Talls de carreteres i bloquejos d'accessos a centres logístics i industrials al matí i aldarulls al centre de Barcelona a la tarda. Aquest és l'escenari amb què treballen els Mossos d'Esquadra per a la vaga general d'aquest dimecres, 11 de novembre, convocada pels sindicats CCOO i UGT per reclamar, suposadament, millores salarials i mesures per facilitar l'accés a l'habitatge. La policia catalana ha preparat un dispositiu extraordinari que mobilitzarà més de 9.000 agents arreu de Catalunya, uns 3.000 més dels que habitualment treballen en una jornada ordinària, i que s'organitzaran en quatre torns, des de la nit de dimarts fins a la matinada de dijous. Els serveis d'Informació dels Mossos han analitzat les convocatòries i els antecedents de les darreres protestes i han qualificat de nivell 4, el màxim possible, la manifestació de la tarda a Barcelona, on es poden superar les 50.000 persones i on la policia dona gairebé per fets els incidents a la part final de la marxa.
Els Mossos afronten aquesta vaga general amb dos escenaris clarament diferenciats i també amb dues maneres de gestionar-los. Durant el matí, el principal problema serà la mobilitat. Els talls de carreteres, els piquets i els bloquejos d'accessos a empreses formen part de la idiosincràsia de les vagues generals i la policia ja els dona per descomptats. Tot i que els responsables del dispositiu asseguren que treballaran per evitar bloquejos i garantir la lliure circulació de les persones que vulguin anar a treballar, la realitat és que s'assumeix que hi haurà afectacions importants i que caldrà gestionar-les amb mediació i intervencions puntuals. La consigna és evitar una actuació policial especialment bel·ligerant contra els piquets, sempre que no es posi en risc la seguretat de les persones o el funcionament dels serveis essencials.
Aquesta manera d'afrontar la primera part de la jornada també té una lectura política. La vaga, convocada pels dos principals sindicats de classe, arriba en un context electoral molt concret i amb reivindicacions que també formen part del discurs polític de l'esquerra. El govern espanyol, del PSOE, i el Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, comparteixen color polític i tenen poc interès a convertir una jornada de reivindicació social en un conflicte d'ordre públic durant les primeres hores. Més enllà de les instruccions operatives que s'han traslladat als comandaments policials, la gestió del dispositiu es farà, inevitablement, també en aquest context polític, asseguren fonts de la policia catalana a ElNacional.cat.
No és un detall menor que la vaga s'hagi convocat a menys de 48 hores de l'inici de la campanya electoral de les eleccions generals del 29 de novembre. Els sindicats volen situar l'habitatge i els salaris al centre del debat polític, però també condicionar els partits que aspiren a governar després dels comicis. Els Mossos, que han incorporat aquest escenari de polarització a la seva anàlisi de riscos, saben que una cosa és gestionar els talls habituals d'una vaga general i una altra, molt diferent, afrontar incidents greus en una manifestació multitudinària.
Carreteres tallades des de primera hora del matí
La previsió policial situa les primeres afectacions importants a la mobilitat entre les sis i les set del matí de dimecres, si bé els piquets poden començar a actuar durant la matinada. Els Mossos esperen talls en algunes de les principals vies de comunicació del país, com l'AP-7, l'A-2, la C-58, la C-17 i les rondes de Barcelona. També s'ha posat especial atenció als accessos a polígons industrials, centres de distribució i grans infraestructures, com el port de Barcelona, Mercabarna i els aeroports. Al Camp de Tarragona, el dispositiu també vigilarà els accessos als polígons químics i altres punts estratègics per a l'activitat industrial —on la protesta coincideix amb una vaga indefinida del sector del metall, que també afecta, sense que els Mossos hi intervinguin, altres empreses no relacionades amb aquest sector.
L'objectiu dels piquets és complicar el funcionament normal de l'activitat econòmica i laboral, un dels elements habituals d'aquest tipus de convocatòries. Els Mossos asseguren que intentaran evitar els bloquejos, però no preveuen actuar de manera indiscriminada contra totes les concentracions que afectin el trànsit. S'analitzarà cada situació en funció de la via afectada, el nombre de persones concentrades, el risc que comporti el tall i, sobretot, si impedeix el pas dels serveis d'emergència. El dispositiu es coordinarà des d'un Centre de Coordinació (CECOR) central al complex Egara dels Mossos d'Esquadra, amb centres regionals que faran seguiment de les incidències a tot Catalunya. També hi haurà coordinació amb el Servei Català de Trànsit des del CIVICAT. Dels més de 9.000 agents mobilitzats, uns 1.400 treballaran a Barcelona, on es concentrarà bona part de l'activitat policial de la tarda.
Màxim risc d'aldarulls al centre de Barcelona
El principal maldecap dels comandaments policials, però, arribarà a la tarda. Diverses manifestacions i concentracions confluiran al centre de Barcelona, amb una convocatòria principal a dos quarts de sis als Jardinets de Gràcia i un recorregut previst pel passeig de Gràcia fins a la zona de la Catedral. Els Mossos calculen que es poden superar les 50.000 persones i han qualificat aquesta mobilització amb el nivell de risc 4, el màxim que preveu la seva escala. No és tant la manifestació sindical el que preocupa, sinó els grups que s'hi poden afegir i que, aprofitant la gran concentració de persones, intentin provocar incidents.
Els serveis d'Informació consideren molt probable que a la cua de la manifestació es registrin aldarulls, amb barricades, incendis de contenidors, destrosses de mobiliari urbà i possibles enfrontaments amb la policia. També es preveu que grups més combatius vinculats a moviments anticapitalistes o de l'habitatge puguin protagonitzar accions directes contra interessos econòmics o seus d'empreses. Els Mossos consideren que CCOO i UGT intentaran desmarcar-se de qualsevol episodi violent que pugui desvirtuar les reivindicacions de la jornada. És en aquest segon escenari quan es preveu una actuació més contundent de les unitats d'ordre públic. A diferència dels talls del matí, que es gestionaran principalment amb mediació i intentant restablir la mobilitat, a la tarda la prioritat serà evitar que els incidents es descontrolin al centre de la ciutat i que es repeteixin episodis de saquejos i destrosses com els registrats en altres protestes dels darrers anys.
L'ombra de Blocus i el risc de nous saquejos
Un dels elements que els Mossos també tenen sobre la taula és la possibilitat que grups oportunistes aprofitin la vaga per protagonitzar robatoris i saquejos de comerços. No es tracta, necessàriament, de persones vinculades als moviments que convoquen la protesta. Ja va passar durant les mobilitzacions per reclamar la llibertat del raper Pablo Hasél, quan grups de vàndals van aprofitar els incidents i els enfrontaments amb la policia per assaltar establiments comercials, sense una vinculació directa amb les reivindicacions que havien portat els manifestants al carrer.
Els Mossos no preveuen, ara per ara, una actuació organitzada sota el paraigua de Blocus, el fenomen que les darreres setmanes ha fet crides a provocar saquejos i aldarulls a Barcelona i altres ciutats de l'Estat. La investigació policial i les detencions de diversos administradors dels canals de difusió han debilitat aquest moviment, que els investigadors consideren mancat d'una estructura sòlida i de consistència ideològica. Tot i això, no descarten que persones que han participat en els incidents recents o que han seguit aquestes convocatòries puguin intentar aprofitar l'acumulació de manifestants per tornar a actuar.
Aquest és, precisament, un dels riscos afegits per als organitzadors de la vaga. Els incidents habituals d'algunes manifestacions de grups radicals poden quedar en un segon pla si es repeteixen episodis de saquejos indiscriminats com els que s'han viscut les darreres setmanes. Els greus aldarulls del 24 d'octubre a Barcelona, amb desenes de comerços atacats i més d'un centenar de detinguts, han canviat la percepció social d'aquest tipus d'incidents i també han elevat el nivell d'alerta policial. Malgrat aquest risc, els Mossos no han recomanat als comerciants del centre de Barcelona que tanquin els establiments durant la tarda. Tampoc preveuen desallotjar l'acampada per l'habitatge de la plaça de Catalunya, on calculen que hi ha una trentena de persones i que no consideren un focus afegit de conflicte.
El gas pebre, preparat per si hi ha incidents
Els Mossos tampoc descarten fer ús del gas OC, el conegut com a gas pebre, si els aldarulls de la tarda obliguen a intervenir les unitats d'ordre públic. La policia catalana va aprovar el passat 4 de novembre, tal com va avançar ElNacional.cat, una nova instrucció que regula l'ús d'aquesta eina, que els comandaments consideren útil per dispersar concentracions violentes i evitar intervencions físiques més lesives.
La policia també reforçarà els equips de ciberdefensa davant del risc que la jornada de vaga sigui aprofitada per protagonitzar accions híbrides, combinant incidents físics amb atacs informàtics o falses alertes que puguin complicar la resposta dels serveis d'emergència. Els antecedents recents de falsos avisos de bomba en avions i de ciberatacs contra sistemes industrials europeus han fet incorporar aquesta possibilitat al dispositiu preventiu, asseguren fonts de la policia.
El precedent del 14 de novembre de 2012 i el cas Ester Quintana
La darrera vaga general convocada conjuntament per CCOO i UGT, el 14 de novembre de 2012, també va acabar amb greus incidents al centre de Barcelona. Durant la part final de les manifestacions es van registrar enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra a la zona de la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia, així com incidents davant de la prefectura de la Policia Nacional espanyola a la Via Laietana. Diversos agents i manifestants van resultar ferits durant aquella jornada.
Va ser també durant els incidents del 14-N quan Ester Quintana va perdre un ull per l'impacte d'un projectil en el marc d'una intervenció policial. Aquell episodi va generar una de les crisis més importants dels Mossos d'Esquadra i una llarga polèmica sobre l'ús de les pilotes de goma —no es va acabar confirmant que fos una pilota de goma— i la gestió política de l'actuació policial. El maig de 2014, el llavors director general de la Policia, Manel Prat, va acabar presentant la dimissió enmig de la pressió política pel cas Quintana. Catorze anys després arriba una nova vaga, atípica i, per a alguns sectors, «inoportuna», que tornarà a tensionar els Mossos d'Esquadra i que servirà per donar el tret de sortida gairebé oficial a la campanya electoral per al proper 29-N. Des de primera hora, ElNacional.cat seguirà l'evolució de les protestes en directe.