La porta és oberta. Són les sis de la tarda d’una xafogós dia d’estiu i entrem a l’Oops Barcelona, una casa senyorial de la part alta de la capital catalana on s’hi practica l’intercanvi sexual de parelles. Coneixem en Kyo i la Kariel (sobrenom que utilitzen dins el món swinger per conèixer altres parelles), uns clients habituals del local que ens esperen al jardí de la casa, al costat de la piscina. Fetes les presentacions, ens expliquen que la casa està tancada al públic i que està en reformes per reobrir-la en breu després de la pandèmia del coronavirus. Ens fan un recorregut per la torre de Sarrià i acabem al terrat, on ens asseiem en uns bancs per fer l’entrevista davant unes vistes immillorables de tota la ciutat. De fons, el mar.       

Imatge exterior de l'Oops Barcelona

En Kyo (35) i la Kariel (33) porten junts 14 anys i immersos en el món swinger 7, la meitat. “Tot va començar quan ell em va explicar una experiència sexual prèvia a la nostra relació que havia tingut; un trio amb dues noies”, explica la Kariel. Una anècdota que li va generar certa curiositat, que va crear un joc entre ells que els va portar a cercar informació sobre el món swinger, un món absolutament desconegut per tots dos. “Vam descobrir una pàgina web, ens vam crear els sobrenoms, vam veure que hi havia locals i ens vam tirar de cap a la piscina!”.

Els sobrenoms els són necessaris per donar-se a conèixer a través de les xarxes socials i per utilitzar-los en aquestes pàgines web que, en el seu cas, van tenir força clars. “Kyo és el nom d’un personatge d’un videojoc”. I Kariel? “Volíem trobar un logotip que fos de dues lletres i a mi m’agradava l’Ariel, de la sirenita. D’aquí Kaka, el logotip que fem servir”, explica ella.

En Kyo i la Kariel abraçats a les escales de l'Oops Barcelona

Al principi mai anaven sols als clubs, els feia respecte, por, diuen. “No sé per què, teníem por que ens raptessin o ens robessin”, expliquen tots dos entre riures. Per això preferien anar-hi acompanyats d’altres parelles amb qui prèviament havien establert un contacte.

Kariel: “Tot allò que és desconegut genera respecte, por”

El Kyo i la Kariel recorden ara com als seus inicis utilitzaven el Messenger per parlar i conversar amb altres parelles que havien conegut a través de les pàgines web swingers, on s’intercanviaven imatges i establien un primer contacte. “El primer dia que vam venir a un club ens hi va portar una parella amb la qual feia temps que parlàvem. Era un dia entre setmana, el local estava buit i hi havia molt poca gent, fet que ens va anar bé per entrar en aquest món de mica en mica”. La parella assegura que el feeling que s’ha de crear entre tots quatre és molt important, i recorden satisfets la comoditat amb la qual es van incorporar dins el que anomenen el mundillo.  

La parella deixa clar que són swingers, que a diferència del concepte liberal —que tens la llibertat d’anar al teu aire, sol—, aquests sempre es mantenen junts, en parella. Un fet que els ha portat a conèixer molta gent i a fer molt bons amics.  

“Quan comences és important establir unes normes i parlar molt. Ser conscient del que la teva parella està disposada a fer i del que està disposada que facis. Una cosa és fantasiejar amb morbo i l’altra veure-ho en directe i portar-ho a la pràctica”, diu el Kyo. Al principi les seves normes eren no fer intercanvis complerts, deixar de banda la penetració i estar sempre junts. Amb el temps, asseguren haver-se relaxat i haver augmentat la confiança mútua. “Ara ja no tenim unes normes fixades perquè ens coneixem molt i amb una mirada ja saps com està l’altre i si se sent còmode o hem de posar el fre”.  

El Kyo i la Kariel davant la llar de foc de l'Oops Barcelona

Què s’hi pot fer, en un club 'swinger'?

Als clubs swinger la llibertat a l’hora d’establir contactes i relacions és lliure, sempre que prevalgui el respecte i hi estiguin d’acord totes les parts involucrades. En aquests locals hi ha espais destinats al ball, discoteques, zones amb sofàs i taules per prendre alguna cosa, una zona exterior enjardinada —l’Oops té fins i tot una piscina— i d’altres racons adequats amb llits i jocs varis per fer-hi intercanvis sexuals o orgies.  

En molts casos, es relaciona el fet d’anar a clubs swinger amb tenir relacions sexuals, però no sempre és així. “A vegades anem a clubs i d’altres, quedem fora amb amics que hem conegut aquí, i no té per què passar res, o sí... Nosaltres diem que al món swinger fas amics diagonals, que són tant per fer coses verticals normals, com per fer coses horitzontals al llit”. Tal com assegura la parella, anar a les festes dels clubs acostuma a sortir car, “entre el sopar previ, les copes, les disfresses —perquè de vegades hi ha festes temàtiques—, el pressupost es dispara una mica”. La parella reconeix que quan van a un club swinger, entre un i dos cops al mes, els agrada jugar, alimentar el morbo, i a l'arribar a casa és quan asseguren que s'ho passen millor. “Al sortir d’aquí, fem el millor polvo de la nit a casa, comentant la jugada entre nosaltres i recordant el joc. El millor per a nosaltres és reviure-ho plegats”.  

Mirades, complicitats i flirteig

Un dels moments més esperats quan es freqüenta un local com aquest, és el de fer el pas de conèixer altres parelles. Però, com es lliga entre quatre, o més persones? “Aquí es lliga de formes molt diferents, amb mirades, ballant, buscant complicitats. Lliguem de formes no tan agressives com a les discoteques, que hi hem deixat d’anar perquè ja no ens agraden. Hi ha molt més respecte en un local swinger que en qualsevol discoteca”, apunta en Kyo. “En aquest món, si tu dius no, és no, a diferència de qualsevol altra discoteca, on tens els nois que venen, et toquen i t’insisteixen tota la nit sense entendre que no hi estàs interessada”, apunta la Kariel.

Imatge d'arxiu d'una discoteca

Està mal vist practicar l’intercanvi de parelles?

Ho sap l’entorn, que practiqueu l’intercanvi de parelles? (Es miren mútuament i somriuen). “La família no ho sap. La meva germana sí, per pesada (riu), tenim molt contacte i al final ja no sabíem què inventar-nos. La seva reacció va ser molt bona, és jove i no hi va haver cap problema”, diu el Kyo. “Els meus pares tampoc ho saben. Són més tancats en aquest aspecte, i tampoc veig per què els ho hauria d'explicar, no en tenim cap necessitat”, apunta la Kariel. Respecte als amics, alguns ho saben i d’altres no. La Kariel recorda que l'hi va explicar a una companya de feina i la seva reacció va ser sorprenent; “Em va arribar a preguntar si se’m pixaven a sobre! No té res a veure practicar l’intercanvi de parelles amb marranades o d’altres fetitxes, tots respectables, però no és el cas. Molta gent associa que en l’aspecte sexual es barreja tot, i que, un cop hi entres, s’ha de fer i provar-ho tot. I no, són coses que no tenen res a veure”.

Després de set anys practicant intercanvis, els preguntem sobre anècdotes, i ens asseguren que en tenen unes quantes per explicar. “La pitjor que ens ha passat va ser la de conèixer una parella que ens va enganyar amb les fotos. Ens van enviar imatges d’ells de feia 10 anys mínim! Esclar, en aquest mundillo és important no mentir en això, perquè el contacte, tard o d’hora, s’acabarà produint”. “També ens ha passat de trobar-nos algun amic en aquestes pàgines web swingers i dir; ara què fem? Sabem qui ets, però tu no saps qui som nosaltres perquè no mostrem la cara a les fotos. Al final vam anar de cara i li vam dir qui érem”.  

D’altres, diuen, s’aprofiten de la solteria, i molts nois utilitzen el món swinger per veure què poden pescar. “Ens hem trobat en diverses ocasions nois sense parella que ens han dit: ‘us admiro molt perquè jo no seria capaç de tenir parella i compartir-la amb ningú’. Per ell era una lloança i per nosaltres va ser sinònim de tallar la relació i fora. Si no entens la nostra mentalitat, per què t’hi apuntes?”.

Imatge d'arxiu d'una discoteca

“Una de les coses sorprenents amb què ens hem trobat va ser una parella que el noi podia fer de tot però la noia no. Ser swinger implica que tant el noi com la noia puguin fer el mateix, per la nostra forma de veure-ho”. La parella reconeix que cadascú és lliure d’establir les seves pròpies normes, però que algunes no les comparteixen i, per tant, difícilment hi haurà entesa entre ells. 

El masclisme al món 'swinger'

A diferència del que es pot pensar, les mostres de masclisme també son presents en un món on, aparentment, semblaria que hi predominen persones amb ments i caràcters més oberts. “Ens hem trobat amb parelles que jugant, l’home diu: ‘Vigila, que s’estan ajuntant molt' o 'm’està tocant', referint-se a un altre home. Això talla el rotllo completament”, exclama el Kyo, que assegura que no l'atrauen els homes però que no per això hi tindrà cap problema. “Passa més amb els nois que amb les noies. Les noies juguen molt més entre elles i està més acceptat i normalitzat”.

Kyo: “Les noies juguen molt més entre elles i està més acceptat i normalitzat que en el cas dels nois”

La Kariel explica que coneixen parelles que a les descripcions de les pàgines web swinger han hagut de treure l’etiqueta que l’home és bisexual, perquè veient això moltes altres parelles no hi volien quedar. “És curiós, perquè és un món molt obert per a algunes coses, però a la vegada, molt tancat per a d’altres”, coincideixen.

El Kyo i la Kariel abraçats a les escales de l'Oops Barcelona

El Kyo i la Kariel diuen que si han arribat fins aquí, ha estat gràcies a la confiança i el diàleg constant, pactant unes normes entre els dos que els han permès mantenir en perfecte estat la seva relació. “Hi ha parelles que entren al món swinger per arreglar els seus problemes i això és un error. En aquest món t’hi has d’endinsar si estàs bé. Aquí no s’arreglen els problemes que tens a casa, al contrari”, exposa la parella, que expliquen haver presenciat algunes discussions desagradables.  

“Hi ha parelles que entren al món swinger per arreglar els seus problemes i és un error”

Ens aixequem i contemplant les vistes de Barcelona, ens deixen clar que ells ens han explicat la seva experiència, que pot ser o no compartida amb altres parelles o persones swingers. “Hem llegit moltes entrevistes on altres parelles expliquen la seva visió com si aquesta fos l’única, però no existeix cap manual swinger. Cada parella o cada persona viu aquest món a la seva manera, amb les seves normes i amb les seves regles. L’important és que tots dos hi estiguin d’acord i s’hi sentin còmodes. I aquesta que us hem explicat, és la nostra”.

Una experiència que malauradament han d’explicar des de l’anonimat, perquè pràctiques com aquesta avui dia encara són un tabú per a molts sectors de la nostra societat.