"La Fiscalia de Vigilància Penitenciària s'ha convertit en un guardià del tercer grau dels presos a Catalunya. Manté un pols amb l'administració. Se centra en el risc i la manca de reparació, més que no pas en la reinserció progressiva dels interns." Ho afirma Albert Gonzalez-Jimenez, professor de Criminologia del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal, en la recerca El ministeri fiscal, un nou obstacle per accedir al tercer grau?, publicat recentment a la Revista de Derecho Penal y Criminologia de la UNED.
Aquesta investigació arriba amb l'actual alerta que les presons catalanes estan saturades, amb un total de 9.597 persones, i que el Departament de Justícia preveu posar mòduls en alguns centres per desactivar l'ambient crispat i d'agressions, denunciades pels sindicats penitenciaris. A més, de les 7.574 persones condemnades, un total 1.497 (el 19,7%) compleixen la pena en tercer grau, és a dir només dormen a un centre penitenciari, mentre van a treballar o a fer activitats. L'exconsellera Gemma Ubasart va aprovar un pla per buidar presons i mantenir tancats els presos més perillosos, amb la concessió de tercer grau, de forma directa en condemnes inferiors a cinc anys o les polseres electròniques als condemnats pendents de judici. Es desconeix si aquesta política ha estat continuada pel departament, que ara dirigeix Ramon Espadaler, davant la necessitat d'espais.
Resolucions analitzades
L'investigador manté aquest posicionament després de fer una anàlisi empírica de 2.764 resolucions judicials a Catalunya (entre els anys 2019 i 2024) que resolen els recursos interposats pel ministeri fiscal contra la classificació en tercer grau, juntament amb entrevistes a fiscals de vigilància penitenciària (un és el que li manifesta que són el "guardià" de la legalitat), que han permès identificar els motius de l’oposició al règim obert. "En l’actuació del Ministeri, s’infereix una desconfiança en el sistema en sentit ampli, entès tant com a sistema penitenciari, com assistencial, comunitari i social", afirma l'investigador de la UPF.
En conversa amb ElNacional.cat, Gonzalez-Jimenez exposa que una deficiència greu és que "no hi ha criteris clars ni fixats per la llei ni enlloc" que detallin què s'ha de valorar per avaluar els interns, tasca que fan les juntes de tractament, formades per especialistes, de cada centre penitenciari. Indica que el legislador i les administracions no s'interessa pel dret penitenciari fins que surten casos mediàtics, com el cas d'Urdangarin o de polítics condemnats per corrupció.
La Fiscalia i l'administració catalana van acordar el 2023 un sistema per comunicar-li de forma immediata la concessió de tercer grau, fet que agilitza la resposta del ministeri fiscal i també el bloqueig. En condemnes superiors de cinc anys de presó, si la Fiscalia presentar recurs en contra, es paralitza el pas de segon a tercer grau fins que el tribunal sentenciador l'aprovi o no.
Alarma social i penediment
En l'estudi, s'afirma que els recursos de la Fiscalia al tercer grau representen el 55,45% del total de presentats en el període 2019-2024. A més, l’informe identifica fins a 36 motius diferents pels quals el fiscal s’oposa, agrupats en quatre blocs: gestió del risc i factors dinàmics; responsabilitat i legitimació de la pena; motius tècnics, procedimentals i jurídics i, finalment, qüestions vinculades al context extern de l’intern.
Hi sosté que el Ministeri Públic "tendeix a acumular raons de diversa índole (tècnica, emocional i simbòlica) per fer més robusta la impugnació, alhora que reforça el pes dels recursos", conclou. Per exemple, la Fiscalia usa el concepte d'"alarma social", que fa anys els jutges d'instrucció usaven per justificar una presó preventiva, malgrat que no està regulat en cap norma. També el requisit del "penediment", que no s'exigeix en cap supòsit, excepte en els casos de terrorisme. Igualment, va posar bastons a les rodes en els tercers graus que es van concedir durant la pandèmia, mesura excepcional del Govern per evitar contagis per la covid-19.
El cas dels presos polítics
Un cas emblemàtic va set que la Fiscalia va usar la "falta de penediment" com un dels motius per negar-se al tercer grau dels presos polítics, que al final van ser indultats parcialment pel govern espanyol. El Tribunal Suprem, com a tribunal jutjador de l'1-O, també va modificar el procediment penitenciari per tal de controlar i pronunciar-se sobre les decisions de l'administració catalana en el règim ordinari dels presos polítics, que fins llavors era responsabilitat del jutge de vigilància penitenciària on està la presó i després de l'Audiència provincial.
Comparativa amb el País Basc
Per tot això, Gonzalez-Jimenez advoca perquè hi hagi una normativa clara i, sobretot, que la Fiscalia "no equipari les condicions que es requereixin en el tercer grau amb el règim obert" o la llibertat condicional. També aposta per mantenir mesures per fomentar "les presons obertes" per fer més efectiva la reinserció de les persones que han complert una condemna.
Per aprofundir en aquest tema, l'investigador de la UPF ha avançat que ara analitza la concessió de tercer grau al País Basc, on el govern basc va obtenir la seva competència l'octubre de 2021. Catalunya la va obtenir el 1983, i la vincula al Departament de Justícia, i no a Interior, com ho té l'Estat espanyol a Madrid i les comunitats que no tenen les competències delegades en matèria de Serveis Penitenciaris.