La guerra amb l’Iran té conseqüències devastadores per a l’estabilitat de l’Orient Mitjà i l’economia mundial, però també ha provocat un efecte inesperat en un altre àmbit: les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per primera vegada des de la pandèmia de la covid-19, les emissions mundials de diòxid de carboni procedents dels combustibles fòssils disminuiran el 2026. Segons les estimacions del Global Carbon Project, els països emetran uns 38.200 milions de tones de CO₂, un 0,4% menys que l’any anterior.
La reducció s’explica, en part, per les conseqüències energètiques dels conflictes a l’Orient Mitjà i a Ucraïna. La guerra amb l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz han alterat les rutes internacionals de subministrament de petroli i gas, fet que ha disparat els preus dels combustibles. Davant l’encariment, nombrosos països han reduït el consum de combustibles fòssils i han buscat alternatives energètiques pròpies.
Es preveu que caiguin prop d'un 2%
El descens és especialment visible en el petroli, les emissions associades al qual es preveu que caiguin prop d’un 2%. En el cas del gas natural, la reducció serà més moderada, d'aproximadament un 0,3%. La tendència, però, no afecta tots els combustibles per igual: el consum de carbó continuarà augmentant i les emissions derivades de la seva combustió creixeran un 0,6%, impulsades sobretot per la demanda de països com la Xina i l’Índia.
Les dades han sorprès els investigadors, que abans de l'esclat de la guerra preveien un lleuger increment de les emissions durant aquest any. Glen Peters, investigador del CICERO Center for International Climate Research d'Oslo i un dels autors de l'informe, ha qualificat la caiguda de les emissions vinculades al petroli d'inesperada, atesa la magnitud del descens de la demanda.
Què passa a la Xina i Europa?
La Xina és un dels casos més rellevants. El país, responsable d'aproximadament el 32% de les emissions mundials de CO₂, podria reduir-les un 1% aquest any. La disminució del consum de petroli s'explica, en part, per l'expansió del vehicle elèctric: la Xina ja concentra gairebé tants cotxes elèctrics com la resta del món junta. A més, el desplegament de l'energia solar, eòlica i nuclear ha permès cobrir bona part de l'augment de la demanda elèctrica.
A Europa, les emissions també baixaran, aproximadament un 1,5%, gràcies a l'expansió de les energies renovables. Als Estats Units, la reducció prevista és de l'1,3%. En canvi, l'Índia registrarà un augment del 4%, relacionat amb una utilització més elevada del carbó i amb les necessitats de climatització provocades per les temperatures elevades.
Una reducció temporal?
Malgrat aquestes xifres, els investigadors demanen prudència. La reducció podria ser temporal i revertir-se si el conflicte s'acaba, es reobre l'estret d'Ormuz i els preus del petroli i del gas tornen a baixar. Una disminució puntual de les emissions no significa necessàriament que s'hagi assolit el màxim històric d'emissions ni que el món hagi iniciat una reducció estructural.
La paradoxa és que un conflicte que ha desestabilitzat els mercats energètics està accelerant, encara que sigui involuntàriament, una reducció de les emissions. Però els experts recorden que la lluita contra el canvi climàtic no pot dependre de les guerres ni de les crisis de subministrament: necessita canvis permanents en la manera com els països produeixen i consumeixen energia.