La Processó General de Mataró, una de les més seguides de tot Catalunya durant la Setmana Santa, ha generat reaccions a les xarxes aquest dissabte, però no pas per la seva devoció o imatge. L’himne d’Espanya ha sonat fins a tres cops aquest divendres a la nit a la plaça de Santa Maria de la capital del Maresme a la sortida de tres dels passos que recorren els carrers del centre de la ciutat en aquest acte, el més multitudinari de la Setmana Santa a Mataró. Concretament, la Banda Simfònica de Roquetes i Nou Barris, de Barcelona, va interpretar la Marxa Reial, l’himne d’Espanya, a la sortida dels passos de l’Esperança, el Sant Sepulcre i la Soledat de la Basílica de Santa Maria de Mataró, inici i, per primer cop enguany, final del recorregut de les confraries per la ciutat. Totes les confraries de la capital del Maresme participen en la Processó General, així com els Armats de Mataró que, prèviament, recullen el Sant Crist de la Bona Mort i, en processó, el tornen al temple des de la casa del carrer Prat de la Riba on ha passat l’any. Des de la Comissió de la Setmana Santa asseguren que la interpretació de l’himne “no té cap connotació política”, ja que el seu ús en aquest tipus d’actes religiosos és comú a Espanya.
La interpretació que fa la comissió de què soni l’himne espanyol ha desfermat la indignació dels usuaris a les xarxes socials, que han titllat el fet com una mostra de la imposició espanyolista en un dels actes més importants de la Setmana Santa a Catalunya. En la processó de l’any passat, la confraria de l’Esperança va recuperar la interpretació de la Marxa Reial Granadera per a la sortida del seu pas del temple a l’inici de la processó. Fer sonar l’himne espanyol en les processons és un fet comú a Espanya, com a mostra de respecte, tot atorgant els més alts honors de reialesa a la Mare de Déu i a Jesucrist, Rei de Reis. En aquest sentit, el president de la Comissió treu ferro a l’assumpte i ha contextualitzat la interpretació de l’himne en “una tradició que s’hereta d’Andalusia i que s’entén per què la Mare de Déu és la reina del cel i, per tant, se li toca la marxa reial”.
Costum heretat del franquisme
Tot i això, la interpretació de l'himne espanyol no està falta de polèmica. Interpretar l’himne d’Espanya en cerimònies religioses és un costum heretat del franquisme. Durant la dictadura, Franco va establir per llei que les imatges religioses havien de rebre honors militars i, per tant, havia de sonar l’himne nacional espanyol en la seva presència. La llei que imposava aquesta obligació es va abolir l’any 1984, però les bandes continuen tocant la marxa reial en el moment de la sortida i entrada de les imatges processionàries dels temples. Una llei de 1997 regula l’ús de l’himne espanyol i el govern espanyol, després de ser preguntat el 2015 per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana sobre l'obligatorietat o no d’interpretar-lo en processons i festes populars, sostenia que només és obligatori que soni “en actes als quals assisteixin membres de la Casa Reial, el president del govern espanyol, en homenatges a la bandera espanyola, en actes esportius amb representació oficial d’Espanya i en els previstos en el Reglament d’Honors Militars”. Tot i això, l’executiu d’aleshores recordava que, en la resta de casos, es pot reproduir l’himne “quan procedeixi” i “d’acord amb els costums i el seu ús protocol·lari habitual”.
Les reaccions a les xarxes són de gran indignació. El president de Junts a Mataró, Miquel Sola, assegura que l’Ajuntament i la Comissió “haurien de reflexionar i decidir si volen organitzar un acte religiós o seguir avançant cap a un acte excloent, ideològic i polític”. Usuaris de les xarxes indiquen que interpretar l’himne espanyol “és un símbol estatal i polític que no forma part del sentit religiós de l’acte” i que la Setmana Santa hauria de ser un espai “de devoció i tradició” i no “d’afirmació nacional” espanyola. Altres usuaris titllen el succeït com a “relíquies de nacionalcatolicisme” o “nacionalcatolicisme espanyol” i que interpretar l’himne espanyol és “espanyolitzar Mataró”.
