El jutge Santiago Pedraz ha decidit processar José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, conegut com a Josu Ternera, com a "màxim dirigent" d’ETA en la causa sobre el finançament de l’organització a través de les herriko tabernes. Una de les proves que reforcen aquesta acusació, segons el magistrat, és el fet que fos ell qui anunciés la dissolució d’ETA en nom del grup terrorista. Segons Pedraz, després d’analitzar la documentació confiscada a Ternera a França, es confirma, almenys de manera indiciària, la hipòtesi incriminatòria segons la qual l’acusat hauria actuat com un dels principals caps de la banda terrorista des de la seva fugida d’Espanya l’any 2002 fins a la seva detenció el 2019.
Així ho recull una interlocutòria a la qual ha tingut accés El Nacional.cat, en què el jutge acorda processar Josu Ternera per un delicte de direcció de grup o organització terrorista. Aquesta decisió es pren després que la Fiscalia tramités una Ordre Europea d’Investigació per accedir als documents trobats al seu domicili francès quan va ser detingut el maig del 2019. L’associació Dignidad y Justicia va sol·licitar el març passat a la Sala Penal de l’Audiència Nacional que s’incorporessin aquestes proves a la causa i que es reobrís el sumari per ampliar el processament contra Ternera.
17 anys fugit
El judici pel finançament d’ETA a través de les herriko tabernes es va iniciar l’any 2013 i va concloure amb 20 condemnats. Però en aquell moment Josu Ternera estava en parador desconegut. No va ser fins al 2019, després de 17 anys fugit, que va ser detingut a França amb 69 anys.
El 31 de maig del 2024, el jutge Pedraz, actual responsable del Jutjat Central d’Instrucció número 5 (on anteriorment Baltasar Garzón havia dut a terme la investigació sobre el finançament d’ETA), va declarar conclòs el sumari i el va remetre a la Sala Penal. No obstant això, el passat 26 de juny, la Secció Segona de la Sala Penal va accedir a la petició de Dignidad y Justicia, presidida per Daniel Portero (fill d’un fiscal assassinat per ETA), i va revocar la conclusió del sumari. Amb les noves proves procedents de França, la Fiscalia va demanar a Pedraz dictar un nou processament.
Les proves del jutge
Davant d’aquestes evidències, el jutge no té dubtes sobre el paper de comandament que exercia l’acusat. Segons ell, la possessió de certs documents —als quals només podien accedir els membres de la cúpula d’ETA— demostra que Ternera era un dels seus dirigents. A més, Pedraz afegeix que la seva participació en reunions amb representants del govern espanyol en nom d’ETA i el fet que fos ell qui anunciés oficialment la dissolució de l’organització només es pot entendre des d’aquest lideratge.
En el marc de l’Ordre Europea d’Investigació, la Guàrdia Civil —a través de la Policia Judicial francesa— va accedir al material informàtic confiscat durant la seva detenció. Posteriorment, es va encarregar a la UCE1 (Unitat Central Especial 1) un informe sobre la informació extreta dels dispositius d’emmagatzematge intervinguts.
Josu Ternera viu actualment al País Basc francès en llibertat vigilada i Espanya en continua reclamant l’extradició, que resta pendent d’un altre judici a França. Aquest procés està previst per al pròxim octubre, per la seva presumpta implicació en l’activitat d’ETA en territori francès entre el 2002 i el 2005, un cas pel qual ja havia estat condemnat en rebel·lia. A banda d’aquesta causa, també té altres procediments oberts a l’Audiència Nacional, entre ells el de l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa l’any 1987, on van morir onze persones —sis d’elles, nens—. La Fiscalia demana més de 2.000 anys de presó per aquest cas. Finalment, també s’ha emès una altra Ordre Europea d’Investigació per interrogar-lo sobre l’atemptat contra la T-4 de l’aeroport de Barajas, perpetrat el 20 de desembre del 2006.