Declarar en llengua catalana als jutjats continua sent una odissea a Catalunya. Així s'ha demostrat aquest dimarts en el judici del cas vacunes a l'Audiència de Barcelona. L'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, acusat del delicte de prevaricació per suposadament endarrerir la vacunació a policies espanyols destinats al país, amb la llavors consellera Alba Vergés, ha demanat declarar en català, la seva llengua pròpia. La secció 6a de l'Audiència de Barcelona, previsora, va demanar un traductor de català a castellà perquè els quatre advocats que representen les acusacions populars dels sindicats policials espanyols són de fora de Catalunya. Argimon ha començat a declarar en català i el professional assegut al seu costat feia una traducció simultània, que impossibilitava escoltar-lo bé. El president del tribunal, el magistrat José Manuel del Amo, ha aturat el professional i li ha dit que traduís respostes, tot i que ho ha fet amb frases i no de forma precisa, demostrant la seva poca perícia. El president del tribunal ha manifestat que el judici es podria fer "tot en català";fins i tot la fiscal ha interrogat en català a Argimon.
L'exconseller Argimon veient els problemes que provocava poder expressar-se en català, s'ha ofert en fer-ho en castellà. El president del tribunal li ha insistit que declarar en català als tribunals "és un dret, reconegut per l'Estatut" i altres lleis i que és "l'Administració de Justícia qui ha de posar els mitjans" per fer complir aquest dret, a més d'afegir que diàriament s'habiliten traduccions en altres idiomes. La llengua catalana, però, sembla que no és reconeguda, ni com a cooficial. Per facilitar les coses, l'advocada de l'exconseller, la penalista Olga Tubau, ha fet les preguntes en castellà per agilitzar l'interrogatori. A voltes, preguntava en català, "sense donar-se comptes", ha dit, i de forma natural.
Altres casos
No és el primer cop que declarar en català als jutjats és més difícil que en xinès. El servei de traducció que té contractat la Generalitat inclou llengües i dialectes minoritaris. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ho pot certificar quan va demanar declarar en català en el judici als fills del president Jordi Pujol a l'Audiència Nacional. En el seu cas, la traductora no dominava gaire la llengua catalana, i els advocats defensors van fer de traductors. També és recent el cas d'una forense que es va queixar a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè una jutgessa de la demarcació de Girona la va convidar a informar en castellà en assegurar que desconeixia la llengua catalana. Hi ha magistrats, la majoria de l'Associació Àgora Judicial, que mantenen la llengua catalana en els seus judicis, i si hi ha un advocat de fora de Catalunya, el mateix jutge li tradueix el que no entén.
La realitat és que els esforços de l'administració catalana i d'operadors jurídics perquè el català sigui una llengua d'ús habitual continuen caient en sac trencat i el castellà s'imposa en els jutjats a Catalunya. Ara per ara, s'ha demostrat insuficient la modificació legal que permet a testimonis, com ja tenien els acusats, de poder declarar en la seva llengua pròpia a tribunals de l'Estat espanyol.