Lleó XVI ha pronunciat aquest dissabte des del Palau Reial de Madrid el seu primer discurs en territori espanyol en el marc del seu viatge que el durà a Barcelona entre els dies 9 i 11 de juny, la setmana vinent. En les seves primeres paraules davant els reis d'Espanya, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, i altres autoritats polítiques i eclesiàstiques, el Papa ha demanat deixar de banda la polarització i la divisió tot fent una aposta pel diàleg. El Papa també ha agraït la fidelitat d'Espanya al "multilateralisme" i ha rebutjat els enfocaments identitaris, acostant-se a la posició del govern espanyol amb la immigració, en un context polític marcat pel rebuig de l'oposició a la regularització extraordinària aprovada per l'executiu de Sánchez, que ha contraposat amb l'anomenada "prioritat nacional".
"Vinc davant de vostès per confirmar, alentir i inspirar una renovada fidelitat dels creients en l'Evangeli, així com una reconciliació i una cooperació més profundes entre les diferents forces d'aquesta nació", ha expressat el pontífex. Robert Prevost també ha demanat "abandonar les narratives divisives i polaritzants de la vostra realitat social i de la vostra història, per passar de les simplificacions estèrils a l'apreciació fecunda de la complexitat". En les seves paraules, la història d'Espanya demostra que la trobada entre persones diferents "genera estabilitat i prosperitat". El pontífex ha afirmat que arriba a Espanya per alentir una "reconciliació i cooperació més profunda entre les diferents forces" d'un país al qual ha demanat "abandonar les narratives divisives i polaritzants".
L'exemple de la història d'Espanya
Durant el seu discurs, Lleó XIV ha demanat fugir dels enfocaments identitaris, que semblen "aclarir-ho tot", però que només creen "fantasmes i enemics". I, com a exemple, ha recordat "l'espai de contacte, conversa i diàleg" que va existir a Espanya entre cristians, musulmans i jueus. A parer seu, "el missatge de pau, en aquests temps, ressona per a alguns com ingenu i per a altres com a provocador", però "troba acollida en els qui no es tanquen en ideologies prefabricades, sinó que s'obren a la veritat".
Sobre les narratives divisives, el papa també ha posat èmfasi en la responsabilitat que tenen les noves tecnologies, a l'interior de les quals "els prejudicis s'exacerben, el pensament crític s'afebleix, els interessos prepotents sembren pulsions de mort". Davant d'això, el papa ha plantejat que els qui tenen responsabilitats econòmiques, polítiques i institucionals facin "un salt qualitatiu, un canvi de rumb en les inversions destinades a l'escola, la universitat i la investigació, les comunitats locals i la societat civil com a planter de participació i mediació cultural". En aquest sentit, ha exemplificat la mediació cultural amb "la presència de l'islam a la península Ibèrica", un moment en el qual "es va intentar crear un espai de contacte, conversa i diàleg sobre el sentit de la veritat entre cristians, musulmans i jueus", i ha citat l'Escola de Traductors d'Alfons X i el fet que ciutats com Còrdova o Toledo "es van convertir en llocs de mediació entre llengües, religions i sabers".
Defensa del multilateralisme
Robert Prevost ha conclòs el seu discurs agraint a Espanya "la seva fidelitat al dret internacional i al multilateralisme, que es tradueix en un compromís actiu amb la pau i la solidaritat entre els pobles", davant la posició del govern espanyol amb els conflictes oberts a la Franja de Gaza o l'Iran, tot i que no els ha citat explícitament. Lleó XIV també ha animat el país a "cultivar també al seu interior el diàleg i l'amistat social" i ha encoratjat les autoritats del país "a impulsar el procés d'unió europea, no en oposició a altres potències, sinó com un do per a tota la família humana".
El discurs de Felip VI
Abans del seu discurs, el rei d'Espanya, Felip VI, ha pres la paraula per donar la benvinguda a l'estat al Sant Pare en un discurs en el qual ha indicat que "el dolor causat pels casos d'abusos" al si de l'Església són el contrast més gran envers l'"enorme labor social" d'aquesta institució. Tanmateix, ha reconegut la "claredat i fermesa" de Lleó XIV davant aquests fets, aspectes que ha considerat essencials per al procés sanador i de reparació del dolor provocat. El monarca ha elogiat el papa matemàtic i la seva visió d'home d'esperit i de ciència, característiques clau quan es veuen abolides moltes referències tradicionals i es corre el risc de creure erròniament "que tot s'hi val, tot és admissible, negociable i justificable".
"I no és així. La dignitat de la persona, els drets humans, els valors democràtics i la legalitat internacional han de continuar sent els nostres nombres primers. Perquè en ells, en les múltiples combinacions, hi ha l'aritmètica de la llibertat, la igualtat i la justícia; la que suma i multiplica, la que resta i divideix", ha afegit. La veu del papa, ha subratllat el rei, és font d'inspiració per a 1.400 milions de catòlics, però "ressona pel contingut ètic molt més enllà, en totes les consciències". Felip també ha al·ludit a Magnifica humanitas, la primera encíclica del Sant Pare, que ha descrit com un "text humanista" on es deixa clar que aquesta nova tecnologia "ha de ser un instrument en mans de tots que beneficiï a totes les societats".
Finalment, ha indicat que Lleó XIV arriba "a un país on està una part de les vostres arrels. Us rep un poble al qual coneixeu bé: vital i amb caràcter, solidari i tolerant; també creatiu i cosmopolita", ha assenyalat el rei espanyol, que també ha destacat que la fe catòlica està "arrelada" al país. Segons ha dit, és la base de la història, la cultura, les tradicions i les festivitats dels espanyols.
Rebuda al Palau Reial
El papa Lleó XIV ha arribat a la plaça de l'Armeria del Palau Reial de Madrid en un cotxe negre escortat per un esquadró de membres de la Guàrdia Reial a cavall. Al centre de la plaça hi havia els reis Felip i Letícia, que ja l'havien rebut en el seu aterratge a Barajas. Un cop allà, el Papa ha saludat la princesa Elionor i la infanta Sofia i ha presenciat una salva de 21 canonades, màxima distinció militar reservada als caps d'estat, mentre s'interpretaven els himnes nacionals de la Ciutat del Vaticà i d'Espanya.
Abans dels discursos, els reis han mantingut una trobada amb el Papa al conegut com a Saló de Gasparini i després han anat a saludar les autoritats presents al Saló del Tron. Les intervencions s'han pronunciat davant d'uns 250 convidats al Saló de Columnes, on hi havia representants polítics, institucionals i diplomàtics, entre els quals també el president de la Generalitat, Salvador Illa.