Una passa més en el soterrament de la Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest dijous, la Generalitat i l'ajuntament de la segona ciutat de Catalunya han signat un conveni per finançar el soterrament d'aquesta autopista urbana, una de les grans reivindicacions dels veïns del municipi. El president, Salvador Illa, i l'alcalde, David Quirós, han segellat així l'acord, que recull, això sí, un endarreriment del començament de les obres: estan previstes que comencin d'aquí una mica més d'un any, a principis del 2027, quan inicialment, al juny, s'havia situat el tret d'inici al segons semestre de 2026. Així i tot, la data prevista per acabar-les continua sent el 2030, completant la urbanització de la zona el 2031. Tal com han pactat les dues institucions, la Generalitat avança els 39,8 milions d'euros que haurà d'acabar assumint l'ajuntament per soterrar el mig quilòmetre de carretera que hi ha entre el riu Llobregat i Bellvitge. Durant els pròxims tres anys, l'ajuntament de la ciutat haurà de tornar els diners o cedir terrenys de compensació per construir equipaments. El gruix del finançament de les obres (el cost total és de 135 milions) l'assumeixen les altres administracions titulars dels terrenys (l'AMB i l'Estat) així com propietaris particulars. 

El president de la Generalitat ha volgut posar en relleu la importància d'aquest soterrament, parlant d'un "pentàgon metropolità" de la prosperitat compartida, un dels seus conceptes preferits en aquest primer any llarg de Govern. Illa, així, l'ha inclòs al llistat de transformacions essencials per a la zona, juntament amb l'ampliació de l'aeroport Prat, a la qual els que fins ara han estat els seus socis prioritaris s'oposen fermament i reclamen posar el focus sobre la gestió i la governança de la infraestructura, o un port de Barcelona "modernitzat", a banda de l'ampliació de la Fira de la Gran Via, també a l'Hospitalet. No s'ha oblidat del conegut com a Bioclúster de la Salut, que vol ser un equipament de referència mundial en l'àmbit de la ciència. Segons Illa, aquest “pentàgon” té potencial per crear 50.000 llocs de treball i facturar 7.000 milions d’euros. Unes xifres que ha destacat al costat de la “dignificació” que suposarà per als barris de Bellvitge, la Gornal i la Marina, “amb una transformació que genera prosperitat per a tot Catalunya”.

L’alcalde, David Quirós, que va agafar el relleu de la històrica Núria Marín, ara delegada del Govern a Madrid, ha agraït que, amb aquesta signatura, s’hagi passat de les paraules als fets “per tenir forma jurídica i afrontar el calendari d’una obra que fa dècades que la ciutat espera”. “Convertim els acords entre administracions en certeses per als veïns”, ha assegurat Quirós, que ha definit la rúbrica d’aquest dijous com un “punt d’inflexió”. Per a l’alcalde, comença la fi d’una “frontera” entre barris per començar a albirar "la definició d’un nou cor al sud de l’àrea metropolitana”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!