No hi ha constància de cap esdeveniment similar des de l’Edat de Gel: gairebé la meitat de la glacera Hektoria, situada a l’est de l’Antàrtida, va col·lapsar en poc més de dos mesos l’any 2023, perdent 8,2 quilòmetres de gel, segons recull un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature Geoscience. El procés de desintegració d’aquesta massa de gel polar s’ha produït a una velocitat deu cops superior a la mitjana prèviament documentada per a una glacera terrestre, i evidencia el perill de pujada global del nivell del mar a causa del desgel. Les troballes de l’estudi, liderat per la Universitat de Colorado Boulder, poden ajudar els investigadors a identificar altres glaceres que necessitin el mateix seguiment que va tenir Hektoria per detectar retrocessos d’aquesta velocitat en un futur.
La glacera Hektoria és petita pels estàndards antàrtics — cobreix una àrea de 296 quilòmetres quadrats, similar a la del municipi de Tremp — però el seu ràpid retrocés no té precedents. L’equip que ha fet la troballa hi va arribar per casualitat, quan estudiaven la zona que rodeja Hektoria, mitjançant dades satel·litàries. Volien comprendre per què el gel marí s’havia separat de la glacera després del col·lapse d’una plataforma de gel l’any 2002. Mentre analitzaven les dades de la glacera entre febrer de 2002 i agost 2023 es van adonar que la seva superfície, que tenia uns 115 quilòmetres quadrats, s'havia reduït a la meitat en només dos mesos. “Quan sobrevolem Hektoria a principis de 2024, no podia creure la immensitat de la zona que s'havia esfondrat, per més que ja havia vist les imatges del satèl·lit, veure-la en persona em va sorprendre”, assenyala una de les investigadores, Naomi Ochwat, de l'Institut de Ciències Ambientals de la Universitat de Colorado (CIRES, per les seves sigles en anglès).
Descansava sobre una plana de gel
Bona part de les glaceres de l'Antàrtida són glaceres de marea, que descansen sobre el llit marí i acaben amb una llengua de gel a l'oceà, que després dona lloc a icebergs. La topografia sota aquestes glaceres sol ser variada. Poden assentar-se sobre canons profunds, muntanyes subterrànies o grans planes. En el cas de l'Hektoria, la glacera descansava sobre una plana de gel, una zona plana de llit rocós per sota del nivell del mar. Diversos terratrèmols ocorreguts sota la plana de gel de l'Hektoria van provocar que una gran part de la glacera surés sobtadament, cosa que va donar lloc al fet que el gel es desprengués ràpidament. En surar, va quedar exposat a les forces de l'oceà, que van obrir esquerdes des de la part inferior de la glacera, que al seu torn es van unir amb les esquerdes exposades des de la part superior, provocant que la meitat de la superfície es desprengués i es trenqués.
Advertència pel futur
Els terratrèmols van confirmar que la glacera estava ancorada a la roca, en lloc d’estar flotant sobre el mar, la qual cosa va provar tant la presència de la topografia típica de plana de gel, com que la ràpida pèrdua del gel va impactar directament en la pujada del nivell del mar. Aquest tipus de topografies s’han detectat en altres glaceres de l’Antàrtida, i aquesta investigació ajudarà els científics a anticipar i pronosticar possibles despreniments ràpids a tot el continent. “El retrocés d’Hektoria és impactant: aquest tipus de retrocés ultraràpid realment canviaria les prediccions per a altres glaceres més grans de l'Antàrtida. Si es donessin col·lapses d'aquestes dimensions, es podria accelerar enormement l'augment del nivell de la mar”, ha afegit Ted Scambos, coautor de l’estudi i director del CIRES.