L'exdirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, s'atribueix l'assassinat de l'alcalde de Galdakao Víctor Legorburu, un crim pel qual mai va ser processat i que va ser sobresegut per la llei d’amnistia de 1977, en el documental dirigit per Jordi Évole, No me llame Ternera. Aquest film, que es projectarà per primera vegada la setmana vinent al Festival de Sant Sebastià, comença amb una entrevista a un expolicia municipal de Galdakao, Francisco Ruiz, qui va ser tirotejat quan intentava protegir Legorburu, segons ha publicat El Correo.
El mitjà citat explica que en el documental s'ensenyen a Ruiz les "imatges en les quals es veu com Josu Ternera reconeix que va intervenir en el crim" i se li demana a l'antic policia que comenti "què li suggereixen aquestes paraules". Cal assenyalar que per l'assassinat de l'alcalde de Galdakao van ser processats tres membres d'ETA, però mai Urrutikoetxea. Segons recull El Correo, tampoc es va fixar cap condemna per als acusats després de l'aprovació de la llei d'amnistia el 1977, que va provocar que "aquest i altres crims rebessin el sobreseïment lliure".
Polèmica pel documental sobre Ternera
L'estrena d'aquest documental sobre el membre d'ETA al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha aixecat polèmica, i el mateix certamen s'ha vist obligat a emetre un comunicat per defensar que el film "brinda una dura i inèdita mirada" a la trajectòria d'Urrutikoetxea com a dirigent de la banda terrorista. El director del festival, José Luis Rebordinos, va insistir que "donar veu no és donar la raó", després que es fes pública una carta signada per 514 persones, entre les quals personalitats del món del periodisme, la literatura i la universitat, que reclamava retirar la projecció de No me llame Ternera per "blanquejar ETA".
"No compartim la seva opinió respecte que s'hagi de retirar de la programació d'aquesta pròxima edició del Festival la pel·lícula pel fet que tingui com a protagonista Josu Urrutikoetxea i que aquest hagi tingut altes responsabilitats en la trajectòria de la banda terrorista ETA", va apuntar Rebordinos, remarcant que el documental "ni justifica ni blanqueja ETA". Entre els contraris a la seva estrena, hi ha víctimes del terrorisme, policies nacionals i guàrdies civils, que consideren que Ternera hauria de comparèixer "davant la justícia" i no en un plató.
Per la seva part, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha rebutjat visualitzar prèviament a la seva emissió el film en concloure que està emparat per la llibertat de premsa i que, per tant, "no es pot restringir mitjançant cap mena de censura prèvia".