Un 28% del parc residencial de Barcelona presenta una alta vulnerabilitat davant episodis de calor intensa. Així ho constata una recerca del grup d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha analitzat la capacitat d’adaptació dels edificis de la ciutat al canvi climàtic. L’estudi, liderat per investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha donat lloc a un mapa interactiu on es poden consultar les característiques dels habitatges de cada districte en relació amb el confort tèrmic i les opcions de climatització passiva. En aquest mapa pots consultar si el teu habitatge a Barcelona és de baixa o alta vulnerabilitat enfront de les onades de calor.
Com consultar la vulnerabilitat del teu habitatge enfront de la calor
La classificació dels edificis segons la seva vulnerabilitat davant la calor extrema que ha presentat la UPC es basa en la combinació de dues variables principals: la proximitat dels habitatges a parcs i refugis climàtics i el potencial de ventilació creuada dels habitatges. D’una banda, s’ha analitzat la distància caminant fins als espais que poden ajudar a reduir l’impacte de la calor (com parcs de més de 0,5 hectàrees, biblioteques públiques i equipaments esportius que formen part de la xarxa de refugis climàtics de la ciutat).
D’altra banda, s’ha valorat la capacitat de ventilació natural dels edificis segons les dades del Cadastre de Barcelona, segons si són habitatges unifamiliars amb millor ventilació; edificis amb ventilació entre dues façanes oposades; edificis amb ventilació entre una façana i patis interiors; edificis amb ventilació només a través d’una façana, els més desfavorables davant la calor. La combinació d’aquests dos factors permet a la UPC establir una matriu de vulnerabilitat que classifica els edificis en quatre nivells de risc: baixa, mitjana, alta o molt alta vulnerabilitat davant la calor extrema.
Per consultar si el teu habitatge és de baixa o alta vulnerabilitat, pots consultar el mapa de la UPC i seguir aquests passos:
-
Obre el mapa interactiu (és aquesta mapa en línia de la UPC).
Un cop dins, veuràs diverses pestanyes o capes temàtiques a la part lateral o superior del visor. -
Selecciona la pestanya anomenada “Niveles de vulnerabilidad frente al calor”.
En activar-la, el mapa mostrarà tots els edificis d'habitatges de Barcelona amb colors diferents segons el seu nivell de vulnerabilitat. Busca el teu habitatge o el que vulguis consultar i fixa't en quin color presenta. -
Interpreta els colors del mapa segons la llegenda:
- 🟩 1 - Baixa vulnerabilitat: edificis ben ventilats i a prop de parcs o refugis climàtics.
- 🟨 2 - Vulnerabilitat mitjana: certa exposició a la calor, però amb algun factor favorable.
- 🟧 3 - Alta vulnerabilitat: poca ventilació o allunyats dels espais verds i refugis.
- 🟥 4 - Molt alta vulnerabilitat: mala ventilació i ubicació lluny de zones fresques.
Desigualtats entre barris
L’anàlisi revela diferències notables segons la morfologia urbana i l’època de construcció dels edificis. Als barris més antics, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, la gran densitat i la manca de ventilació creuada compliquen l’adaptació a la calor. En canvi, zones de l’Eixample central o pròximes a Collserola disposen d’una millor ventilació natural, un factor clau per reduir la dependència de l’aire condicionat. El treball també assenyala que només el 15% dels habitatges de la ciutat tenen aïllament tèrmic, concentrat sobretot a Sarrià i Sant Martí. Aquesta dada posa de manifest la necessitat de rehabilitació energètica en bona part dels edificis barcelonins.
Refugis climàtics a la ciutat
El projecte incorpora igualment un segon mapa interactiu amb informació sobre la xarxa municipal de refugis climàtics —gairebé 600 espais repartits per la ciutat. Segons les dades, un 46% de les llars es troben a menys de cinc minuts a peu d’algun d’aquests punts, encara lluny de l’objectiu del 100% fixat al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica. La tipologia dels refugis és diversa: un 45% són espais naturals, un 35% equipaments climatitzats d’accés gratuït i el 20% restant instal·lacions comercials. Tot i això, els horaris limitats en determinats mesos —especialment a l’agost i els diumenges— redueixen l’efectivitat d’aquesta xarxa.
🗺️ Consulta aquí el mapa interactiu dels refugis climàtics
Orientar les polítiques de futur
Els autors del treball subratllen que l’eina permet establir prioritats clares en matèria de rehabilitació energètica i planificació urbana, sempre amb un enfocament centrat en el benestar de la ciutadania. A més, apunten que la metodologia utilitzada podria aplicar-se a altres ciutats amb problemàtiques similars. L’estudi s’ha desenvolupat en el marc del projecte VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la participació d’un equip multidisciplinari de la UPC.