Tal dia com avui de l’any 1640, fa 386 anys, a Barcelona, i en el context de la gran crisi política, social i econòmica que conduiria a la Revolució dels Segadors (juny, 1640) i a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), es produïa un gran rebombori popular que culminaria amb l’intent d’assalt a les presons reials, situades en una torre de l’antiga muralla romana, a la plaça del Blat (actualment plaça de l’Àngel).  

En aquelles masmorres hi eren reclosos Francesc de Tamarit, diputat militar o conseller-protector de la Generalitat (el màxim representant de l’estament nobiliari i primera autoritat militar de Catalunya) i Francesc Joan de Vergós i Lleonard Serra, consellers del Consell de Cent de Barcelona (el govern municipal de la ciutat), detinguts i empresonats per ordre del virrei Queralt, acusats de promoure la dissidència contra el règim hispànic de Felip IV i del seu ministre plenipotenciari Olivares.

Tamarit, Vergós i Serra —entre molts altres— s’havien oposat a les lleves forçoses decretades pel govern hispànic, perquè representaven la ruïna de les unitats familiars, que veien perdre la seva principal font de recursos. Argumentaven que les Constitucions de Catalunya prohibien llevar tropes entre la població civil per a combatre fora de les fronteres del país i, per tant, conduir aquelles forces a combatre al Llenguadoc (l’avantguarda del front) era una contrafacció.

En aquell moment, Catalunya estava immersa en un terrible escenari crític que tenia tres cantells molt definits. El polític era causat pel govern central hispànic, que des del 1626 pretenia arrasar el règim foral català. Per a aconseguir-ho, Olivares havia desplaçat el principal front de guerra amb França, expressament, a la frontera catalano-francesa.

El social estava relacionat amb el polític. Amb el pretext de la guerra, Olivares havia introduït 40.000 tercios a Catalunya, que, per manca d’aquarteraments, eren allotjats a les cases particulars. Aquesta soldadesca hispànica es comportava com un exèrcit ocupant: robant, agredint, violant i assassinant la població civil. I l’econòmic, provocat per una sèrie de males anyades (alternança de rigoroses sequeres i devastadors aiguats) que havia col·locat la societat catalana en una situació extrema.

El 22 de maig del 1640, el poble de Barcelona es va concentrar i va envoltar la presó reial, i el virrei Queralt, secretament, va ordenar l’obertura de les masmorres per a facilitar la fuga dels presos. No obstant això, proclamaria que el presidi reial havia estat violentat. I d’aquesta manera s’assegurava una altra causa per a incrementar la repressió contra la dissidència catalana al règim hispànic.