L’onada d’incendis que va començar fa més de dues setmanes a Espanya encara no ha acabat i segueix sumant nous focus sense control. Aquest dimarts s’ha declarat un nou incendi a la província de Lugo, a la localitat d’A Fonsagrada, que se suma al declarat ahir dilluns a la parròquia d’A Pobra do Brollón, que segueix descontrolat i ja ha cremat més de 800 hectàrees segons dades de la conselleria de Medi Rural de la Xunta. Les dades ofertes aquest dimarts pel Comitè Estatal de Coordinació (Cecod) d’incendis forestals, aquest dimarts hi ha 15 incendis en Situació Operativa 2, la de major gravetat potencial: 10 a Castella i Lleó (a les províncies de Lleó i Zamora), tres a Astúries i dos a Galícia (un a Ourense i un a Lugo), a l’espera de què s’actualitzi la situació de l’últim foc declarat a Lugo. Precisament a Galícia, dos militars de l’exèrcit espanyol que col·laboraven en l’extinció d’incendis han resultat ferits greus en una col·lisió entre el vehicle que conduïen i un camió que transportava bestiar a l’altura de Trasmiras, a la província d’Ourense.
La situació es complica a Castella i Lleó i Galícia
El vent complica l’evolució dels incendis a Castella i Lleó, la comunitat que concentra la majoria d’incendis greus registrats a l’estat espanyol. Aquest dimarts, cinc incendis encara es troben en el nivell més alt de gravetat: els de Fasgar, Igüeña, La Baña i Garaño, a Lleó, i el de Porto, a Zamora. Les reproduccions que van patir ahir els incendis de Garaño, La Baña i Porto van obligar a desallotjar noves localitats i ja són 18 les evacuades a la comunitat, amb desenes d’habitants que no poden tornar a casa seva fins que la situació millori. L’incendi de Porto, que afecta les províncies de Zamora i Lleó, té tres fronts actius, però el que més preocupa és el que arriba a la Serra de la Cabrera, segons el Servei Territorial de Medi Ambient. El front descontrolat que va avançar per La Baña i ha arribat a la Cabrera pot amenaçar tota la comarca zamorana de La Carballeda si no es controla a temps. De fet, el director tècnic de l'extinció, Antonio Rodríguez, ha assenyalat que el front "corre moltíssim", a causa del vent, les altes temperatures i la sequedat de l'ambient. L’incendi de Garaño, per la seva part, té una evolució molt desfavorable tot i que va reduir la seva intensitat durant la nit per les baixes temperatures i l’augment de la humitat. D’altra banda, el foc de Fasgar-Igüeña manté molt actius alguns fronts i les labors d’extinció estan molt pendents de l’evolució de la situació meteorològica.
A Galícia, aquest dimarts també hi ha una bona notícia i una mala notícia. Per una banda, el govern gallec ha anunciat que la millora de la situació a Ourense, on encara cremen dos focs, ha permès aixecar el nivell 2 d’alerta que es mantenia sobre tota la província. Així i tot, dos incendis encara cremen a Avión, que ha calcinat unes 250 hectàrees, i a Carballeda de Valdeorras, on el foc provinent de Lleó que va afectar la zona de Pena Trevinca, la muntanya més alta de Galícia, ha calcinat 4.700 hectàrees. La mala notícia arriba des de Lugo, on aquesta matinada s’ha declarat un incendi al concello d’A Fonsagrada. Aquest foc se suma a l'altre que avança a la província de Lugo, declarat el dilluns a la localitat d’A Pobra do Brollón i que ha calcinat al voltant de 800 hectàrees en un dia, i que el Cecod estima que presenta una evolució molt desfavorable, "amb un comportament erràtic, a causa del vent i el pendent". El foc ha obligat a tallar la línia ferroviària entre A Corunya i Ponferrada, la qual cosa afecta directament el tren que uneix la ciutat gallega amb Barcelona. Segons les dades de la conselleria de Medi Rural, s’haurien cremat 95.000 hectàrees a Galícia durant el mes d’agost, superfície que suposa el 3,26% de l’àrea de la comunitat autònoma.
Precisament a Galícia, a la província d’Ourense, dos militars de l’exèrcit espanyol, un caporal i un caporal primer de l’exèrcit de Terra, han resultat ferits després d’un accident entre el camió que conduïen i un camió que transportava bestiar. El camió militar, després de la col·lisió, ha caigut per un terraplè, i les dues persones que viatjaven en el vehicle han resultat ferides greus: una d'elles ha hagut de ser evacuada mitjançant un helicòpter medicalitzat amb base a Ourense, i l'altre ferit ha estat traslladat pel personal sanitari en una ambulància. La ministra de Defensa, Margarita Robles, s’ha referit a l’accident a l’inici de la seva compareixença al Senat reconeixent la seva labor i ha informat que un d’ells, el que ha estat traslladat amb helicòpter en una “situació d’extrema gravetat”, ha hagut de ser operat. La nota positiva la trobem a Astúries, on els tres incendis que encara hi ha actius a la zona sud-occidental de la comunitat, els de Cangas del Narcea, Somiedo i Degaña, es mantenen controlats pels equips d'extinció, que han treballat per mantenir estables els seus perímetres, a l'espera que canviïn les condicions meteorològiques i puguin ser rematats amb l'entrada de més humitat i pluges. Tanmateix, aquesta tarda s'ha declarat un nou foc al concejo d'Ibias, a la mateixa regió que els altres tres, que ha obligat a desallotjar de forma preventiva el nucli de Villamayor i en el qual el govern del Principat i el Cecopi regional ja estan treballant per coordinar la resposta.
Continua l'intercanvi d’acusacions entre partits
La picabaralla política per la gestió de l’onada d’incendis s’ha tornat a reactivar aquest dimarts en el marc de la reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, en la qual el PP ha demanat convocar dos ministres del govern de Pedro Sánchez (Sara Aagesen, de Transició Ecològica i Margarita Robles, de Defensa) per tal que compareguin per la seva gestió de la crisi. Ester Muñoz, portaveu parlamentària del PP, ha assenyalat que "el més greu és que hi hagi una actitud de braços caiguts (del govern espanyol) per poder criticar a les comunitats i després oferir els seus mitjans", i ha afegit que demanar explicacions i rendició de comptes "no és un atac". Per la seva banda, Patxi López, s’ha referit a la proposta de Feijóo de controlar els piròmans amb polseres de geolocalització tot dient que “de polseres, n'haurien hagut de dur alguns per saber on eren durant els focs”, en referència als líders autonòmics populars la gestió dels quals ha criticat. D’altra banda, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha advertit que "cal ser més seriós a l'hora de parlar d'un tema d'aquesta complexitat i que pot causar o determinar alarma social", i ha sentenciat que les propostes dels populars són “solucions amb poc fonament”