Gran troballa al Pirineu. L'equip de Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) va documentar la passada primavera dues osses amb tres cadells cadascuna a la Val d'Aran, una situació inèdita a la serralada. Les imatges històriques es van registrar durant els mesos de maig i juny, però no s'han fet públiques fins ara. El Conselh Generau d'Aran va col·laborar amb l'equip de Depana, i l'obtenció de les imatges és fruit de tasques de seguiment i vigilància coordinades per Marc Alonso, expert de l'organització i referent en la conservació de l'os bru al Pirineu. L'ens té engegada una campanya per a la conservació d'aquest animal, que consideren la seva màxima prioritat, en col·laboració amb la Fundación Oso Pardo. Entre les campanyes que es fan hi ha la col·laboració en el seguiment i la vigilància de l'espècie o tasques de millora en la protecció del seu hàbitat natural.
Una de les dues femelles enregistrades va poder ser monitorada durant 28 dies consecutius. A principis de juny, aquest grup familiar va perdre un dels tres cadells, el més petit de la ventrada, per causes que no s'han pogut determinar. Es preveu que sigui tant un procés de selecció natural (malaltia o accident) com un possible episodi d'infanticidi per part d'un mascle. L'altre grup familiar ha estat més esquiu. La segona ossa amb tres cadells va ser localitzada en cinc ocasions i, fins al final del període de seguiment, el grup familiar es va mantenir complet. En conjunt, durant la campanya, es van monitorar un total de dotze exemplars diferents d'os bru.
Una espècie vulnerable i en perill d'extinció
Al Pirineu català hi vivien, el 2025, 54 ossos bruns, segons les dades recollides pel Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru (GSTOP), mentre que en el conjunt de la serralada la xifra d'exemplars creix fins als 108. Cal recordar que l'os bru està catalogat com a espècie en perill d'extinció al Pirineu i és objecte de protecció prioritària segons la normativa europea. Depana indica que, tot i la recuperació de la població, l'espècie continua essent vulnerable i requereix un seguiment científic rigorós, i també la consolidació de mesures que afavoreixin la convivència amb la ramaderia i la resta d'activitats humanes. Segons l'entitat centrada en la seva protecció, el fet que s'hagin anat recuperant els exemplars ha de suposar una "oportunitat per impulsar un model d'ecoturisme responsable que contribueixi al desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques".