La magistrada Cristina Ferrando, de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM) ha estat novament escollida com a degana dels jutjats del de Barcelona, segons ha informat aquest dilluns el gabinet de premsa del TSJC. Hi han participat 102 jutges del total de 183 amb dret a vot (un 55,7%) el resultat ha estat: 96 vots a favor i 6 en blanc. No hi havia cap altre candidat a la convocatòria i Ferrando dirigirà el deganat del partit judicial més gran de Catalunya quatre anys més.
Ferrando s'havia presentat també com a candidata per l'AMP per presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest cas, el Consell General del Poder Judicial va escollir a la magistrada Mercè Caso, de la progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD). En la presidència al TSJC, també es va presentar el magistrat Guillem Soler, actual portaveu de l'associació Àgora Judicial, gran defensora del català i crítica amb la persecució judicial de Catalunya.
Reclam de recursos
En el seu mandat, Ferrando no s'ha mossegat la llengua per reclamar més recursos, materials i de personal, per fer front a l'increment de feina que tenen els jutjats de Barcelona, com la majoria. En el cas de Barcelona, sobretot per tal de reforçar els jutjats, que ha de fer judicis ràpids per fer front a la delinqüència contra els turistes, amb furts i robatoris, i després de l'increment de detencions dels Mossos d'Esquadra amb les seves actuacions. El Ministeri de Justícia i el Departament de Justícia van acordar un pla de xoc per reforçar els jutjats, tot i que es va demanar que no fos puntual.
L'actual transformació judicial, en marxa a tot l'Estat espanyol, amb la desaparició dels jutjats unipersonals per Tribunals d'Instància, és un dels reptes que haurà d'afrontar Ferrando en aquest nou mandat. A finals d'any, tocarà el canvi a partits judicials destacats, com el de Barcelona.
L'Advocacia Catalana ja fa temps que insisteix que els jutjats estan col·lapsats, i amb adequacions pendents, i no només a Barcelona, tot i que té el volum més gros de casos. Un exemple són els jutjats de violència sobre la dona, que encara s'estan reformant per poder atendre de forma digna les dones i les víctimes, sense que s'hagin de trobar amb els seus agressors a l'edifici judicial.