Un equip internacional d'investigadors, liderat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, ha desenvolupat una tecnologia pionera que permet produir organoides renals humans de manera escalable, combinar-los amb ronyons de porc fora del cos i trasplantar-los de nou al mateix animal de forma viable, sense que es registrin danys ni toxicitat. L'estudi, que s'ha fet en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de la Corunya (INIBIC), l'Organització Nacional de Trasplantaments espanyola (ONT), l'Institut de Salut Carles III i grups de recerca internacionals, estableix les bases per a la utilització d'organoides de ronyó derivats de cèl·lules mare humanes per a teràpia cel·lular en assajos clínics.
Recerca liderada des de Catalunya que marca una nova fita
L'estudi, que va ser liderat per la investigadora Núria Montserrat (en l'actualitat consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya), representa una fita en el camp de la medicina regenerativa i personalitzada, ja que estableix les bases per a la utilització dels organoides de ronyó derivats de cèl·lules mare humanes per a teràpia cel·lular en assajos clínics. Els organoides de ronyó tenen una estructura tridimensional, però una grandària que es redueix a unes micres i són 'cultivats' al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes, i encara que no es tracti d'un òrgan complet sí que aconsegueix reproduir moltes de les seves estructures i les seves funcions principals, per la qual cosa permeten estudiar com es desenvolupa el ronyó, provar nous fàrmacs, i, en el futur, podrien ser utilitzats per reparar teixits renals danyats o millorar òrgans destinats al trasplantament.
La investigadora Elena Garreta, del grup de Pluripotencia per a la regeneració d'òrgans de l'IBEC i coautora de l'estudi, ha subratllat que malgrat el gran potencial clínic dels organoides, un dels grans reptes per aplicar aquesta tecnologia en tractaments mèdics reals era aconseguir produir-los de manera escalable, uniforme i assequible. "Ara, amb el nostre nou mètode, podem generar milers d'organoides renals en condicions controlades i en poc temps, amb una gran precisió i sense necessitat de components complexos, la qual cosa obre la porta a aplicacions com la detecció de fàrmacs o l'estudi de malalties", ha assegurat la investigadora.
Un futur on poder condicionar els òrgans abans de trasplantar-los
L'estudi apunta a un possible futur escenari clínic en què els òrgans destinats al trasplantament puguin ser tractats i condicionats abans d'implantar-los, i s'està col·laborant amb altres institucions per traslladar la recerca a un entorn quirúrgic realista i preclínic. La directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments espanyola, Beatriz Domínguez-Gil González, ha assenyalat que encara que qualsevol aplicació en humans està lluny en el temps "podem albirar un futur en el qual els organoides humans permetin reparar o regenerar òrgans danyats". Això podria, a llarg termini, reduir la necessitat de trasplantaments i augmentar la disponibilitat d'òrgans viables per a ús clínic, ha manifestat la també coautora de l'estudi, i ha assegurat que si la tecnologia provada demostra la seva eficàcia i seguretat "podria obrir la porta a regenerar òrgans abans de procedir al seu trasplantament", la qual cosa permetria recuperar òrgans que avui no són aptes per a ús clínic i escurçar els temps d'espera.