La condemna per als cinc acusats de la Manada per abús sexual amb 9 anys de presó per a cada un d'ells és provisional. La sentència no és ferma i, per tant, encara es pot revocar. I és en aquesta fase on, si les acusacions recorren, la condemna pot acabar sent per un delicte de violació. No només està en joc la pena de presó, sinó la jurisprudència que pot crear aquesta sentència per a casos futurs, en una casuística que ja té un llarg historial de violacions no reconegudes pels tribunals que acaben en abusos sense tenir en compte la intimidació i la violència que han patit les víctimes, que sovint, per un estat de xoc i por, no reaccionen davant els seus violadors.

L'advocada Laia Serra, de Dones Juristes, creu que la sentència mostra una fugida endavant d'un tribunal "polaritzat", que ha tingut "el vot particular terrible" i que mostra un consens impossible. Ara, amb la possibilitat dels recursos, serà el Tribunal Superior de Justícia de Navarra qui haurà de revisar-los i en la seva mà està revocar la sentència per acabar condemnant els cinc acusats per violació.

Per Laia Serra, no és impossible. "El recurs contra la sentència no podrà esmenar la valoració de la prova personal (testimonis, acusats, perjudicada) però si la qualificació jurídica. Partint dels fets provats, que no es poden alterar via recurs, hi ha marge. També facilitarà el camí el fet que totes les acusacions remaran cap una mateixa direcció: l'agressió sexual", explica Serra a El Nacional.

Montserrat Comas, de Jutges per la Democràcia, ho veu exactament igual. "És una de les sentències on el recurs té recorregut", diu la jutgessa en declaracions a El Nacional. "El tribunal Superior de Justícia de Navarra no cal que qüestioni els fets per arribar a una qualificació jurídica diferent".

La fiscalia ja ha anunciat que recorrerà. I que ho farà "per trencament de la llei". O sigui, per haver-se aplicat malament la llei. El ministeri públic defensava que el delicte pel qual els havien de jutjar i condemnar era el de violació i ho segueix defensant. I els fets relatats deixen clara la intimidació, segons Montserrat Comas, i fan arribar a la conclusió que ha estat una violació: "per una situació de superioritat numèrica i de força respecte a una noia de 18 anys". "Superioritat, força física i l'acorralament dins un habitacle petit", destaca Comas com a senyals inequívocs que hi va haver intimidació. Un dels condicionants, juntament amb la violència, perquè es doni el delicte de violació. "Hi va haver intimidació. No podia reaccionar de cap manera. Era impossible resistir-se", insisteix la jutgessa.

I encara remarca una de les parts de la sentència més: "Una part positiva de la sentència és que tota la part de la prova està molt motivada, raonada i evidencia els fets provats que defensa la fiscalia i la defensa de la víctima. Consideren que no hi ha consentiment. I es desmunta la tesi dels advocats dels acusats".

Els magistrats no s'han cregut els fets provats que ells mateixos han relatat en la sentència. El que obre una porta que un altre tribunal d'apel·lació tingui un altre criteri a l'hora de valorar els recursos.

El catedràtic de Dret penal Joan Josep Queralt remarca que hi ha una "incongruència" entre els fets provats i el que acaba sentenciant el tribunal. "Dels fets provats s'està relatant una violació. No s'entén que amb aquests fets digui que no és violació", diu Queralt, que recorda que la fiscal del Suprem especialitzada en violència contra les dones veu clara la violació. I conclou que s'ha aplicat malament la llei.

Ara s'obre un temps per presentar els recursos que haurà de resoldre la sala d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, un organisme superior del que ha dictat la sentència i encara hi ha l'oportunitat de recórrer en darrera instància al Tribunal Suprem. Un cop esgotades les vies de la justícia espanyola també es pot recórrer a Europa.