345 de 2017). A 31 d'octubre d'aquest any, segons les xifres facilitades a Efe pel Ministeri de l'Interior, el nombre d'aquests nois inscrits al registre era de 12.786.
Malgrat que l'entrada d'aquests xicots ha estat "importantíssima" en els últims anys, Huete recorda que "tenim l'obligació d'atendre'ls i assumir la seva custòdia i protecció" perquè així ho marca la Convenció de Drets del Nen ratificada per Espanya. I cal atendre'ls a més tenint en compte la seva "peculiar situació vital i el que han viscut durant el procés migratori, que no és gens agradable."
Tanmateix, la resposta que se'ls està donant és la d'amuntegar-los en uns centres sempre col·lapsats.
Atenció als menors
L'objectiu dels centres de primera acollida és, "simplement rebre el nen, analitzar la seva situació i buscar el recurs més adequat a les seves característiques personals. En quin temps? Això no requereix gaire, una setmana o deu dies, no més" explica el fiscal.
El que passa, continua, és que resulta impossible que facin bé aquesta funció quan doblen sistemàticament la seva capacitat, i amb el mateix nombre de treballadors.
"I després, com a societat, som molt hipòcrites, perquè quan una entitat pública vol crear un centre en un determinat lloc, les protestes veïnals sistemàticament es fan presents perquè hem estigmatitzat aquests menors", censura.
Huete recorda també que es tracta de centres oberts, en els quals no es pot privar de la seva "capacitat deambulatòria" a uns nois que han d'acceptar "unes normes de convivència ordinària".
"Cal ser clars: venen d'un procés migratori en el qual no han hagut de sotmetre's a una regla, sinó que han hagut d'estar amagant-se, patint vexacions de tot tipus... Llavors cal abordar-los d'una altra manera", sentència.
Aposta per l'acollida familiar
Què fer si aquests menors decideixen no seguir amb el programa? El fiscal respon amb una altra pregunta: "Què fa un pare nacional quan es troba amb un nen de 12 anys que no vol anar a l'escola, que trenca les coses a casa, que pega, que se'n va i que no vol tornar? No el lliga, no el pega; acudeix a l'entitat pública". Amb els estrangers succeeix exactament igual: "Caldrà buscar sistemes que ens permetin recuperar-los".
L'ideal seria prioritzar l'acolliment familiar sobre el residencial, d'acord amb l'última reforma de la llei del menor de 2015. Però la realitat és que en el sistema de protecció a la infantesa, 19.545 nens (el 48 %) viuen en famílies i 21.283 en residències (52 %); en el cas dels nens estrangers que estan sols, la primera opció només cobreix el 10%.
"En alguns casos no quedarà més remei que acudir a l'acolliment residencial, però perquè ho reclamarà la mateixa naturalesa vital dels nois. En aquells en els quals aquesta naturalesa ho permeti l'acolliment familiar, seria l'ideal".
Amb tot, està convençut que cal "treure del focus mediàtic" aquests nois i deixar que els recursos al seu servei "vagin podent donar els seus fruits". Altrament serà molt difícil que "surtin del cercle en el qual els estem ficant els adults".
Foto de portada: Centre de menors: ACN.