La fórmula no era complicada, però calia tenir més agents. El darrer any s'han incrementat en 75 agents dels Mossos d'Esquadra el destacament que la policia catalana té a l'aeroport del Prat, que fa un any tenia les dades delinqüencials pitjors en quinze anys. Ara, amb un grup de 200 agents, s'ha aconseguit revertir no només la corba delinqüencial. També, assegura la consellera d'Interior, Núria Parlon, la percepció de seguretat que tenen els turistes i passavolants quan arriben a l'aeroport de Barcelona, que és, al cap i a la fi, la porta d'entrada al país.
Ho ha explicat la consellera, acompanyada del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero; del comissari Eduard Sallent, cap de la regió metropolitana Sud, i del sotsinspector Joan Vives, cap de l'Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària (ARSA), a un contingent de vuitanta representants del cos consular aquest dijous al mateix aeroport. Les dades eren dolentes fa 365 dies. Els representants dels països que tenen més influència en el turisme a Catalunya es van queixar —són els principals clients de l’aeroport i dels lladres—, i avui, després d’un canvi de rumb estratègic a la infraestructura més important del país, la consellera i els comandaments dels Mossos han volgut passar comptes. Els darrers anys, des de la reactivació post-Covid, l’aeroport no ha parat d’augmentar en visitants i, alhora, també en fets delictius, però no es va dimensionar de manera correcta la seguretat a les zones que controlen els Mossos d’Esquadra. Ara s’ha revertit. Un 20%, segons les primeres dades de la policia catalana.
Baixen les denúncies a l’aeroport
Hi ha una dada que crida l’atenció: comparant el mes de maig de l’any passat amb el mes de maig d’enguany. L’any 2024, aquest mes es va tancar amb 700 fets denunciats; en canvi, aquest 2025, la xifra de denúncies, sobretot furts al descuit, no ha arribat als 400. Què ha canviat? Actualment, a l’aeroport del Prat hi ha un grup de 200 policies que treballen per la seguretat, un increment significatiu de 75 agents si ho comparem amb fa un any. Així ho ha explicat el sotsinspector Vives, que el mes de juny de l’any passat va rebre l’encàrrec del comissari Sallent per assumir la direcció de l’aeroport. La necessitat de més múscul era una evidència. I quan es va acabar la Copa Amèrica, es van destinar més agents a l’aeroport. Però no només calien més agents. També calia canviar la forma de treballar. Però sense agents, era impossible.
És la suma d’aquestes dues variants la que ha permès, avui, que la consellera Parlon i el director general dels Mossos poguessin treure pit davant dels cònsols. Trapero, però, ha volgut avisar que no es pot caure en el cofoisme i que, si bé no es poden celebrar encara les dades, tampoc es pot amagar la realitat, i que a tot el país, les dades delinqüencials han millorat, com també a l’aeroport.
I què ha canviat en la forma de treballar? L’estratègia que han liderat el sotsinspector Vives i el comissari Sallent s’ha centrat a guanyar intel·ligència de la delinqüència que viu instal·lada a l’aeroport de Barcelona per adequar el patrullatge a cada tipus de lladres, siguin bateries de l’Est o grups de joves magribins, molt més violents. També a les portes d’entrada dels lladres a l’aeroport, fos amb vehicles —es van activar controls de pas amb equips de la Brimo— o per transport públic —reforçant els controls a l’arribada, amb agents de l’ARRO.
Ordres d’allunyament dels lladres habituals
Alhora, també s’ha fet, durant aquests mesos, una millora de la redacció dels atestats per aconseguir, juntament amb la Fiscalia, més ordres d’allunyament dels lladres de l’aeroport. S’havia detectat que alguns ja havien estat expulsats de Barajas i que havien vingut a l’aeroport de Barcelona, fins que els Mossos els han detectat i els han tornat a fer fora. Tot i que s’han tramitat gairebé una seixantena d’ordres d’allunyament, actualment n’hi ha d’actives una trentena. L’Audiència de Barcelona n’ha tombat moltes, com la del lladre més famós de Catalunya, tal com va avançar ElCaso.cat. Un home kosovar amb un centenar d’antecedents que havia convertit l’aeroport en el seu modus vivendi i que va ser expulsat amb una ordre d’allunyament, i podia ser detingut cada cop que, per les càmeres, els agents el detectaven. Però l’Audiència de Barcelona ho ha tombat i ara ja pot tornar a entrar i sortir a robar.
Per detectar aquests lladres, la majoria hiperconeguts pels agents de paisà i de la Unitat d’Investigació de l’ARSA, les 3.000 càmeres de seguretat que té AENA a l’aeroport són claus. Permeten detectar-los just entrar. Si són coneguts, els agents els segueixen per càmeres fins que cometen el delicte. Si poden, els detenen en calent. Si no, quan un usuari presenta una denúncia, ràpidament rebobinen i poden saber exactament qui és. Quan torni, saltarà que té pendent ser detingut, el que en l’argot de Mossos es coneix com ser “vermell”, i serà arrestat. Sumarà una creueta més al seu llarg historial. Però, aviat o tard, n’haurà de respondre. La trentena d’ordres d’allunyament vigents són útils, assegura Vives, però també alerta que els lladres magribins, més joves i més pinxos, se les intenten saltar. Els Mossos els acaben detenint.
Catalunya, infern per als lladres?
Un dels objectius de la consellera d’Interior és enviar un missatge als lladres: Catalunya no és un lloc còmode per delinquir. No tot està només a les mans dels Mossos, evidentment; també els jutges, els que deixen en llibertat els lladres, també hi tenen alguna cosa a dir. Però la policia pot pressionar per enviar aquest missatge, que és una de les obsessions de la consellera Parlon: convertir el nostre país en un infern per als lladres i no per a les víctimes. Quan el sotsinspector Vives va assumir el càrrec per liderar la seguretat de l’aeroport, va detectar que la pressió que estava fent la comissaria d’Estruch a Barcelona enviava els habituals multidetinguts de la capital cap a l’aeroport i va haver d’adequar el seu pla per combatre aquest increment de lladres que veien que la ciutat de Barcelona se’ls començava a fer difícil i que buscaven altres llocs, fos l’aeroport o altres punts de l’àrea metropolitana. El director general de la Policia també ha avisat, ara, que la pressió a l’aeroport i les bones dades recollides fins ara —maig ha estat millor que l’abril— no s’ha notat amb un increment de fets en zones properes, i, per tant, no s’ha detectat un desplaçament dels lladres. Les dades milloren, apunta Trapero, a tot el país. “Tímidament, però milloren”, ha assenyalat l’ara cap polític de la policia catalana.
Davant dels cònsols, el comissari Sallent també ha advertit que, tot i que s’han doblat les detencions i s’han rebaixat les denúncies, la feina ha de seguir. Que l’activitat dels lladres segueixi a un alt nivell a l’aeroport de Barcelona demostra que continua sent un lloc d’interès i que, cost-benefici, encara és atractiu per als malfactors. L’objectiu de Sallent és seguir pressionant per fer la vida impossible als lladres i que busquin un altre lloc on robar. La consellera Parlon els ha avisat: en 365 dies, abans de començar el bo de l’estiu de 2026, tornarà a l’aeroport a passar comptes.
Més agents per assumir competències
Tot i que ho ha abordat de puntetes, la titular d’Interior ha tornat a assegurar que la intenció del Govern de Catalunya és assumir les competències també a la zona restringida de l’aeroport, on la policia catalana assumirà l’ordre públic, la investigació i la seguretat ciutadana, on ara treballen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola —que mantindran les seves competències—, però Parlon ho ha avançat a un “futur”, sense entrar en detalls. El que sí que ha assegurat és que, per assumir aquestes competències, calen 200 agents més a l’aeroport, un fet que, asseguren des d’Interior, ara, per la falta d’efectius arreu del país, és impossible. La Junta de Seguretat que va prometre el president Illa pel mes de gener encara no s’ha convocat. Parlon assegura que es farà i que la voluntat política d’assumir l’aeroport i els ports hi és.