La situació jurídica i mediàtica que envolta José Luis Rodríguez Zapatero pel degoteig d’informacions que estan apareixent arran dels informes de la Unitat de Delinqüència i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional incorporats al cas Plus Ultra, que impliquen l’expresident com a líder d’una trama per aconseguir favors del govern a canvi de comissions, han posat entre l'espasa i la paret Pedro Sánchez. Les portades estan farcides de noves revelacions que tenen un impacte directe sobre el president espanyol, tant dins del PSOE com en l’estratègia dels seus socis de govern, i la pressió és cada cop més asfixiant. I potser, el pitjor està encara per arribar, perquè aquest dilluns s’entregarà el sumari del cas i sortiran més detalls sobre la suposada trama corrupta que lidera Zapatero. Pinten bastos per Sánchez perquè la imputació de Zapatero per presumpta organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental en el cas Plus Ultra obre un escàndol que esquitxa directament l’executiu i ensorra els seus plans de mantenir vigent la legislatura fins al 2027. Fins al punt, que un dels seus socis d’investidura, el PNB, ha sortit públicament a pressionar-lo perquè avanci les eleccions a aquest any. En cas contrari, seria “una irresponsabilitat”, va assegurar el president d’Euzkadi Buru Batzar, Aitor Esteban, que va qualificar el cas contra Zapatero com a “molt greu i molt preocupant” i va recordar que els socialistes tenen obertes nou causes per corrupció. El partit basc ha obert la veda i caldrà veure si no hi ha un efecte crida que fa reaccionar la resta dels aliats del govern de Sánchez per no veure's també esquitxats, que és la baula feble que intenta explotar el PP.
Un dia més, el cas Zapatero apareix en totes les portades, però ara Sánchez està en el punt de mira perquè, tot i que no hi ha una condemna ferma, Zapatero és un referent històric del PSOE i era el principal aliat estratègic del president espanyol amb vista a les futures eleccions. Però ara, tot i que no hi ha condemna i el PSOE segueix defensant la seva innocència mentre no hi hagi proves contundents de la seva culpabilitat, les enquestes juguen en contra i fins i tot la meitat dels votants socialistes volen que Sánchez convoqui eleccions anticipades. Perquè el dubte és com un virus: un cop infecta la presumpció d’innocència, costa molt d’erradicar. Quan entra en el sistema limfàtic de l’opinió pública per via judicial, es propaga amb una força difícil de contenir. “Si ho diu un jutge…”, “si ho sosté una investigació policial…”. I, a partir d’aquí, la sospita ja fa el seu camí, sovint abans que els fets hagin estat provats.
La premsa, especialment la conservadora espanyolista, hi suca pa. El Mundo obre amb una bateria de noves revelacions. Asseguren que Zapatero va reclutar al cap econòmic de la Moncloa com a ponent per captar clients -diuen en el titular principal-, però també que el govern espanyol va donar preferència a Plus Ultra en el rescat sobre 20 empreses que urgien ajuda, o que van pagar més de 730.000 euros a Zapatero i a les seves filles per informes de dues pàgines i idees. I en una altra informació sobre el cas, atribueix a la trama una frase sobre el sector públic: “Els tenim ben guardades a la butxaca”. Però la fotografia principal i el segon titular important és pel PNB i les declaracions d’Aitor Esteban. “El PNB sentència a Sánchez i explotarà la seva debilitat”. La tercera notícia important de la portada és en clau internacional, i és una alta de les protagonistes d’aquest dissabte que apareix en altres diaris: l’escalada de la guerra d’Ucraïna, que ha coincidit amb informacions en els darrers dies sobre una suposada debilitat del Kremlin: “Putin llença un missatge a Europa amb un míssil Oréixnik sobre Kiiv”, un míssil hipersònic amb el qual Rússia vol intimidar Europa i advertir que segueix fort.
Aquest és el tema de la fotografia principal de El País, però el titular que obre la portada és sobre la guerra a l’Iran. El rotatiu afirma que Trump avança en la negociació amb el règim persa per reobrir Ormuz, i que les conversacions de Washington i Teheran prosperen, però hi ha aspectes decisius per tancar, com el programa nuclear iranià. Sobre el cas Zapatero, que El País relega a la tercera notícia de la portada i explica que el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha posat en el punt de mira a l’empresa Intel·ligència Prospectiva, propietat de dos germans veneçolans vinculats amb el petroli, que el jutge assenyala com una mercantil instrumental per introduir fons a Espanya, i que va transferir un milió d’euros a empreses de l’òrbita de Zapatero: la societat de les seves filles, la del seu amic Julio Martínez Martínez i un think tank del qual va ser president del consell assessor.
La Razón i l’ABC, en la línia de El Mundo, també posen el focus en més notícies relacionades amb la suposada trama de Zapatero i en la resposta del PNB. “Els pagaments, després del rescat de Plus Ultra: ‘10K done’”, titula el diari de Planeta, en referència a una frase del que va ser conseller de Plus Ultra, el veneçolà Rodolfo Reyes, que li va dir a Julito Martínez, l’amic de Zapatero, sobre els pagaments efectuats a penes una setmana després que es completés el rescat de l’aerolínia. Sobre l’advertiment d’Aitor Esteban, assegura que “el PNB veu irresponsable que Sánchez segueixi i li exigeix eleccions aquest any. A l’ABC li dediquen la fotografia principal al president del partit basc, i el titular diu que “la SEPI va destruir documents de Plus Ultra a l’inici de la investigació” relatius a informes sobre el rescat de l’aerolínia anteriors a 2025.
A La Vanguardia obren amb un titular genèric sobre l’ombra de la corrupció que assetja l’expresident socialista. “Zapatero s’enfronta a noves revelacions en el sumari Plus Ultra”, i recull que el PNB es distancia del govern espanyol i adverteix a Sánchez que seria “irresponsable” seguir més enllà del 2026. La foto gran de la portada és per “la nit que va tremolar Kíiv” després que la capital ucraïnesa patís un dels més durs atacs russos, i sobre la guerra de l’Iran, recull que "Trump alenteix la formalització de l’acord amb l’Iran”. Com a la resta de portades catalanes, la festa del Barça femení també ocupa un lloc a la portada, que en el diari dels Godó, és més aviat discreta. “Festa del Barça amb sabor a comiat”, titulen. En canvi, a El Periódico aquest tema de la festa de celebració de la quarta Champions en un escenari inèdit de l’avinguda Maria Cristina està millor tractat. Li dediquen la fotografia gran de la portada, que titulen “reines de tot”, mentre que el titular gran és pel cas Zapatero i destaca que empresaris xinesos van pagar a la trama de l’expresident del govern, amb un subtítol que diu que el cas modifica els plans del govern espanyol i el PNB veu “irresponsable” esgotar el mandat. A l’Ara és on millor tracten a les campiones blaugrana -després que el dia anterior maltractessin a la portada el triomf a la Champions-, i la notícia que mana és que la UDEF “atribueix guanys de 4 milions a Zapatero amb la trama”. En canvi, a El Punt Avui passa a l’inrevés. El Barça femení a penes apareix i el dossier està dedicat a les eleccions municipals “en l’horitzó”, que se celebraran d'aquí a un any.
