Investigadors arqueològics de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat aquest dijous l'objecte fabricat en ivori d'hipopòtam més antic de la península Ibèrica. La troballa prové del jaciment de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). L'objecte està datat al segon quart del tercer mil·lenni a. C., durant l'Edat del Coure. Es tracta d'una època en la qual no hi havia ivori d'hipopòtam a la Mediterrània occidental, per la qual cosa els arqueòlegs apunten que aquesta peça obre perspectives d'estudi sobre xarxes d'intercanvi de llarga distància amb la ribera oriental.
L'objecte estudiat es va documentar el 1977 durant unes antigues excavacions i està dipositat al Museu d'Història de Sabadell. Tanmateix, ara els investigadors de la UB han identificat el material, han realitzat l'estudi taxonòmic i traceològic, i han datat el context del jaciment amb radiocarboni. Una anàlisi d'espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier (FTIR) —una metodologia per comprendre l'estructura de les molècules—, juntament amb la identificació anatòmica i taxonòmica, ha permès identificar l'objecte com un primer incisiu inferior d'Hippopotamus amphibius.
Es tracta d'una peça de poc més de 10 cm de llarg per 13,2 mm d'amplada màxima i 11 grams de pes, amb una superfície que està polida i té taques de pigment vermell. Una hipòtesi és que pugui ser una espècie de figureta o ídol humà estilitzat, encara que també és possible que es tracti d'un objecte vinculat a l'activitat tèxtil, potser una espasa de teixir. Aquesta opció es relaciona amb la presència de dues fusaioles a la mateixa estructura on va aparèixer l'objecte i amb les taques de pigment vermell, compost per una barreja d'oxihidròxids de ferro i un aglutinant orgànic com greix animal.
Obre la porta a noves investigacions
Segons els investigadors, aquesta troballa obre la porta a considerar possibles xarxes d'intercanvi a llarga distància i a plantejar-se el paper d'aquesta i altres matèries exòtiques en la creixent complexitat social de la península Ibèrica durant el calcolític, també anomenat Edat del Coure. "Aquests contactes ja s’han demostrat amb l’arribada i explotació d’ivori d’elefant africà i asiàtic a la zona meridional de la península Ibèrica seguint la via nord-africana. L’ivori d’hipopòtam, però, és més infreqüent i sovint es data en etapes posteriors", apunten els investigadors. "Aquest objecte, doncs, obre la porta a considerar altres vies de distribució centrades en la zona nord-occidental del Mediterrani, com les que havien funcionat durant la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà català", afegeixen. La investigació l'han duta a terme membres del Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, que han publicat les dades a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.