La indignació s'ha desfermat entre els ciutadans de les Borges Blanques perquè els socorristes de les piscines municipals no entenen ni parlen català. La polèmica ha esclatat a les xarxes socials quan un usuari de Twitter ha assegurat que els tècnics de salvament de les instal·lacions, com els treballadors del bar, no han estat capaços d'entendre'l en català i li han demanat que se'ls dirigeixin en castellà. "Tant dos dels tres socorristes com la noia del bar m'han dit que en español, por favor", ha denunciat l'internauta. Els veïns de la localitat a prop de Lleida han acusat l'ajuntament de no protegir l'idioma del país, provocant la reacció de la Plataforma per la Llengua.

Des del consistori han sortit del pas de la pressió que bullia a les xarxes tot argumentant que l'empresa contractada de socorristes és de Jaén (Andalusia) i que per aquest motiu els seus treballadors no entenen ni parlen el català. El govern municipal ha explicat que la contractació s'ha fet a través d'un concurs d'acord amb la normativa espanyola que impedeix incloure requisits de defensa de la llengua catalana. En aquests casos, han detallat que el criteri que preval per sobre de tots és el preu. És a dir, l'empresa que presenta la proposta més econòmica se li adjudica el contracte. L'alcaldessa del municipi de les Borges Blanques, Núria Palau, de Junts, ha anunciat que compareixerà avui mateix per explicar en profunditat els detalls del concurs que afecta la contractació dels treballadors de les instal·lacions municipals.

La Plataforma per la Llengua s'ha posicionat en aquesta polèmica i ha recordat al consistori que "es poden establir clàusules lingüístiques" en les contractacions, així contradient l'argumentari del govern municipal. L'entitat ha assegurat que "l'estatut estableix que els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística reconegut a les administracions a Catalunya. Això també obliga a les entitats privades que exerceixen funcions públiques” i que “la llei de política lingüística diu que el personal al servei de les administracions ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de català.” A més, ha argumentat que l'empresa contractada pel servei municipal "no pot vulnerar la legalitat".

Qui també ha volgut dir la seva ha estat l'exdirector general de l'administració local, Albert Pereira, que ha definit el fet de "gravíssim", ja que el consistori podia haver inclòs "una simple clàusula al plec de condicions per a l'adjudicació del servei, en què s'exigís el coneixement del català al personal que el prestés". Pereira ha estat molt més dur i ha carregat contra el consistori local i ha titllat "d'excusa patètica" acollir-se a la llei de contractacions i ha afirmat rotundament que incloure una clàusula sobre el coneixement del català està "totalment dins de la legalitat autonòmica".