La matinada d'aquest diumenge 31 d'octubre hem endarrerit una hora els rellotges i hem tornat a l'horari d'hivern. Quan eren les tres de la matinada, hem tornat a les dues, posant fi a l'horari d'estiu. D'aquesta forma, s'ha materialitzat allò que diu la Directiva Europea del Canvi d'Hora i que s'aplica a tots els estats membres de la Unió Europea: el rellotge s'endarrereix sempre una hora el darrer diumenge d'octubre. Ara bé, fa anys que hi ha un debat sobre la conveniència d'aquesta modificació horària.

El cert és que el principal argument que sosté el canvi horari és l'estalvi energètic, però diversos experts qüestionen que sigui realment així. Paradoxalment, consideren que el canvi d'hora té efectes negatius en la salut de les persones i també en la son. Un dels eixos en què argüeixen aquesta tesi són els perjudicis que genera el fet de viure en una franja horària que no s'alinea amb els nostres rellotges biològics.

Després d'uns anys de debat, la Comissió Europea va aprovar posar fi als canvis horaris, una eliminació que encara no s'ha concretat ni materialitzat a cap país. Els estats membres segueixen canviant a l'horari d'hivern el darrer diumenge del mes d'octubre i tornen a l'horari d'estiu el darrer diumenge del mes de març. Ara bé, fins quan seguirem fent aquestes modificacions horàries?

L'estalvi energètic, qüestionat

Una estimació de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA) precisa que el potencial d'estalvi en il·luminació pot arribar als 300 milions d'euros, un 5% del total. Si aquestes dades es concentren només en les llars, l'estalvi és d'uns 90 milions, el que es traduiria en un descens de la factura d'uns sis euros. En canvi, el febrer de 2019, la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu va rebaixar les perspectives que hi ha sobre l'estalvi energètic: encara que reconeixen que aquests canvis estacionals d'hora poden produir alguns estalvis, aquests són irrisoris i no es produeixen de manera homogènia entre els estats membres de la Unió Europea.

El 2018, un any abans, Finlàndia va portar la proposta d'eliminació dels canvis horaris i aquesta es va votar a l'Eurocambra. El Parlament Europeu va desestimar la proposta amb 384 vots en contra i 153 a favor, però es van comprometre a estudiar-ne la "viabilitat" i es va realitzar una consulta pública. El resultat d'aquesta consulta va ser clar i contundent: més del 80% dels ciutadans europeus que van participar-hi es van inclinar per acabar amb els canvis d'hora.

També l'any 2018, la Comissió Europea va donar llum verda a un projecte per posar fi als canvis horaris, però davant la falta d'acord entre els membres de la comunitat europea per decidir entre l'horari d'estiu o el d'hivern, es va postergar la seva eliminació. La Comissió de Transport i Turisme de l'Eurocambra va aprovar endarrerir aquest projecte fins a l'abril de 2021 amb l'objectiu que els països tinguessin més temps per decidir quina franja horària tindrien.

En canvi, però, som al mes d'octubre de 2021 i el canvi horari encara es realitza. La previsió, a més, és que el 27 de març de 2022 tornem a l'horari d'estiu, de manera que encara no s'acabaria amb el canvi d'hora per la falta de consens en el si de la UE.

A Espanya, el govern va impulsar una comissió formada per 14 experts per debatre sobre si eliminar el canvi d'hora i, en el cas que convinguessin que efectivament calia posar fi a això, quina franja horària és millor: la d'hivern o la d'estiu. L'informe que han presentat no arribava a "cap resolució concloent" per "la gran quantitat de repercussions d'impacte" de la mesura.

 

Imatge principal: Una persona explica amb el seu mòbil com és el canvi horari. Europa Press.