Un 28% del parc residencial de Barcelona presenta una alta vulnerabilitat davant episodis de calor intensa. Així ho constata una recerca del grup d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha analitzat la capacitat d’adaptació dels edificis de la ciutat al canvi climàtic. L’estudi, liderat per investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha donat lloc a un mapa interactiu on es poden consultar les característiques dels habitatges de cada districte en relació amb el confort tèrmic i les opcions de climatització passiva.
🗺️ Consulta aquí el mapa interactiu
Desigualtats entre barris
L’anàlisi revela diferències notables segons la morfologia urbana i l’època de construcció dels edificis. Als barris més antics, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, la gran densitat i la manca de ventilació creuada compliquen l’adaptació a la calor. En canvi, zones de l’Eixample central o pròximes a Collserola disposen d’una millor ventilació natural, un factor clau per reduir la dependència de l’aire condicionat. El treball també assenyala que només el 15% dels habitatges de la ciutat tenen aïllament tèrmic, concentrat sobretot a Sarrià i Sant Martí. Aquesta dada posa de manifest la necessitat de rehabilitació energètica en bona part dels edificis barcelonins.
Refugis climàtics a la ciutat
El projecte incorpora igualment un segon mapa interactiu amb informació sobre la xarxa municipal de refugis climàtics —gairebé 600 espais repartits per la ciutat. Segons les dades, un 46% de les llars es troben a menys de cinc minuts a peu d’algun d’aquests punts, encara lluny de l’objectiu del 100% fixat al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica. La tipologia dels refugis és diversa: un 45% són espais naturals, un 35% equipaments climatitzats d’accés gratuït i el 20% restant instal·lacions comercials. Tot i això, els horaris limitats en determinats mesos —especialment a l’agost i els diumenges— redueixen l’efectivitat d’aquesta xarxa.
🗺️ Consulta aquí el mapa interactiu dels refugis climàtics
Orientar les polítiques de futur
Els autors del treball subratllen que l’eina permet establir prioritats clares en matèria de rehabilitació energètica i planificació urbana, sempre amb un enfocament centrat en el benestar de la ciutadania. A més, apunten que la metodologia utilitzada podria aplicar-se a altres ciutats amb problemàtiques similars. L’estudi s’ha desenvolupat en el marc del projecte VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la participació d’un equip multidisciplinari de la UPC.